La cultura popular i tradicional és, sense cap mena de dubte, l’essència de la Festa Major de Tarragona. De fet, amb la manca d’una programació artística que la complementi, la seqüència ritual és, en definitiva, Santa Tecla.
SI NO PLOU, NO ÉS FESTA MAJOR
La tradició no escrita diu que un de cada dos anys ha de ploure algun dels dies grans de Santa Tecla. Almenys això era el que es comentava quan, la tarda del 22, es complien els mals auguris i la pluja inundava Tarragona. Durant gairebé una hora la imatgeria i els balls del seguici tarragoní es van aixoplugar a dins l’Ajuntament i això ens va deixar algunes estampes curioses, com els diversos entremesos ballant al pati de Jaume I. La pluja va aconseguir agermanar tots els balls i músics del seguici, en una espècie de ballada de lluïment desenfada (i bastant particular). La pluja també ens va deixar el cavall del Magí de les Timbales aguantant estoicament a l’entrada de l’Ajuntament. Quin mèrit!
Finalment el seguici va sortir a espentes i rodolons, els gegants del Cós del Bou van fer mitja volta poc després de començar, els balls de l’Esbart Santa Tecla no van ni sortir, i els de l’Esbart Dansaire van arribar fins a les Cols uns quants, fins al Rei uns altres. Una sortida, deslluïda, que segur que va fer que el 23 encara hi hagués més ganes de festa.
La pluja, un públic nombrós i les estrenes infantils, el més destacat d’aquesta Santa Tecla
L’anada a Ofici del 23 al matí era, sense cap mena de dubte, el moment en què es podia gaudir del seguici amb més calma de totes les festes. Alguns anant d’empalmada, d’altres aixecant-se ben d’hora, però la recompensa sempre era gran: veure el seguici amb poca gent. Ara això s’està tornant cada vegada més difícil, i malgrat que segueix sent el moment menys massiu, les escales de la Catedral ja van cares des de primera hora.
A la matinal teclera, i després de l’anada a ofici, els balls es divideixen en dos. Alguns van a esmorzar, sobretot al Fòrum, i d’altres aprofiten per veure una representació de Dames i Vells pels membres del seguici. La ballada de lluïment i la diada castellera (crec que amb més gent que el primer diumenge de festes) tancaven la primera meitat del dia. A la tarda, la gent seguia al carrer. De fet, el tram de darrere la Catedral havia estat, tradicionalment, un moment de calma per tots els entremesos. Ara, però, cada vegada hi ha més gent que s’hi concentra per veure el seguici en un context més desenfadat.
Els teclers (i també els no teclers) coincidiran que l’entrada del Braç és el clímax de les festes. Fa anys, però, que la gran bastida de Ca l’Ardiaca no permet a tothom gaudir-lo com anys enrere. Aquest moment tan especial es mereix que el Pla de la Seu torni a estar en condicions. A més, molt segur no deu ser que cada any hi hagi gent enfilada per veure entrar el Braç…
Després, la tornada fins a l’Ajuntament del Seguici tarragoní s’està convertint en un altre moment espectacular de Santa Tecla. La baixada de la imatgeria per les escales evoca, per moments, a la baixada de l’Àliga del 21. Sap greu, però, que la plaça es buidi ràpidament i els balls acabin baixant poc acompanyats. Potser la coincidència amb el castell de focs, si els balls han d’arribar a l’Ajuntament a les 11, no és la millor combinació. També sorprèn la durada d’aquesta tornada, ja que si habitualment les sortides del seguici a Tarragona van amb un ritme trepidant, aquí s’allarga molt, potser perquè ningú vol que la festa s’acabi.
EL GRIU PETIT I LA RELLISCADA DE LA MULASSETA
En l’àmbit tradicional les festes ens han deixat algunes imatges pel record. L’estrena del Griu petit, en una plaça de la Pagesia pleníssima, va ser un dels elements destacats del primer cap de setmana de les festes. El Griu es va estrenar després d’una trobada de bestiari festiu que semblava una Mostra de Folklore Viu encoberta, sobretot tenint en compte que en els darrers anys la Mostra no convida elements tan difícils de veure. Enguany, el més destacat va ser la Tartuga d’Ontinyent i el Cuadro Barroco de Tudela. En l’àmbit infantil també es recordarà com la primera sortida per festa major dels gegants vells petits, estrenats per les festes del Cós del Bou.
La relliscada de la Mulassa petita a la plaça del Rei durant la baixadeta, també quedarà pel record de més d’un (sobretot pels que van haver de treballar perquè l’endemà pogués tornar a sortir en perfectes condicions). I també pel record tindrem el pregó des del balcó de l’Ajuntament, en una de les poques novetats que ha ofert el nou consistori a la Santa Tecla d’aquest any.
LA CULTURA POPULAR HO INUNDA TOT
Els actes de cultura popular acostumen a ser massius, però també hi ha moments per la calma. Un d’aquests exemples és el concert dels Ministrers dins la Catedral, un concert íntim que amb la foscor del temple feia posar la pell de gallina. Més massiu és l’Amparit Folk, que es va consolidant a la plaça Verdaguer amb propostes de folk ballables de tota mena.
O els balls de gralles, que sent l’única proposta de la tarda del Primer Diumenge de Festes o de la revetlla del 23 al 24, han anat fent forat. La Sebastiana del Castillo, que es consolida; el Retaule, que emociona com cada any; l’Arrencada dels Gegants, més massiva que mai o el concert de la Banda Unió Musical són alguns dels altres destacats d’enguany.
Ha estat una Santa Tecla de manteniment, en què com els últims anys l’àmbit tradicional ha marcat la festa. El múscul de la cultura popular segueix en forma a Tarragona. Ara tindrà el repte de gestionar una festa que es massifica ràpidament.
