Carregant ...

El debat electoral de Tarragona més difícil d’organitzar

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El grup d’estudiants de Periodisme de la URV que han organitzat un debat electoral a Reus i ultimen els detalls del de Tarragona. Foto: Lidia Sans.

Diuen els que en saben que voler és poder. A la Universitat, el mes de maig és sinònim d’exàmens, de treballs finals i de llargues nits amb una tassa de cafè al costat, així que la possibilitat d’embolicar-se en un projecte de grans dimensions a final de curs és de tot, menys aconsellable.

“Qui ens havia de manar a nosaltres, amb la quantitat de feina que tenim, animar-nos a organitzar, produir i presentar dos debats electorals?”. La pregunta és inevitable i ens la fem contínuament, i és que la il·lusió mou muntanyes. Així va ser com, plens de curiositat i amb una punta d’inconsciència, vam afrontar gairebé per casualitat un dels projectes més importants que hem dut a terme.

Estudiants de Periodisme de la URV preparem per dimecres 22 un debat públic amb els candidats a l’alcaldia

Tenim clar que la Universitat és i ha de ser el centre del debat polític, l’àgora del coneixement i un espai públic i obert de participació. I no pot ser que la Universitat Rovira i Virgili, que és la institució pública més gran del nostre territori, no sigui un pilar fonamental d’aquesta campanya electoral municipal. Nosaltres, estudiants de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la URV, com a futurs professionals de la comunicació que aspirem a ser, hem de posar totes les eines necessàries perquè el debat es desenvolupi de la millor manera possible.

No sabíem com s’organitza un debat, i menys, amb set forces polítiques. Això no t’ho ensenyen a la universitat ni ho aprens llegint llibres de text. Però nosaltres vam optar per doblar l’aposta i fer, no un, sinó dos debats electorals: un a Reus i l’altre a Tarragona. Moguts més per la curiositat que pel seny, però sempre amb la voluntat de fer-ho bé, uns quants companys de tercer de Periodisme vam quedar a la cafeteria (on, si no?) i vam madurar la idea.

L’acte s’havia convocat per aquest divendres però s’ha hagut d’ajornar per l’agenda dels polítics

Poques coses teníem més clares que el temps jugués en contra nostra. Preparar dos debats electorals amb un mes i mig de marge és un repte descomunal a ulls d’uns quants estudiants amants de les utopies, però el projecte va anar calant dins nostre i aviat vam ser una desena de persones, també amb els companys del grau de Comunicació Audiovisual. Les dificultats, però, es van fer esperar.

Érem conscients que la part més difícil era l’agenda dels polítics, però aviat vam tancar una data i ens hi vam posar en contacte. Trucades, correus i missatges, tot perseguint els caps de llista i els responsables de campanya, que ja deuen estar farts de nosaltres. Quins partits convidem? Hi haurà prou gent? I si els caps de llista no poden?

“Preparar els debats de Tarragona i Reus és un repte descomunal a ulls d’uns estudiants amants de les utopies”

Està clar que sota pressió i amb tantes ganes es rendeix molt millor. La clau de volta de tot plegat no serien les facilitats que ens posaven els professors de la carrera, ni el suport que rebíem del Col·legi de Periodistes, sinó la voluntat d’entendre’ns i d’arribar a un objectiu comú. Contraposant idees, aplicant més temps del que teníem i tota la nostra energia. Les bones notícies, com la confirmació dels candidats, eren molt satisfactòries. Però el gran problema encara havia d’arribar.

Quan estàs pendent de tants factors a la vegada, i més en una campanya electoral en permanent mutació, sempre pot passar el què ens va passar. Els caps de campanya ens van trucar a tres dies del debat, que havíem previst inicialment per aquest divendres 17 de maig, i ens van dir que, per qüestions d’agenda, no podrien enviar els respectius candidats a l’alcaldia. Havien d’anar al debat de TV3, que s’havia ajornat una setmana per la mort de Rubalcaba.

Els estudiants preparen els debats des d’una aula de la universitat. Foto: ElDebatURV

Gabinet de crisi. Més trucades, trucades importants. Nervis com a verí contra la prudència. Qualsevol moviment en fals i el debat podria desaparèixer com per art d’encantament. Grans dosis de paciència.

Efectivament, el debat de Tarragona va saltar pels aires. Tota la feina que havíem estat preparant se n’anava a l’aigüera per “qüestions d’agenda”. Però com que som més tossuts que assenyats, el “no” no era una resposta vàlida. A corre-cuita i amb menys temps del que hauríem volgut vam ser capaços de tancar un debat millor i amb la presència, ara sí, de caps de llista.

“Ens motiva l’objectiu, perquè nosaltres no hi guanyem res: ni diners ni un augment de la nota”

Però tot és millor quan hi ha motivació. Perquè nosaltres no hi guanyem res: tan sols un de nosaltres votarà a Tarragona el proper 26 de maig, els professors no ens posaran més nota ni rebrem cap remuneració a canvi. No volem res de tot això. El que ens motiva realment és l’objectiu. Organitzar dos debats no és gens fàcil, ja ens ho pensàvem, però tenim tantes ganes de veure el resultat que no ens importa.

Creiem que deixar clar això és important. Sovint, allò més ben fet, amb més bon resultat o que arriba millor a la gent és perquè s’ha fet amb cura, dedicació i passió. No sé si ho hem fet així, però us ben asseguro que hi hem dedicat totes les hores del dia i tots els nostres esforços. I, sobretot, hi hem abocat les nostres ganes d’aprendre i tota il·lusió de què som capaços. Com a estudiants i com a futurs professionals tenim ganes de treballar amb nous projectes i sabem que aquesta és una oportunitat que hem d’aprofitar.

“Hi hem abocat les moltes ganes d’aprendre i tota la il·lusió de què som capaços”

Però, com passa amb tot, no som conscients de la importància del que estem fent fins que som capaços d’assumir-ho, i això només ho aconsegueix el temps. Amb el temps les dificultats es tornaran anècdotes, amb el temps riurem de com hem patit i amb el temps serem conscients del que significa organitzar dos debats com els nostres. Perquè els estudiants vivim en una espècie de llimbs de protecció on et pots permetre el luxe de no guardar-te cap pregunta i on ningú et posarà les coses difícils expressament. I el nostre debat és precisament això.

El debat a Reus es va celebrar el passat dimarts al Centre de Lectura. Foto: Raquel Fabregat.

Sobretot, volem fer una abraçada i un reconeixement immens a la Marta, la Carlota i el Juan Luis. Ells s’han fet seu el nostre projecte i no és que sense ells no hagués estat possible, és que simplement no hauria començat.

Reus, el passat dimarts, va ser el primer assalt. Presa de contacte, adrenalina, autocrítica i a seguir.

Dimecres 22 de maig a les 18:30h, la segona volta a Tarragona. A l’Aula Magna de la URV.

Us hi esperem amb moltes ganes!

Signem aquest article: Daniel Camacho, Judit Camacho, Marc Colilla, Raquel Fabregat, Joel Gomis, Jonay González, Rut Queralt, Cristina Serrano, Laura Tarsà, Marina Valero, Marc Ventura i jo mateix.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *