Com cada 31 de desembre, enguany, l’Home dels Nassos, amb el seu nas prominent i el barret de copa folrat de llunes i estrelles, tornarà a sortir del Pla de la Seu, per celebrar l’any que s’acaba pels carrers de Tarragona. Aquest 2018, però, serà especial, ja que es compleixen 50 anys de la primera sortida de l’Home dels Nassos de Tarragona. Perquè hi ha tradicions que sembla que hagin existit sempre tal i com les coneixem ara, però no hi ha res més lluny de la veritat. De fet, tota tradició parteix d’una creació prèvia. El que no se sol conèixer és el moment concret i la manera en què es va crear. Per això és tan excepcional aquest 50è. aniversari, perquè es pot documentar amb tot luxe de detalls l’inici d’aquesta festa tan assenyalada en el calendari festiu nadalenc de la ciutat.
JOAN VIRGILI BASORA VA IMPULSAR LA CREACIÓ D’UNA FIGURA PER REPRESENTAR LA LLEGENDA DEL 31 DE DESEMBRE
La llegenda de l’Home dels Nassos ja la trobem al Costumari català de Joan Amades, en què explica com, el 31 de desembre, els grans, per riure’s dels petits, els enviaven a les places dels pobles perquè anessin a buscar “un home amb tants nassos com dies té l’any”. La canalla s’esperava veure un ésser monstruós, amb centenars de nassos, però tenien una decepció quan veien que tenia només un nas, en quedar només un dia per acabar l’any.
L’any 1967, Joan Virgili Basora, llavors Conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, en revisar el llibre Balls i llegendes de Tarragona, va recordar la broma que li gastaven els grans, primer a Vilallonga, on va néixer, i després a Tarragona, i va creure que seria una bona pensada crear una figura que representés aquest Home dels Nassos llegendari perquè sortís cada 31 de desembre. “El que va fer el meu pare va ser materialitzar una llegenda”, diu Maria Joana Virgili, filla del conseller, que conserva tota la memòria del procés de creació d’aquesta festa.
Per tal de crear aquest Home dels Nassos, Virgili es va posar en contacte amb l’artista faller valencià Vicent Tortosa, que ja havia fet els nanos pescadors, i li va donar unes instruccions molt concretes de com havia de ser aquesta nova figura: “Pantalons de color groc; jaqué gris amb camisa blanca i coll de pam amb xalina vermella; barret alt i estret de copa alta de setí vermell, guarnit amb llunes i estrelles blaves, verdes, blanques i de color blau cel; paraigua de coloraines; un nas descomunal de pallasso de circ”. El cost total del capgròs i de tota la vestimenta va ser de 50.000 pessetes (quantitat gens menyspreable, per a l’època).
L’ARTISTA FALLER VALENCIÀ VICENT TORTOSA VA DISSENYAR EL CAPGRÓS I TOTA LA VESTIMENTA
Però Joan Virgili no només va dissenyar com havia de ser físicament aquesta nova figura, sinó també com s’havia de desenvolupar la festa. En un primer moment, es va pensar que l’Home dels Nassos es presentés des del balcó de la Casa Balcells, però es van trobar que l’ala del barret era massa ampla i que no passava pels porticons del balcó, de manera que al final es va decidir que sortís des del pati del Palau del Cambrer, com encara es fa actualment.
Virgili també va proposar que, com a totes les autoritats, l’Home dels Nassos (portat pel membre de la brigada Emili Jaria) fos acompanyat pels macers de la ciutat i que, per donar encara més pompa a l’acte, sortís en carruatge per tota la ciutat. Així doncs, aquell 1968, la vídua Pedrol de Reus va cedir un cotxe de cavalls del tipus xarret, que va passejar l’Home dels Nassos fins al carrer d’Apodaca, quan es va substituir el carruatge per un descapotable que també va cedir el llavors conseller Xavier Vallvé i Navarro, per tal que l’Home dels Nassos pogués arribar a Torreforta i Bonavista. “El meu pare llavors ja tenia molt clar que els barris de Tarragona formaven part de la ciutat i que s’havien d’incloure al recorregut”, indica Maria Joana Virgili.
La filla del creador també ens explica que aquesta primera festa de l’Home dels Nassos no va ser ben bé com havia pensat Joan Virgili, ja que el conseller hi volia incloure la figura d’un nadó, que vindria a ser el fill de l’Home dels Nassos, perquè representés l’any nou que naixia. Finalment, aquest nadó només va sortir una vegada, uns anys després del primer l’Home dels Nassos, però es va decidir no repetir l’experiència.
LA SORTIDA ANUAL ÉS UNA DE LES TRADICIONS MÉS ESTIMADES DE LES FESTES NADALENQUES A TARRAGONA
Tot i amb això, aquell 31 de desembre de 1968 la festa de l’Home dels Nassos va ser un gran èxit, fins al punt que de seguida es va instaurar com una de les tradicions més estimades de les festes nadalenques de la ciutat de Tarragona. A més, cal tenir en compte que Tarragona és el primer indret en què la llegenda de l’Home dels Nassos es materialitza amb una figura feta expressament (posteriorment també se’n faran a Torroella de Montgrí i a Gràcia, entre d’altres) i amb una cercavila per tota la població, en una festa que s’ha generalitzat a tota Catalunya.
Aquest 50è. aniversari de l’Home dels Nassos, doncs, hauria de ser una bona oportunitat per donar a conèixer la idea pionera de Joan Virgili que va permetre que la llegenda de l’Home dels Nassos cobrés vida, per primera vegada, a Tarragona.
