For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

La il·lustradora Bet Díez tanca ‘Anduluplandu’ empresa

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Bet Díez, anduluplandu, a la paret que hi ha davant del desaparegut Museum Cafè, del carrer Sant Llorenç, que va empaperar amb cartells de l’exposició Refherències, inaugurada a aquest local l’any 2013. Foto: David Oliete.

La il·lustradora tarragonina Bet Díez, coneguda com Anduluplandu, ha decidit tancar l’empresa , tot i que continuarà dissenyant amb aquesta marca. La Bet explica aquí les dificultats de ser autònoma en aquest país i de fer viable un projecte professional quan ets mare d’una criatura. Al FET recuperem l’article publicat a principis d’any en el número 33 de la revista, un monogràfic de dones emprenedores:

L’artista tarragonina lamenta les dificultats de ser mare i treballar com autònoma

Anduluplandu, andulusep, bom, bom, bom, bom, du anea, wandinami, a wandinami, sep, bom, bom, bom, bom, sep, sep! Aquesta és la lletra –incomprensible, sense sentit i màgica– de la cantarella infantil que inspira el sobrenom professional d’Elisabet Díez Rodríguez, anduluplandu. La cançó s’acompanya d’un joc de mans que practicava de petita amb la seva germana. Un homenatge, doncs, a la innocència, la imaginació i l’alegria dels primers anys, molt presents en el seu estil artístic, amb personatges d’ulls grossos, galtes vermelles i “amb el cap als núvols”, com diu ella.

La Bet afirma tenir “els peus a terra”, però el seu tarannà, vitalista i de riure contagiós, la podria convertir en protagonista d’una de les seves creacions, fent un tomb per la Part Alta, escenari d’adolescència i joventut. I també de les primeres exposicions al desaparegut Museum Cafè, del carrer Sant Llorenç, emblemàtic punt de trobada de la postmodernitat local, que ara recorda amb melangia.

Nascuda l’any 1983 a l’avinguda Catalunya, aquesta tarragonina militant, crítica i amb compromís social va iniciar la seva formació de publicista i relacions públiques a la URV, i de dissenyadora a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, on ara és professora. Aquesta tasca la combina amb la maternitat, estrenada fa cinc mesos, i amb el seu estudi de “dibujaleos y cuentos chinos”, autodefinició marca de la casa sobre la seva producció artística, on hi caben minirelats, etiquetes d’ampolles de vi, retrats, bosses, cartells i il·lustracions de llibres.

Malgrat la intensitat del moment que viu, ja pensa en nous projectes vinculats al disseny de productes decoratius per a la llar, comercialitzats a botigues de proximitat i a la  plataforma online Etsy. Aficionada a la cuina, el swing i el claqué, l’autora de les samarretes tecleres més alternatives no pot parar quieta. “Dormir està sobrevalorat”, ironitza.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *