Advertisement
Carregant ...

Un cartell molt llépol

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Núria Serrano, directora del Minipop. Foto: Rut Queralt.

Un punt. Un altre i un altre i molts més. Tots diferents i de diversos colors. La Vinateria Clot Martell s’omple de punts per presentar el cartell de la novena edició del festival Minipop. Entre tota mena de roba clapejada es respira un aire familiar, d’il·lusió i felicitat. Contents i satisfets de poder donar a conèixer els grups escollits per a l’edició d’enguany, la directora del festival, Núria Serrano, i el director musical, Lluís Gavaldà, s’asseuen a parlar per explicar-me el seu projecte fet, assegura Serrano, “amb molt d’afecte i amor”.

 El Minipop prepara la novena edició del festival, que seguirà al passeig de les Palmeres

Del 31 de maig al 2 de juny el Passeig de les Palmeres acollirà artistes reconeguts amb un potencial de qualitat i també comptarà amb valors emergents. “Grups que tens la intuïció que d’aquí pocs anys serà més difícil veure’ls en un format tan petit”, explica Gavaldà. Des de l’organització aposten per la música autòctona, per la música d’aquest país, i per la paritat de gèneres a l’hora de portar grups a l’escenari del Minipop. Es tracta d’una oferta “difícil de rebutjar”, afegeix, ja que comparteix artistes amb festivals de primera categoria amb un preu que no té competidor. “És un cartell molt llépol, molt llaminer, si t’agrada la música popular d’aquí”, sentencia.

Aquesta novena edició compta amb tres grans novetats. Hi haurà més hores de música que mai i molts artistes presentaran en primícia el seu nou disc a les comarques tarragonines, com El Petit de Cal Eril, Xarim Aresté, Rombo o Germà Aire. El director musical considera que han aconseguit “caps de cartell que donen un pas qualitatiu endavant”  i destaca, sobretot, Carlos Sadness, a qui és difícil veure aquí després del seu èxit internacional. A més, l’estètica del festival està basada en l’univers de l’artista japonesa contemporània Yayoi Kusama, qui parteix del punt com a concepte artístic. “L’objectiu del Minipop és difondre la seva obra perquè la gent d’aquí la coneguem”, apunta Serrano.

Al mig, assegudes, Núria Serrano i la regidora de Turisme, envoltades per Lluís Gavaldà i col·laboradors i patrocinadors del Minipop. Foto: Rut Queralt.

Però organitzar un festival d’aquestes característiques no és feina fàcil. L’equip, format per un centenar de persones aproximadament, té una manera de fer de formigueta. Així ho expliquen des de la direcció: “Any per any de tornar a reconstruir-lo des de zero”. Diuen, sincers, que s’ha de picar molta pedra i això els desgasta, però que ho fan perquè els agrada moltíssim. Agraeixen el micromecenatge i les botigues de la ciutat que s’hi involucren i que aporten una quantitat ni que sigui molt petita.

Els organitzadors aposten per la música del país i la paritat de gènere

Tot i això, manifesten, decebuts, que des de la Regidoria de Cultura no se’ls doni cap tipus de suport. “Tarragona és una ciutat amb moltes possibilitats que sempre es troba amb molts entrebancs per tirar endavant iniciatives noves, sobretot a nivell cultural”, reivindica Gavaldà. Per això creu que el consistori hauria de fer una aposta més decidida cap a la cultura contemporània en general, perquè és “l’assignatura pendent que té aquesta ciutat”.

Reconeixen per contra que la Regidoria de Turisme sí que creu en el festival, però aporta una quantitat minsa i insuficient per tot el volum que representa el festival. Malgrat que això sigui una dificultat, com a director musical i amb una mirada optimista, Gavaldà considera que, per a ell, “sempre ha sigut un al·licient, perquè t’obliga a ser més imaginatiu”.

El Minipop és un punt de retrobada i de festa major que no demana tenir canalla a la mà per poder entrar-hi. Està adreçat a un públic intergeneracional i per això organitza les activitats en uns horaris per a totes les edats.

Amb una visió de futur, Serrano i Gavaldà ja tenen mil idees i una línia argumental que pot ser divertida per tirar endavant la desena edició, la de l’any vinent. Malauradament, però, no poden concretar-ne res perquè no tenen un finançament assegurat. Per això, de moment animen el públic a engrescar-s’hi i que gaudeixin d’una experiència de tres dies al·lucinants en família perquè “seran feliços segur” i “perquè enguany el fem i qui sap si no en farem mai més”, conclouen Serrano i Gavaldà.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *