“La feina de metge et permet veure i entrar en contacte amb totes les capes de la societat: rics i pobres, persones amb professions, nivells de formació i orígens molt plurals. Per moltes diferències econòmiques i socials que els separi, t’adones que tots els pacients tenen en comú la fragilitat de l’ésser humà”. Ho diu el doctor Santiago Mallafré des del despatx de casa seva, camí dels 80 anys, jubilat i a punt de rebre una distinció dels seus companys de professió.
L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i la xarxa Santa Tecla li atorguen el primer premi Battestini d’honor
L’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona i la xarxa sanitària i social Santa Tecla lliuraran aquest dimarts 1 d’octubre el primer premi Battestini d’honor a Santiago Mallafré Gimeno, que ha estat el metge de capçalera per excel·lència de diverses generacions de tarragonins. L’acte, que tindrà lloc a les 19 hores a la seu de la Cambra de Comerç, vol fer aquesta distinció a un facultatiu que ha destacat per la seva carrera professional i pels seus valors humanístics.
L’acte tindrà lloc aquest dimarts 1 d’octubre a les 19 hores a la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona
Mallafré, nascut a la Tarragona de finals de 1939, va tornar a la ciutat el 1963 després d’estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona. I va ser en aquella època que va visitar i atendre els barraquistes del Francolí i les parcel·les Tuset. Conscient de la injustícia social, els seus objectius com a metge de capçalera sempre han estat “tenir una actitud de respecte als pacients, asserenar-los i explicar-se bé perquè entenguin el seu problema de salut”.
L’obertura el 1969 de l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona serà una factor clau de la carrera professional de Santiago Mallafré perquè hi estarà vinculat fins al seu tancament, el 1996. Des d’allà i des del seu despatx personal, atendrà milers de pacients, alguns dels quals encara el recorden i el saluden pel carrer.
D’aquella llarga etapa recorda especialment les visites domiciliàries, una manera de fer dels metges d’assistència primària que -lamenta- s’ha perdut en l’actualitat. Amb aquestes visites coneix “a fons Tarragona i els seus veïns”. Accedir al dormitori dels pacients li permet observar què hi ha a les tauletes de nit, “un reflex magnífic de la societat plural i en constant transformació”, assegura.
Santiago Mallafré, nascut el 1939, pertany a una nissaga de metges que va começar el seu besavi
Fill del doctor Joan Mallafré i Guasch -que dona nom al carrer de l’hospital Joan XXIII-, el Santiago ha compartit la passió per la medicina amb el seu germà Pere (1926-2003), que va arribar a ser alcalde interí de Tarragona durant un mes i mig el 1965, i que va presidir l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona en el període 1993-1998. La nissaga familiar dedicada a la medicina continua, entre d’altres, amb la filla del Santiago i el fill del Pere.
Jubilat des dels 70 anys, Santiago Mallafré analitza des de l’experiència acumulada l’estat actual de la professió: “Hem millorat en diagnòstic i tractament, però s’ha anat enrere en la relació amb el pacient. El metge d’atenció primària està molt sol i sovint recorre a l’especialista i a la recepta. El problema de fons és que, globalment, s’abusa del dret universal a l’assistència sanitària i això perjudica el funcionament del sistema”.
Els organtzadors lliuraran dos premis a projectes mèdics que destaquen en innovació
A més del primer guardó d’Honor, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i la xarxa Santa Tecla lliuraran dos premis Battestini que tenen com a objectiu reconèixer els millors projectes d’innovació en medicina primària i hospitalària. Nou projectes hi han quedat finalistes i un jurat format per quatre metges decidiran els guanyadors que rebran, cadascú, una dotació de 3.000 euros.
