Tarragona té un model festiu i una cultura popular que són d’envejar a gran part del nostre territori, i considerades d’interès general en diverses ocasions pels governs de Catalunya i de l’Estat. La personalitat de les festes de Santa Tecla és única gràcies a les entitats que hi han col·laborat al llarg de molts anys per treure al carrer la millor cara de la nostra cultura popular, però sovint ens sorpren veure com celebren festes i tradicions en altres llocs. I donar-ho a conèixer és la intenció de la Mostra de Folklore viu que, per 37a vegada consecutiva, tindrà lloc aquest dissabte 14 de setembre a partir de les 19:30h, des de la Rambla Nova i fins a l’actuació final a la plaça de les Cols.
La Mostra de Folklore Viu neix a principis dels 80 per conèixer expressions culturals de fora
La Mostra de Folklore viu neix a principis de la dècada dels 80, poc després de l’inici de la recuperació de les festes de la ciutat, amb “la voluntat de veure coses que no s’havien vist mai abans a Tarragona”, explica Alfred Fort, assessor cultural de l’Ajuntament en aquella època. Tal com descriu Fort, la idea apareix gràcies a persones interessades en la cultura d’altres llocs de l’Estat i vol dur a Tarragona alguna cosa “diferent”. Carles Llorach, desaparegut president de l’Esbart Santa Tecla, hi va jugar un paper tan important que a les primeres edicions de la Mostra només van venir esbarts i balls d’escenari.
Des dels anys 90 cada mostra l’organitza una entitat i es desenvolupa amb una cercavila
Les primeres passes d’aquella celebració van despertar l’interès de molts tarragonins, que anaven a la plaça de la Font a descobrir expressions de cultures foranes, ja fossin d’arreu de Catalunya, de la resta de l’Estat o, fins i tot, de procedència internacional. Destaquen els aizcolaris (esportistes d’una disciplina basca, poc a veure amb la cultura tarragonina) i l’Esbart de Les, a la Val d’Aran, molt més intensos que els que coneixem nosaltres.
“Va ser a partir dels cinc anys que la Mostra va adquirir el valor historicista que té ara, per portar a Tarragona coses que tinguessin certa relació amb el que tenim aquí”, recorda Alfred Fort. “A principis dels 90 va aparèixer una fórmula diferent que trencava amb els esbarts”, comenta el gestor cultural Jordi Bertran. En aquell moment “vam passar de tenir balls d’escenari a veure-ho en cercavila. Des de llavors, la Mostra passa a ser responsabilitat d’una entitat diferent cada any, cosa que permet veure més diversitat de balls i bèsties”.
El Lleó organitza la trobada d’aquest dissabte convidant elements de Tudela, Ontinyent i altres llocs de Catalunya
En l’actualitat es tracta d’una cercavila que va de la Rambla Nova a la plaça de les Cols passant per la plaça de la Font i el carrer Major, i que desperta l’interès dels adults i de moltes criatures. “Com en moltes altres coses, al començament no vam preveure que durés tants anys”, explica Fort, que també valora el resultat de la Mostra: “Ara és una proposta molt potent, perquè està molt bé conèixer altres formes de cultura”.
El Lleó organitza la 37a edició de la Mostra de Foklore Viu i tanca així la celebració dels seus 25 anys portant a la ciutat elements propis de Tudela (Navarra), Ontinyent (València), Barcelona, Lleida i Valls. Francesc Martorell, cap de colla del Lleó de Tarragona, en destaca la representació navarresa de ‘Los Cuatro Evangelios’, acompanyats de gaiters de Tarazona i La Tartuga d’Ontinyent, els elements més extravagants.
Els altres elements, de terres catalanes, són tres dels lleons que haurien volgut portar aquest any. “Hi haurà més de 130 persones implicades i en tenim moltes ganes”, es mostra animat Martorell. Aquest dissabte a la tarda, sota el títol ‘Rugits de Festa’, les cultures de diverses procedències es donaran cita a la Rambla Nova i aniran en cercavila fins a la plaça de les Cols, on faran una tanda de lluïment. Serà un dels plats forts en l’àmbit de la cultura popular d’aquesta Santa Tecla.
