Amb només 33 anys, Danae Boronat ha aconseguit fer-se un lloc destacat en el periodisme esportiu. La tarragonina ha estat la primera dona que ha narrat un partit de futbol de la Lliga masculina de Primera Divisió, un pas rellevant en la normalització de la presència femenina a l’esport i als mitjans de comunicació. I no s’atura aquí: vol aprendre més, innovar i rebel·lar-se contra l’estereotip de cara guapa en pantalla.
Viu a Barcelona, però no s’oblida de la Tarragona que la va veure créixer a les aules de les Dominiques i les Teresianes, primer, i a les de Periodisme de la URV al vell Seminari, després. Tampoc oblida els primers contactes amb els mitjans de comunicació locals: aquelles transmissions en precari dels partits del Nàstic a Ràdio Sant Pere i Sant Pau amb Quim Pons i Nacho Carrizo, i les col·laboracions amb Enric Pujol a Ràdio Nacional d’Espanya cobrint alguns entrenaments i rodes de premsa al Nou Estadi.
“El Nàstic necessita renovació i plantejar-se quin model de club vol ser”
Després (el 2006) vindrà l’ascens a Primera del Nàstic, que li obrirà les portes de la informació diària a Onda Cero Tarragona i a aportacions en altres mitjans de premsa. “Aquí vaig aprendre a fer-ho tot en ràdio, seguint el futbol, però també la política, la cultura, els problemes de la ciutat…, perquè vaig conèixer molta gent i em va obrir al món”. En aquesta època i context neix professionalment Danae Boronat.
Què suposa ser pionera en la narració de partits?
La notícia és una anècdota, i m’ha sorprès l’impacte que ha tingut entre l’opinió pública. Ara bé, per a mi el fet té un valor personal molt important, perquè la iniciativa de narrar un partit de Primera Divisió la prenc jo i ho faig abans que ningú. Si he estat la primera és perquè, probablement, cap dona s’hi havia postulat o s’hi havia atrevit, o potser perquè cap s’hi havia interessat. En canvi, jo volia provar aquesta experiència per trencar una mena de sostre professional que sentia damunt meu i com a repte personal. Era una aposta per demostrar que ho puc fer igual que un home. Després he narrat partits del Mundial femení, i la pròxima temporada crec que hi haurà continuïtat amb la Lliga masculina.
En la seva carrera, ser dona l’ha afavorit o l’ha perjudicat?
Diria que ni una cosa ni l’altra. Perjudicar-me segur que no. Si m’ha beneficiat potser és per l’interès recent que hi ha hagut perquè les dones tinguin un paper més rellevant dins del periodisme esportiu. S’aprecia una voluntat de normalitzar la nostra presència en un món molt masculinitzat. Era estrany que no hi haguessin fins ara més dones periodistes en un àmbit com el de l’esport, en què sí que hi ha moltes participants.
Ha rebut més crítiques al llarg de la seva trajectòria professional pel fet de ser dona?
N’he rebut moltes, de generals i molt superficials, a través de les xarxes socials, que s’han de relativitzar. En casos concrets d’errades, sí que he rebut més crítiques que si hagués estat un home, perquè encara hi ha molt masclisme a la societat. En el meu àmbit professional, però, ja no es fan distincions a l’hora d’analitzar la feina en funció del sexe de la persona.
Encara és molt jove, però voldria canviar de registre?
La pròxima temporada seguiré a Mediapro fent coses relacionades amb el futbol: presentar programes i narrar partits. Ara bé, vull ser polivalent i diferenciar-me perquè hi ha gent que es pensa que qualsevol pot presentar un programa de televisió i no veuen l’esforç que hi ha al darrere: la preparació i la documentació necessàries, l’elaboració de guions i moltes altres coses.
On hi ha més masclisme, al futbol o al periodisme esportiu?
Diria que n’hi ha més al món del futbol, si comptem jugadors, tècnics, directius i aficionats. Al periodisme esportiu hi ha de tot, però hi predominen els bons professionals.
Sempre envoltada d’homes a la feina, s’ha sentit alguna vegada que era una periodista florer?
No, mai, perquè m’he preocupat que no fos així. N’hi ha hagut, d’intents, esclar, però jo sempre he posat condicions per fer les mateixes coses que un home presentador d’un programa de televisió.
(…)
Aquest és un petit fragment de l’entrevista que pots llegir íntegrament al número 36 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Si vols ajudar-nos a consolidar aquest periodisme de qualitat, rigorós i cuinat a foc lent a Tarragona,
Subscriu-te al ‘Fet’
I suma’t a la comunitat de subscriptors de la qual ja en formen part 630 amics i amigues.
