14 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

‘Amb ulls ganxets’: Llàgrimes roig-i-negres

Una imatge de la tribuna de l’Estadi municipal de Reus. Foto: CF Reus.

Benvolgut director,

 

Sí, ja ho sé, he estat callat com un puta. Suposo que bé ho deus entendre, però. Les coses a can Reus no van gens bé i m’he amagat sota terra perquè tots els meus estimats nastiquers no em trobessin. Haig de dir, això sí, que un cop he tornat al món dels vius, des de la sucursal he rebut no pocs missatges de suport. ‘Va, ganxets, que potser no us desapareix l’equip’, m’escriuen. ‘I amb sort, l’any vinent tindrem derbi a la Segona B’, els contesto. El bon rotllo de sempre.

 

Ara fa de mal dir, ves, però des del moment en què va fotre els peus a l’Estadi, a mi l’Oliver em feia més por que una pedregada. Que sí, que calés a cabassos, que ascens al futbol professional, que lligarem els gossos amb llonganisses i que guanyarem els pelacanyes a domicili (dos cops). Però i ara què? Res de res. El desert. Oliver ho ha emmerdat tot i un cop ha cobrat dels ianquis deu ser en un paradís (fiscal), bevent Coca-Cola com si no hi hagués demà.

“QUE JOAN OLIVER ENS HAGI PRES EL NÚMERO FINS L’ÚLTIM DIA, EVIDENCIA QUE SOM UNS XIMPLES”

La Liga és dolenta, i el Tebas més, però tot això que ens ha passat era previsible. És així. Que aquest tipus va venir a Reus a especular i a fer segons quins tractes tots ho sabíem, i que ens hagi pres el número fins l’últim dia, l’evidència que hem estat ximples. Tots. Mira, a mi, després de tot, que la temporada que ve siguem a Segona B o a Tercera m’és ben igual. Després de tot, mon pare, el senyor Emmascarat sènior, ja m’hi portava al camp quan els rivals eren el Blanes, l’Europa o la Rapitenca.

 

Però és la imatge, i les burles, i la sensació d’impotència que té tota una afició quan ha tastat el futbol d’elit i de sobte es troba que un personatge sense escrúpols ho ha embrutat tot i que ara La Liga té entre cella i cella veure’t al pou. N’hi ha que diuen que hi ha hagut qüestions polítiques en joc, que el dia que vam fer onejar una senyera gegant el Tebas va fer creu i ratlla. Potser. I què? Tebas és qui és, un feixista, però la seva autèntica pàtria són els diners, i Oliver els ha fet volar, com per art de màgia.

 

Ep, i una abraçada per als mitjans de Barsalona, que només es miren el que passa a comarques quan hi passen coses com aquesta. I als de Madrit també, ni que sigui perquè per l’herència del senyor Oliver ara saben que aquí un dia hi va haver un club de futbol petit i roig-i-negre que almenys ens va fer feliços, a alguns.

 

I God bless America, by the way, si els nord-americans acaben salvant el CF Reus Deportiu.

 

Ben tristament,

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. Abans que res, dir que me n’alegro de la venda del club perquè evita la seva desaparició i garanteix el pagament als treballadors que prou malament ho han passat. En segon lloc, he de dir que l’operació m’ha semblat tan estranya com sorprenent. Si compares les condicions de venda exigides per l’altre inversor que optava a comprar el Reus, t’adones que en el cas dels Onolfo hi deu haver alguna cosa més.Ells no ho amaguen, apart del projecte esportiu hi ha un projecte d’inversions immobiliàries a Reus. Se suposa que tot això està acordat amb l’ajuntament. Però caldria saber en detall quins són els termes d’aquest acord. En l’etapa d’Oliver ningú no va aixecar la veu, ni va semanar explicacions, i ara, sembla que seduïts pels dòlars americans portem el mateix camí. El projecte previst pot ser molt bo o no, però cal posar-hi llum. De moment el tema immobiliari i el caprici d’un jove milionari (la part esportiva nomes es pot entendre com un caprici de nen ric) aguanta el Reus

Respon a 10nouxavi@gmail.com Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here