Pep Prats és un veterà de pau. Un joc de paraules que resumeix una llarga trajectòria vital vinculada a diferents moviments de defensa de les llibertats i els drets bàsics de la ciutadania.
Amb 65 anys, suma gairebé mig segle de lluita, iniciada els darrers temps del franquisme i consolidada des del sindicalisme. Treballador de la Bayer, d’on ja s’ha jubilat, es va estrenar en l’assemblearisme clandestí de les plataformes anticapitalistes a la dècada dels setanta i, amb la legalització d’associacions i partits posterior a la mort del dictador, es va afiliar a CCOO.
En aquest sindicat ha viscut un llarg camí que ha passat de formar part de l’executiva local a Tarragona a trencar el carnet fa poc temps, després d’una de les darreres vagues de país a les que CCOO va decidir no afegir-s’hi. “Sempre he estat un afiliat crític amb les posicions oficials, però després de veure que feien d’esquirols, em va resultar insuportable continuar en aquesta organització”, explica.
Pep Prats, veterà activista pels drets i les llibertats, s’afegeix a la nova campanya de resposta a la sentència contra l’independentisme
Activista en les protestes locals contra les centrals nuclears i les guerres, un altre àmbit en el que ha participat de forma intensa és el de la cooperació internacional. Va començar amb els comitès de solidaritat amb la Nicaragua sandinista de la dècada dels vuitanta i actualment encara forma part de la Coordinadora d’Organitzacions No Governamentals (ONG) de Tarragona, treballant, sobretot, en projectes de defensa dels drets humans.
Amb aquesta targeta de presentació, no és d’estranyar que Prats hagi estat una de les primeres persones de la ciutat en apuntar-se a la campanya d’inculpacions impulsada per Òmnium Cultural, En Peu de Pau, Silencis de Tarragona i Taca d’Oli de Reus, com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics independentistes.
Prats: “Limitant el dret de manifestació i expressió, l’Estat ataca tothom, siguin o no independentistes”
Seguint la crida feta per les entitats civils es va presentar al Jutjat de Guàrdia amb el full d’autoinculpació, però es va trobar -juntament amb desenes de ciutadans més- amb la sorpresa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia emès una nota on limitava la presentació de denúncies a 25 persones per dia, al·legant que es podia col·lapsar l’activitat del centre.
“Em vaig indignar molt per aquest nou atac contra la democràcia. Un acte més de censura que genera indefensió en el ciutadà. No se’ns pot prohibir entrar al jutjat a posar una denúncia”, afirma. “Per altres protestes han acceptat tramitar de forma conjunta més d’un miler d’inculpacions, la qual cosa evidencia l’arbitrarietat deliberada i l’autoritarisme del poder judicial davant l’independentisme”.
Arribats a aquest punt, Prats denuncia la retallada de drets i llibertats que es viu a l’Estat espanyol els darrers anys. “Fan servir com a excusa el procés, però limitant el dret de manifestació i reunió i la llibertat d’expressió i de pensament ideològic, ataquen a tots els catalans i espanyols siguin o no independentistes”, recorda.
La campanya té com a base la iniciativa de trenta activistes espanyols, anunciada en roda de premsa a Madrid el passat mes de març, d’autoinculpar-se als jutjats sota aquesta argumentació: “Como ciudadanos de una democracia, nos proclamamos corresponsables de los hechos e imputaciones que pesan sobre D. Jordi Sànchez y D. Jordi Cuixart y nos autoinculpamos de los mismos, no sólo o no tanto en defensa y solidaridad personal con estos acusados sino fundamentalmente en defensa y solidaridad de la democracia que se ve cuestionada con esta acusación injusta”.
En aquest grup hi destaquen el filòsof Santiago Alba Rico, els acadèmics Víctor Sampedro, Rafael Xambó, Pedro Ibarra, Perico Oliver i Ramon Zallo, l’escriptor Manuel Rivas, els professors universitaris Carlos Fernández-Liria i César Rendueles, l’escriptora Belén Gopegui, l’editoria Carolina del Olmo, els ecologistes Luis Martínez Reyes i Francisco Segura i històrics objectors no violents sota el franquisme com Pepe Beunza, el primer insubmís contra el servei militar obligatori.
Pep Prats recorda ara les paraules que van portar Beunza a un batalló disciplinari al Sáhara i, el 1971, a la presó: “Hem perdut la por i no hi pot haver cap sentència que ens faci renunciar a l’exercici de la desobediència civil”.
“Hem perdut la por i no hi pot haver cap sentència que ens faci renunciar a l’exercici de la desobediència civil”, diu l’activista tarragoní
“La nostra por és el seu poder. Tots en tenim, de por, però s’ha de saber gestionar per superar-la. De fet, i veient aquesta repressió en augment que estem patint, sembla que tingui més por l’estat espanyol que no pas nosaltres”, opina.
Prats explica que, fins fa poc temps, no era sobiranista i que, per a ell, la independència és només un “instrument de lluita contra les injustícies i els abusos del poder fàctic”. “No entenc com altres companys d’esquerres no ho veuen encara i segueixen defensant el tòpic fals en l’actualitat del nacionalisme burgès”.
També recorda que arreu del planeta s’estan visquent moviments de resistència similars contra el capitalisme neoliberal globalitzat i els governs autoritaris. “Està passant ara al Líban, i fa uns dies a Xile i també a Hong Kong, entre altres llocs. El món no pot seguir així”,clama.
Sobre els actes violents viscuts als aldarulls dels darrers dies, l’activista tarragoní admet que “és complicat per als que fem pedagogia de la no violència gestionar aquests fets, provocats per la repressió policial i judicial”. “Hem d’evitar, sobretot, divisions internes”, afirma. “Com deia Xirinacs, som companys de lluita, tot i que no compartim cap acció de violència física”.
Després de tantes batalles perdudes, Prats manté l’esperança. “No hi ha marxa enrere. La solució trigarà en arribar, però si seguim comptant amb la força de tanta gent és un procés imparable”, diu.
Insubmisos i objectors de consciència contra la mili, ateus que han fet apostasia i activistes històrics s’han afegit a la iniciativa
És per això que, sempre que pot, participa a la protesta en silenci que es convoca tots els dies feiners davant del Palau de Justícia de Tarragona, per recordar l’empresonament injust dels dirigents independentistes. “No han fallat cap dia des de fa més d’un any. De les 12.00 hores a les 12.30 hores”, comenta.
L’acció es fa molt a prop del Jutjat de Guàrdia on, cada dia, 25 persones s’autoinculpen. Entre ells hi ha gent que van ser insubmisos i objectors de consciència contra el servei militar obligatori. I també ateus que han fet apostasia.
El passat mes de març es van complir trenta anys de l’inici de la insubmissió a la mili, que va acabar abolint el govern de José Maria Aznar l’any 2001. Les lluites pels drets i les llibertats no sempre es perden. Serà aquest el cas de l’autodeterminació dels catalans?
