Carregant ...

En homenatge a Núria Cestero: els capitans de la marea blava

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Núria Cestero, a la dreta, amb altres 3 companys del departament de voluntaris dels Jocs Mediterranis. Foto: Laia Poblado.

En record a Núria Cestero Floria,  que ens ha deixat aquest dilluns, publiquem aquest article que va aparèixer per primera vegada al número 19 de la revista FET a TARRAGONA (setembre de 2016), parlant de com s’estaven organitzant els voluntaris dels Jocs Mediterranis.

Només són quatre, però fan una feina ingent. Són els membres del departament de Voluntariat dels Jocs, dependent de l’àrea d’Operacions i Serveis: Núria Cestero, la responsable; Eli Nacenta, que porta la gestió de la base de dades i la formació; Agustí Mallol, que capitaneja les accions voluntàries que es fan durant tot l’any, i Montse Bonfill, l’última a incorporar-se a l’equip i la que s’encarrega del programa de captació i selecció de voluntaris. Una àrea dels Jocs que no es va crear fins a l’octubre del 2014, tot i que va ser durant la diada de Sant Jordi del 2013 quan es va donar el tret de sortida a la captació. Des de llavors, el departament –que supervisa el responsable operatiu de voluntaris dels Jocs, Gerard Monguió– ha anat creixent a mesura que s’ha incrementat el nombre de persones apuntades, i la seva tasca s’ha anat adaptant a les diferents fases, tenint en compte la proximitat de l’esdeveniment per al qual treballen. “Vivim envoltats de cronogrames!”, bromeja Cestero.

Ara mateix, amb poc més de 5.000 voluntaris a la base de dades, es plantegen l’ambiciosa fita d’arribar als 8.000 abans de tancar les inscripcions (si tot va bé, a finals d’any o a principis del 2017). La xifra creix a un ritme de 100 inscripcions cada quinze dies. “Ara hem de captar voluntaris més específics, ja sigui perquè ens fan falta en posicions concretes o perquè ja tenen experiència en altres certàmens esportius similars als Jocs”, explica Núria Cestero. De fet, ja comencen a distribuir el nombre de voluntaris de què disposen per les diferents instal·lacions, distribuïdes en setze seus, en funció de les disciplines que s’hi practicaran. També treballen en un programa júnior pensat perquè nois i noies d’entre 14 i 16 anys, que no poden ser voluntaris oficials, puguin tenir alguna missió que els permeti estar ben a la vora dels esportistes.

UNA ÀREA DE TARRAGONA 2017 BUSCA, FORMA I MOTIVA ELS VOLUNTARIS DELS JOCS

Actualment, més de la meitat dels voluntaris són dones (un 61 %), i un 54 % tenen entre 16 i 25 anys. Pel que fa als estudis, gairebé un 48 % tenen formació universitària. Bonfill, que ja n’ha entrevistat uns 300 per comprovar el seu grau de compromís amb l’esdeveniment i per començar a perfilar en quina àrea poden encaixar millor, diferencia entre dos tipus de voluntari: “El social, que ja col·labora amb altres entitats; i l’específic dels Jocs, que busca una experiència enriquidora”. Des del departament, però, no volen parlar de perfils i animen qualsevol tipus de persona a sumar-se al projecte. “Hi ha voluntaris sense estudis que estan motivats i esdevenen grans líders! En canvi, algunes persones que en el seu dia a dia laboral ocupen alts càrrecs, volen participar de l’experiència sense grans responsabilitats, pel sol fet de gaudir-la”, remarca Mallol, que representa la part més emocional de l’equip de Voluntariat.

Quant a la procedència, un 33 % dels voluntaris són de Tarragona, persones que “s’apunten a l’aventura perquè s’estimen la ciutat i la volen donar a conèixer”, exposa l’encarregat de les accions. Però destaca, i força, el volum de voluntaris de fora de Catalunya (tant de la resta de l’Estat espanyol com de l’estranger), que supera el miler de persones. Un gruix molt important que s’acabarà de seleccionar seguint criteris com ara el nombre de dies que podran ser a la ciutat durant els Jocs. Un tipus de voluntari que haurà de seguir la formació en format online, per a la qual ja s’està preparant un programari que, a més, servirà per convocar accions voluntàries i, alhora, com a base organitzativa durant l’esdeveniment de l’any que ve.

“La clau de tot plegat és, justament, la formació que reben tots els voluntaris”, assegura Nacenta. D’una banda, la bàsica i obligatòria que els imparteixen des del mateix departament. De l’altra, la complementària i optativa. Un total de set cursos (Habilitats bàsiques per a l’acció voluntària; TGN2017. Cultura organitzativa i treball en equip; Dinàmiques de grup de treball; Atenció al públic i resolució de conflictes; La sostenibilitat en els esdeveniments esportius; Introducció als primers auxilis, i EPI. Equips de primera intervenció i extinció d’incendis) que els aporten els coneixements necessaris per enfrontar-se a qualsevol situació amb què es puguin trobar durant els Jocs. Per acabar-ho d’arrodonir, dies abans de la gran cita hi haurà la formació in situ, ja als equipaments on es desenvoluparan les diferents proves.

I on tots ells avaluen el seu nivell de preparació és en les diverses accions voluntàries en què participen: campionats de múltiples disciplines, curses populars, maratons, triatlons… Com a mínim en fan vuit al mes, i és aquí on molts voluntaris s’adonen que poden ocupar altres posicions més enllà d’ajudar amb l’avituallament dels esportistes. “A vegades fan una petita formació, per exemple en control dels comandaments de puntuació d’esgrima, i es veuen preparats per implicar-se en esports que desconeixien”, relata Mallol. Però les accions en què es bolca la marea blava (la samarreta oficial dels voluntaris és d’aquest color) no són només esportives. Últimament també els haureu vist col·laborant en esdeveniments socioculturals com les festes de Sant Magí i Santa Tecla, la cavalcada de Reis o la rua de Carnaval. Justament perquè aquesta és una part del llegat que ha de perdurar després dels Jocs: una forta vinculació amb el teixit social tarragoní, i valors com la solidaritat, l’altruisme, l’esforç, la dedicació o la participació.

La Núria, l’Eli, l’Agustí, la Montse i el Gerard formen un equip sòlid que treballa, directament, amb la matèria més sensible dels Jocs: els voluntaris que els faran possibles. Els busquen, els formen, els cuiden, els motiven… I, a canvi, viuen també la part més gratificant. Històries d’amor, voluntaris a l’atur que han trobat feina gràcies a altres voluntaris, vincles d’amistat que no s’haurien creat si no fos pels Jocs, grups de WhatsApp on els afegeixen i no els deixen descansar ni a les hores més intempestives, persones que passen per situacions difícils i que troben la motivació per continuar endavant en les activitats dels voluntaris… I tot plegat, sense dubtes. Al departament estan convençuts que els Jocs es faran, i estan més que preparats per fer història.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *