Carregant ...

Un somriure i un àpat calent

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El local del menjador social ‘Taula Amiga’, amb les taules parades per servir el dinar. Totes les fotos són de Rut Queralt.

Ja ensumo l’olor del menjar. Són les onze del matí i la cuinera ja fa una estona que ha començat a preparar el dinar. És estiu, hi ha tres ventiladors en marxa i, tot i això, segueix havent-hi xafogor. Vuit taules parades i una barra per preparar el servei. Això és ‘Taula Amiga’, un menjador social petit i acollidor situat al centre de Tarragona. M’assec amb Marina Arnau, la directora de la delegació de Tarragona de la Fundació Formació i Treball; Marc Badia, el responsable del projecte ‘Taula Amiga’; i Milena Cassina, l’encarregada del menjador. Ells tres, juntament amb altres treballadors, fan possible que els usuaris puguin tenir “un somriure i un àpat calent” tots els dies de l’any.

La Fundació Formació i Treball promou ‘Taula Amiga’, un menjador social per als més necessitats

La delegació a Tarragona es va crear l’any 2011 quan, en plena crisi, es va detectar la manca d’una empresa de treball d’inserció: una empresa que permetés als usuaris formar-se per després poder entrar a l’empresa ordinària. Els treballadors fan un itinerari laboral i, mentrestant, es formen, fan tutories i tenen un referent d’inserció laboral. En aquesta delegació s’ofereixen cursos de cuina, de cambrer i d’auxiliar de cuina, entre altres.

Són formacions teòriques i pràctiques, tot i que també n’hi ha d’actituds, per potenciar les competències dels participants. Els treballadors d’inserció sempre són persones derivades dels serveis socials, com de la DGAIA, del CIRE o dels Serveis de Rendes Mínimes. Amb la seu a Vila-Seca, han impulsat projectes com els contenidors de recollida de roba o el Reincorpora i enguany ja fa set anys que van tirar endavant el projecte del menjador social ‘Taula Amiga’.

Antonio Pérez juntament amb dos voluntàries i una treballadora d’inserció.

El servei d’atenció al públic del menjador comença a les 12h, l’hora en què arriben els primers usuaris. Per entrar-hi, cal portar un tiquet o un paper de derivació: un document on surten les dates que cadascú té assignades per fer l’àpat. Milena Cassina s’encarrega de comprovar que tot sigui correcte i que totes les persones que compten amb aquest servei l’aprofiten: “Han de signar la llista, perquè si fan més de dos faltes vol dir que no se n’estan beneficiant i que, per tant, es podria oferir a una altra persona”. Ells mateixos poden escollir si s’ho mengen aquí o s’ho emporten. Els que es queden escullen on seure i és el treballador qui serveix el plat. En canvi, els que s’ho emporten tenen una bossa de tela on dintre hi va una carmanyola.

Al menjador comproven que tots els usuaris aprofiten el servei. Cada setmana hi ha els aliments bàsics

Els usuaris que tenen alguna intolerància o al·lèrgia ho han de comunicar prèviament i sempre se’ls ofereix algun plat alternatiu. Es tracta d’una cuina feta a partir dels productes que reben: “Vam prendre consciència del que representa el malbaratament alimentari, per això vam contactar amb el Mercat, amb fruiteries del voltant i supermercats, perquè es llancen molts aliments”, reflexiona Arnau. “Actuem en clau de reaprofitament: intentem reduir l’impacte, perquè produir tot això genera una gran despesa d’aigua i llum”, afegeix.

A més, també compten amb la cuina gestió, una base de càtering que ja ve cuinat i que el tenen de reserva per si algun dia les donacions no són suficients. Per fer el menú, Marc Badia destaca que sempre tenen en compte els aliments bàsics que necessita una persona: “Cada setmana hi ha d’haver llegums, arròs, pasta, verdura, fruita, postres, carn i peix. Si un dia ens arriba una donació de coliflors, per exemple, doncs l’aprofitem, però sempre preveient que s’han de menjar uns mínims”.

Treballen amb el Mercat i altres establiments per evitar el malbaratament alimentari

Diàriament, al menjador només hi treballen 4 persones amb 3 voluntaris, que milloren el servei “de manera qualitativa”. Així ho explica Badia: “No ens interessa tenir 10 voluntaris i que surti tot ràpid en quantitatiu, sinó que pugui millorar el servei de cara als usuaris que atenem i sobretot que pugui millorar les competències dels nostres treballadors”.

Antonio Pérez fa 7 mesos que va començar a ser voluntari del menjador. Està jubilat i reconeix que ‘Taula Amiga’ li aporta “molta animació i satisfacció”. També ha pres consciència de la situació social actual i de les grans quantitats de menjar que es fabriquen i que després s’acaben llençant: “Quan arribo a casa m’adono que visc molt bé i que és una pena que s’hagi de tirar tant de menjar quan hi ha tanta gent que el necessita”.

Marc Badia, Milena Cassina i Marina Arnau enllestint unes gestions de la Fundació.

Arnau reclama economies més socials on tothom hi tingui cabuda, perquè si no l’altre escenari és de dos móns molt diferenciats i desiguals. “Ens necessitem tots a tots”, assegura. La crisi ha tingut un gran impacte i d’aquí n’ha sorgit la nova categoria de treballadors pobres: gent que treballa unes hores i que, tot i això, no en té prou per seguir endavant. Per això necessiten venir al menjador, perquè “la pobresa ha acabat sent crònica”. Badia destaca la importància de generar noves oportunitats: “Hi ha un grup de gent que és molt difícil que pugui sortir-se’n, perquè porten des del primer dia amb la mateixa situació de precarietat”.

Els promotors del menjador reclamen economies més socials per acabar amb la creixent desigultat

Per això demanen que, tant des de les administracions públiques com de les entitats privades, es tinguin en compte aquests col·lectius. “Cal fugir dels estigmes, dels prejudicis i de l’aporofòbia i generar oportunitats els uns pels altres, perquè tots naixem igual i tots tenim drets”, reivindiquen. “L’ideal seria que arribés el dia en què haguéssim de tancar el menjador perquè ja no hi hagués aquesta necessitat”, sospira Badia.

Veure els treballadors d’inserció que marxen a una empresa ordinària després d’un any i mig d’estar cada dia al menjador és molt gratificant, asseguren. L’agraïment dels usuaris és constant i la solidaritat es manté viva: encara hi ha gent que se sent part de la solució i molts joves dediquen el seu temps lliure a voluntariats com aquest. Cal seguir treballant per formar les persones i crear oportunitats. Un esforç a foc lent que pugui emplatar grans resultats. I aprofitar aquest brot d’esperança abans no sigui massa tard.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *