Carregant ...

Compartir abans que competir

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Rubén Almazán i Bito Fuster presenten l’activitat als alumnes de l’escola Riu Clar. Foto: Jan Magarolas.

“Quants d’aquí sou del Gimnàstic de Tarragona?”. Els alumnes de 5è i 6è de l’Escola Riu Clar visiten el Museu del Nàstic que està a punt de complir un any al cor de l’avinguda de Catalunya. Bito Fuster, guardonada exgimnasta, i Rubén Almazán, capità de l’equip del Nàstic Genuine, són l’equip encarregat de conduir la visita dels nens i nenes per les instal·lacions. Al cap i a la fi, ho venen fent des de fa mesos en el marc d’una iniciativa per apropar el museu i el club als centres educatius.

Alumnes de l’escola Riu Clar visiten el Museu del Nàstic i aprenen els valors de l’esport

Només entrar,  dalt de les escales que condueixen al primer pis, la Bito i el Rubén es presenten davant d’un públic jove i atent, i comença la visita. Tot seguit, els alumnes seuen al terra del passadís dels trofeus, al primer pis. “El Gimnàstic de Tarragona és el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol”, diu Fuster com a carta de presentació. Amb això ja aconsegueix atraure l’atenció dels nens, sorpresos de saber que el Nàstic té a les espatlles ni més ni menys que 133 anys!

Els nens participen activament de la visita al museu del Nàstic. Foto: Jan Magarolas.

S’apaguen els llums del passadís i la Bito i el Rubén donen pas al primer vídeo de la visita, la presentació de la història del Gimnàstic que es va fer per commemorar els 125 anys de l’entitat. “Nàstic, Nàstic, crida l’afició!”; i és que potser no són de l’equip, però tothom canta l’himne grana perquè se’l saben de memòria. El vídeo recorda l’ascens a Segona divisió del 2004, seguit de l’ascens a Primera que molts encara somien repetir a dia d’avui. Les imatges de la celebració a la plaça de la Font, aquell llunyà 2006, desperten les passions d’alguns dels presents i fan possible l’esperança de veure-les en directe un altre cop.

El capità del Nàstic Genuine, Rubén Almazán, i l’exgimnasta Bito Fuster condueixen l’activitat

El Nàstic Genuine és un equip del mateix club que inclou jugadors i jugadores de futbol amb discapacitat intel·lectual. Acabat el primer vídeo, el Rubén Almazán, que n’és el capità, demostra que no només sap jugar a futbol i es fa seu el terreny de joc, talment com si es tractés d’un camp de gespa. Recorda amb una facilitat sorprenent qualsevol data, partit i resultat. Menció especial mereix la temporada 1947-48, amb una victòria del Nàstic sobre el Reial Madrid que alguns (els més vells) encara deuen recordar avui, perquè va ser el primer equip en guanyar en territori blanc. Aquell any 1948 va deixar els equips de futbol i bàsquet amb un preuat ascens a primera divisió.

Un grup de nens demana autògrafs a Rubén Almazán, capità del Nàstic Genuine. Foto: Jan Magarolas.

Però tornem a la memòria del Rubén Almazán, que no vol deixar passar l’oportunitat d’explicar als nens i nenes que el Nou Estadi havia estat, fa molt de temps, a l’avinguda Catalunya, a pocs metres d’on ells es troben ara. A la paret, un quadre de molts colors ho rescata de l’oblit.

“La qüestió no és guanyar o no guanyar, és passar-s’ho bé! Compartir abans que competir”, diu el capità del Nàstic Genuine. És la frase més adient per donar pas al segon vídeo de la visita, un que fusiona les pel·lícules Disney amb els valors de l’esport, especialment dirigit als més petits. Els alumnes descobreixen, amb admiració, que els protagonistes de les seves pel·lícules preferides comparteixen més del que es pensaven amb els jugadors del Nàstic Genuine: esforç, treball en equip, superació personal, igualtat i respecte.

El Genuine representa l’esforç, el treball en equip, la superació personal, la igualtat i el respecte

Aquest afany de superació i de creure en un mateix és el que demostra el Rubén quan explica que es va trobar moltes dificultats per superar l’ESO a l’Institut Campclar. “Els meus pares no volien que anés a un col·legi especial”, i precisament això, diu, orgullós, és el que el va portar després a treballar a PortAventura i a lluir el dorsal número 8 del Nàstic Genuine. “Vosaltres arribareu molt lluny”, els vaticina als nens i nenes. Impossible? El què?

Els alumnes s’aixequen i aprofiten el temps lliure que tenen abans de tornar cap a l’escola. Observen encuriosits les vitrines que custodien tresors tan valuosos com antics reglaments del club, abonaments, entrades, revistes, cartells dels partits, fotografies dels jugadors i carnets de socis i directius. En una altra vitrina s’hi guarden les copes, els equipaments d’altres anys i les portades dels diaris que anunciaven a tothom que el Nàstic era de Primera.

En una paret hi ha les fotografies dels presidents del Nàstic i, al fons, instantànies dels jugadors de cada temporada. El moment més divertit de la visita arriba quan un grup d’alumnes descobreix el seu mestre en una de les fotos, posant amb la samarreta del Nàstic quan encara n’era jugador. Era una cosa que els nens i nenes ja sabien, però comprovar-ho de forma empírica és la millor manera d’acabar el tour pel Museu del Nàstic.

Foto de grup al final de la visita a les instal·lacions granes a l’avinguda Catalunya. Foto: Jan Magarolas.

Això sí, els alumnes de 5è i 6è de l’Escola Riu Clar no poden marxar sense un autògraf del capità Rubén Almazán, ara que saben que és famós. El paper amb la firma del jugador, de color daurat, és un regal molt valuós que els nens penjaran en un lloc preferent de la seva classe. Però no és l’únic, perquè també aprofiten per fer-se la fotografia de família al carrer, amb la Bito i el Rubén.

Abans d’acomiadar-se, la Bito Fuster constata amb un somriure que, als pocs que declaraven ser del Gimnàstic de Tarragona al començar la visita, ara s’hi ha afegit la majoria de nens i nenes (i alguna mestra!), que han descobert la història i els valors d’un club centenari i ara ja poden dir que també se’n senten part. Objectiu aconseguit! I la setmana que ve, més escoles.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *