Fa cinquanta anys un grup de joves va decidir obrir un agrupament escolta a Tarragona. Una muntanya italiana els va servir d’inspiració per donar nom a l’entitat, que mig segle després continua fomentant els valors de l’escoltisme entre desenes d’infants i adolescents. Per celebrar-ho han preparat múltiples activitats, amb l’objectiu de tornar a reunir la gran família de l’Alverna.
A l’Alverna, una muntanya situada a la Toscana italiana, Francesc d’Assís s’hi passava llargues temporades cercant la solitud i dedicant-se a la pregària. Estar envoltat de natura i animals l’ajudava segurament a trobar-se a ell mateix i a reflexionar. La natura ha estat sempre una gran aliada de l’escoltisme: ha servit per anar de campaments, fer sortides i aprendre que el medi ambient s’ha de respectar i estimar.
L’agrupament escolta va néixer el 1969 al convent dels Caputxins per fomentar els valors entre els infants
El respecte per l’entorn natural és, de fet, un dels valors universals de l’escoltisme. I potser per això un grup de joves va decidir, fa cinquanta anys, donar aquest nom, l’Alverna, a l’agrupament escolta que naixia a Tarragona. Nascut sota el paraigua de l’Església, en el marc de l’entitat Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, l’agrupament es va situar l’any 1969 al convent dels Caputxins, a la Rambla Nova.
L’Alverna celebra mig segle de presència a la ciutat amb la convicció que “ser escolta és una filosofia de vida, una manera de transformar la societat”, explica la cap d’agrupament, Mariona Sementé. Hi va entrar amb nou anys com a infant, n’és cap i ara també assumeix el paper de responsable de l’entitat.
“Ser escolta vol dir assumir una capacitat crítica i una voluntat de transformació social”
L’escoltisme, però, no entén de jerarquies, i tot i que hi ha una estructura per poder-se organitzar, les grans decisions es parlen i es debaten a les assemblees. Es poden passar hores i hores fent un debat sobre un tema que pot semblar menor, però que per a ells és de vital importància. “Sent escolta assoleixes una autonomia i una capacitat crítica i compromís amb el teu entorn i la societat. Crec que hi ha pocs espais on els joves puguin fer això”, explica, i afegeix que “amb la metodologia escolta la nostra tasca, a banda de treballar els valors, la natura i el país, és fomentar un esperit de voluntat de canvi i transformació social”.
El moviment escolta ha estat i és un espai d’educació en el lleure, i darrere de cada activitat o sortida a la natura hi ha un rerefons pedagògic que vol fer reflexionar aquells joves que les realitzen, sempre amb un perquè. I tot des del voluntariat. “Quan ets petit veus les activitats com a divertides, i quan ets més gran t’adones de que tot allò que havies fet tenia un rerefons”, explica Júlia Abelló, cap de suport a l’agrupament i membre de la comissió del cinquantè aniversari de l’Alverna. També porta mitja vida dedicant els dissabtes a l’escoltisme.
El Luisja Manjón, actual tresorer de la Fundació Alverna, de trenta-cinc anys, està vinculat a l’agrupament des dels vuit. “Quan surts al món laboral és fàcil identificar qui ha estat escolta i qui no. Veus que són gent que treballen millor en equip, que tenen més compromís amb la feina i que alhora són crítics per poder-la millorar”, detalla.
(…)
Així comença el reportatge dedicat a l’agrupament Alverna que publiquem íntegrament al número 34 del FET a TARRAGONA.
La revista la podeu trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
