For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

El Griu celebra els cinc anys amb el naixement del petit

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un grup de nens de la Vall de l’Arrabassada es preparen per portar el Griu petit. Foto: Jan Magarolas.

Una tarda de dijous de finals d’agost. La Vall de l’Arrabassada sembla un paratge solitari, a la banda amagada de Tarragona. Per arribar al local de l’Associació de Veïns del barri, al costat del CAP Llevant, hi has d’anar expressament, perquè no hi accedeixes fàcilment. Una de les entrades es troba, precisament, dins de l’aparcament del centre mèdic, dalt de tot d’una rampa poc transitada.

La qüestió és que gràcies als timbals aconsegueixo ubicar-me. La seva marxa rítmica desperta qualsevol oïda, i més, a pocs dies de Santa Tecla. M’havien indicat on seria l’assaig, però no les tenia totes: sort dels timbalers. En arribar, una desena de nens i nenes piquen amb tots els seus sentits els timbals de l’associació de veïns. Al voltant, els pares se’ls miren amb paciència i amb la filosofia de qui té un fill que segueix les passes per ser ‘tecler de tota la vida’.

Nens de la Vall de l’Arrabassada es preparen per estrenar el Griu petit aquesta Santa Tecla

Aquest 2019, el Griu de Tarragona compleix cinc anys sortint al carrer per Santa Tecla. Josep Maria Beltran, l’únic president de l’Associació de Veïns l’Arrabassada que ha conegut el Griu, recorda les dificultats que van trobar-se per poder entrar al Seguici, però es mostra orgullós: “Desconeixíem com era el Seguici per dins i no sabíem com eren els timbals i el foc. Vam tardar mesos i mesos, però va ser un èxit entrar-hi”. El Griu de Tarragona és la darrera peça del bestiari que va rebre l’honor d’accedir al Seguici, el setembre del 2014. Es tractava de la primera inclusió des del Ball de Cossis, el 2004, i la primera bèstia de foc des de la Víbria, el 1993.

L’assaig es desenvolupa a l’aparcament del CAP Llevant. Foto: Jan Magarolas.

El Griu espera, pacient, a l’interior del local de l’associació. Vist de prop és molt més gran del que recordava, i això que no duu les ales posades. Una d’elles és a terra, i l’altra està “al taller”, posant-se a punt per aquesta Santa Tecla. “La Comissió Assessora del Seguici ens va fer treure la bola que duia el Griu a les potes davanteres perquè fos més agressiu”, relata Beltran, acariciant el llom de l’animal. Aquella primera Santa Tecla del Griu, tal com explica el president, “vam anar molt justos de portadors, sort de les altres colles que ens van ajudar molt!”.

Els portadors del Griu, de 75 quilos, destaquen la diferència de ballar-lo a l’assaig o a la cercavila

Mig cos de lleó, mig d’àliga, el Griu pesa uns 75 quilos. “Abans en pesava 85, perquè duia unes ales massa grans”, comenta Beltran. El president de l’Associació no ha portat mai el Griu més enllà dels assajos, però Enric Bachrani, Quique, ja no recorda quantes vegades l’ha fet ballar. Portador del Griu des del principi, el Quique revela que el millor de poder donar-li vida és “viure la Festa des de dins, després de tants anys preguntant-se com seria”. Portar-lo a l’assaig és una cosa, però agafar-lo al carrer Major o a la plaça de les Cols és ben diferent: “Al carrer tens el públic mirant i estàs amb més colles, hi ha més pressió”, explica. Deu ser una autèntica meravella veure la Festa per aquells petits forats del pit del Griu.

El president de l’entitat, Josep Maria Beltran, al costat del Griu. Foto: Jan Magarolas.

A fora del local, l’assaig no para. Els joves aprenents, tots de menys de dotze anys, es preparen a consciència per aquesta Santa Tecla. L’ocasió s’ho mereix: tindran l’oportunitat d’estrenar el Griu petit, que naixerà en la festa d’aniversari del seu ‘pare’. Els timbalers segueixen les instruccions dels que en saben, i passegen per l’aparcament a ritme dels tabals, com si estiguessin als carrers de la ciutat. Al costat, tres parelles de nens i nenes, d’alçades similars, es posen en fila índia i fan veure que duen el petit Griu sobre les espatlles.

Dissabte 14 de setembre, el Griu petit s’estrenarà al costat d’altres bèsties similars de fora de Tarragona

Al mig de l’aparcament, la figura zoomòrfica del Griu petit presideix l’assaig, però està tapat amb bosses de plàstic per preservar la sorpresa, fins i tot pels seus propis portadors. S’intueix la figura i s’endevinen unes ales tan grans com les de la seva versió germana. Un nen, l’Adrià, s’ho mira des del banc amb molta atenció. Porta una corretja penjada al coll perquè acaba d’assajar amb els timbals, que reconeix que li agrada més que portar el Griu, “perquè el foc fa una mica de por, però no crema”. Els monitors col·loquen la figura tapada del Griu petit a sobre de dos dels nens, toca demostrar el que s’ha après. Els dos petits segueixen els consells dels adults, però saben que a plaça només podran escoltar la música. “És molt emocionant!”, diu l’Adrià, amb una espurna d’il·lusió als ulls.

Cinc anys és tota una eternitat, quan els comences. Ara, són el millor regal que pot tenir el Griu, que celebrarà l’aniversari de la seva recuperació com es mereix. A més de la presentació del Griu petit, el dissabte 14 de setembre a les 18h s’iniciarà una cercavila de foc des de la plaça de la Font fins a la plaça de la Pagesia, amb la participació del Griu d’Artesa de Lleida –un dels pocs que hi ha a tot Catalunya- i altres figures de Tarragona i de fora. Conclou Beltran: “Al Griu tenim les portes obertes a tothom, que vinguin a preguntar i que ho provin”. Per molts anys!

Molts nens prefereixen els timbals a ballar el griu. Foto: Jan Magarolas.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *