Carregant ...

La millor profe de l’any treballa a l’Institut Campclar

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Teresa Carreté, de l’Institut Camp Clar, escollida millor docent de l’any. Foto: Estel Romeu.

Just al principi de la Rambla de Ponent, a l’entrada de Campclar, hi ha l’Institut que porta el nom del barri, protagonista i exemple d’educació de qualitat. Abans de tocar el timbre em fixo en els dos distintius penjats a l’entrada del centre educatiu: el reconeixement d’Escola Verda i el del programa Erasmus +. Si més no, l’Institut Campclar forma part de moltes iniciatives i projectes per una educació més plural, útil i atractiva per als alumnes.

Em trobo allà, on hi ha un ambient d’eufòria continguda, amb la Teresa Carreté, que encara és amb la ressaca emocional d’haver rebut el dia anterior el guardó a la Millor Docent de l’Any atorgat per l’Editorial Cruïlla i la Fundació Jordi Sierra i Fabra. El passat dimecres 29, Carreté i una delegació de professors van anar a Barcelona a l’entrega del premi que, assegura que no és només seu, sinó de tot l’institut.

La cap d’estudis del centre, Teresa Carreté, ha rebut el premi a Millor Docent de l’Any

I és que la gran trajectòria d’una de les cap d’estudis de l’Institut Campclar es reflexa en la trajectòria del propi centre, que en els últims anys ha millorat notablement en absentisme, abandonament escolar i problemes de convivència. Els resultats es veuen a partir del 2014, que és quan “hi va haver un canvi de directiva i de metodologia perquè l’alumnat i el barri ens ho demanaven, vam fer classes heterogènies, treball cooperatiu i grans projectes per cursos”, explica Carreté.

A més, des del 2014, també van treballar per aconseguir ser Escola Verda i conscienciar l’alumnat, claustre i famílies de la importància de lluitar per la sostenibilitat. Ara són els alumnes els que ho fan: les classes de primer de batxillerat, per exemple, han engegat la campanya amb el nom i hashtag #Nosiguisplàstic, activa a les xarxes socials. Tot plegat, es tracta de motivar els alumnes, de fer consciència global i saber que, a vegades, “ens obsessionem amb els continguts i el que hem de fer és frenar, parar i veure què passa i abordar realment les preocupacions que tenen els alumnes”.

Carreté: “Hi ha haver un canvi de directiva i de metodologia perquè l’alumnat i el barri ens ho demanaven”

Com a cap d’estudis, afirma que els problemes de convivència han disminuït des que van enfocar la metodologia en forma de treballs cooperatius i amb classes heterogènies, és a dir, barrejant alumnes de diferents nivells. Es fan projectes per cursos al final de cada trimestre, l’horari es distribueix en dos patis, hi ha mitja hora de lectura diària obligatòria en tots els cursos i s’està plantejant un programa d’apadrinament entre els alumnes més grans i els més joves. En definitiva: una educació de cara a l’alumnat i a la col·laboració, d’esquena als prejudicis i a la individualitat.

Campanya ‘No siguis plàstic’. Foto: Estel Romeu.

Etiquetat com un centre d’alta complexitat, rep alumnes amb circumstàncies personals molt diferents, des de joves amb càrregues familiars importants fins a d’altres que tenen la possibilitat de fer estudis universitaris. “Aquí ens movem en aquesta immensa gamma de colors i tothom ha de tenir-hi cabuda, un nom, un cognom i s’ha de sentir part de l’institut”, afirma Carreté. I és cert perquè quan la cap d’estudis, que tothom coneix com la Tere, m’explica anècdotes viscudes amb els seus alumnes, em parla del Toni, la Sara, l’Alejandro o la Yousra que, dins de les parets de l’institut, dec ser l’única que no sap qui són.

A les aules impulsen treballs cooperatius i barregen alumnes de diferents nivells

El premi a Millor Docent de l’Any és un reconeixement a la feina de Carreté i, també, al claustre que respon i permet tirar endavant les iniciatives que es plantegen. Com a cap d’estudis defineix que “treballar per projectes és una feinada i necessita una implicació del claustre tremenda, al final direcció és com una piràmide, no és res sense el professorat”. Assegura, però, que “el repte principal de l’institut és continuar amb el dia a dia, amb aquesta línia, millorant la bona convivència, l’aprenentatge i seguir creant projectes”.

Aprofita per fer una crítica i reclamar allò que necessiten les escoles: recursos humans, reduir les ràtios, un correcte manteniment dels edificis i renovació de materials. Per tenir una educació de qualitat es necessita molta voluntat, sí, però cal subratllar que els recursos humans i materials tenen un paper important. La cap d’estudis defineix que, tant en el professorat com en l’alumnat, tothom es coneix i fa pinya, perquè “la pinya fa que l’institut vagi bé i que encara pugui anar a millor, que aquí encara no hem acabat la feina”.

Carreté reclama més recursos materials i personals i una reducció del nombre d’alumnes per classe

Cap al final de la conversa amb Carreté, sona el timbre del primer pati i el so d’ambient es transforma, passem del silenci a l’enrenou de riures i veus. Sortim al pati i, de camí al lloc on els alumnes de 2n d’ESO fan l’excavació del projecte Arqueòlegs, ens creuem amb desenes de nois i noies. La majoria la saluden, la feliciten i li pregunten com va anar per Barcelona, així com fan molts dels professors que ens anem trobant. Parem a parlar amb un jove que li pregunta què és el que va guanyar i la noia del costat, indignada, li contesta: “¿No te has enterado? ¡Que es la mejor profe del año!”.

Alumnes en una zona d’ombra a l’hora del pati. Foto: Estel Romeu.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *