“De quin grup parlamentari ets?”, em pregunta. “Faig el rol de periodista, no de diputada”. Són les deu de la nit d’un dissabte d’estiu, estic a punt de sopar i, al meu voltant, diputats, lingüistes i lletrats descansen després d’haver estat -la majoria per primera vegada- als passadissos i les sales del Parlament de Catalunya. Cadascú fa la feina que li correspon. De fet, alguns diputats ja intenten arribar a acords amb altres grups parlamentaris i mouen fils per aconseguir contactes de la premsa. Vint-i-quatre hores més tard, l’insòlit pacte entre el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya i el de Ciutadans ja és oficial. I els mitjans de comunicació, agafats per sorpresa, gairebé sense recursos i com a la vida real, ja estem fent les primeres entrevistes i informant del que es cou a la plaça de les Caramelles de Barcelona.
180 estudiants universitaris participen a la simulació de com funciona la institució legislativa
Podria estar contant una història inventada, però no és el cas. Es tracta del curs formatiu SPUNI 2019, la Setmana del Parlament Universitari que organitzen cada any les universitats catalanes al Parlament de Catalunya. Es tracta d’una simulació del funcionament de la institució: la constitució del Parlament, les comissions, la redacció i publicació de la llei, les esmenes, la cobertura per part dels mitjans… Els estudiants dels Graus Universitaris de Catalunya s’encarreguen de fer-ho realitat durant una setmana de juliol, però són els professors i els coordinadors els que, desinteressadament, treballen perquè tot rutlli a la perfecció. En aquesta edició, vam participar-hi 6 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili. A més, de manera inesperada, també ens vam trobar amb el professor Antoni Carreras, amb qui ens reuníem en acabar les formacions i comentàvem la jugada amb molta il·lusió.
Ens apleguem 180 estudiants de diversos estudis universitaris: des del Grau de Ciències Polítiques, de Dret o de Comerç Internacional fins al d’Enginyeria, Màrqueting o Antropologia. Gent plural amb gustos i edats diferents, però amb una inquietud que ens ha fet coincidir: la política. Com deien els nostres professors: “Tots teniu un punt frikie, perquè heu preferit passar una setmana de juliol al Parlament en lloc d’estar de vacances o treballant”. No sé si se’ns pot definir així o no, però el que sí que tinc clar és que ens ho hem passat tan o més bé que els nens quan van d’excursió.
Sis alumnes de la URV participen a la iniciativa fent de diputats, periodistes o lletrats
De fet, la majoria dels participants hem viscut unes colònies d’estiu, perquè l’allotjament ens el facilitaven. Així doncs, compartíem l’habitació, l’espai de treball i fins i tot la cuina. I per què ho dic això? Doncs perquè un cop sortíem del Parlament la feina continuava allí, a la residència. El Pacte de les Caramelles, al qual he fet referència anteriorment, pren aquest nom perquè és la plaça on està situat l’edifici. Els periodistes i els lingüistes enllestíem la feina; els diputats convocaven les reunions de partit a una sala per acabar les gestions per l’endemà. Amb això, es va demostrar que la SPUNI va més enllà de l’horari prèviament establert. De fet, pràcticament no era ni orientatiu. Com sovint passa: sabíem quan començàvem, però no mai quan acabaríem.
La rutina, per tant, estava definida fins a un cert punt. Al matí teníem formacions amb professors de les universitats, que ens explicaven la teoria que havíem de posar en pràctica durant el dia o al llarg de la setmana. Un cop començaven les sessions parlamentàries, la rutina ja s’esvaïa. Els lletrats treballaven colze a colze amb els diputats, els periodistes cobríem la informació al moment i els lingüistes havien de revisar totes les peces, tenien l’última paraula: fins que no donaven el vistiplau, res no es publicava.
La trobada permet conèixer gent de perfils molt plurals i maneres de fer diferents
Més enllà de tot això, però, què és la SPUNI? És una setmana de conèixer persones amb pensaments contraris i maneres de treballar molt personals i oposades. Una simulació que obre les portes a una de les institucions més importants i representatives a nivell polític i que permet aprendre de tot i de tothom. Un espai on et creues amb gent reconeguda; on sempre hi ha l’aire condicionat connectat i, si et descuides, pots acabar tenint fred; on les catifes i el sostre tenen una llarga història al darrere; on hi ha un silenci absolut quan tothom marxa; on la biblioteca pren vida quan els periodistes la converteixen en una redacció; i un inacabable etcètera.
Els participants, facin el rol que facin, siguin del partit que siguin o entenguin la política com l’entenguin, es posen al paper que els pertoca. El primer dia, sobretot, és d’errors i d’anàlisi de la situació per veure com funciona tot, per començar a entrar en una nova dinàmica i conèixer el tempo dels següents dies. Dia de coneixença, de deixar el material a qualsevol racó i després no trobar-lo.
Com hem acabat? Amb una motxilla plena d’aprenentatge. I no només de la institució pròpiament. Ens enduem un bagatge d’opinions, de pensaments i d’experiències d’altres persones, amb perspectives i miraments interessants i curiosos alhora. Un bagatge de maneres de treballar, de maneres de fer, d’escriure, de comprendre els fets, de mirar què passa i ser capaç d’analitzar-ho i explicar-ho amb concreció. També de professionalitat, de buscar la perfecció, d’esforç, d’implicació i de creativitat.
“Després d’una setmana molt intensa, ens en portem una motxilla plena d’experiències i aprenentatge”
I, com cada nit, abans d’anar a dormir, un grup d’amics ens vam dedicar a fer debats sobre alguna cosa que ens cridava l’atenció. Un dia al matí, al despertar-me, la meva companya d’habitació em diu: “Per què ens vam apuntar a la SPUNI?”. M’ho pregunta amb una mica de penediment: era el tercer dia i ja estàvem esgotades. Matinar no ens agrada gaire, però acte seguit vaig saber perquè ens hi havíem apuntat. La SPUNI ajuda a eixamplar el pensament i anar més enllà, entendre com funciona tot plegat i intentar fer les coses de la millor manera possible. És una setmana intensiva de molt treball, però la satisfacció és encara més gratificant. Per això és, segurament, el millor lloc on passar les vacances d’estiu.
