“T’imagines anar a treballar cada dia en bici de Tarragona a Reus? Jo ho vaig fer de més jove en la meva primera feina”. L’autor d’aquesta provocativa proposta és Rafael López-Monné, la persona que més coneix els camins del terme municipal.
El geògraf i fotògraf local no és pas un visionari, però quan parla de mobilitat des d’una perspectiva de futur té una notable capacitat de persuasió pel prestigi adquirit des de fa anys impulsant l’Anella Verda i la xarxa de camins de ronda.
Una iniciativa que fa unes dècades podia semblar utòpica però que ara ja és un projecte consolidat, des del punt de vista lúdic, amb 70 quilòmetres d’antics camins recuperats i senyalitzats que ofereixen diferents itineraris de rutes pedestres, en BTT o a cavall, unint diversos espais i corredors ecològics com els rius Francolí i Gaià -la frontera natural de Tarragona pel sud i el nord- i la franja costanera.
Rafael López-Monné proposa aprofitar l’Anella Verda i els camins de ronda per fer un canvi radical en la mobilitat a la ciutat
S’ha d’escoltar, doncs, a López-Monné quan demana “nous pasos endavant” per fer-ne un ús que vagi més enllà de les excursions de lleure i el turisme i aprofiti la xarxa recuperada per generar una mobilitat alternativa a la ciutat, seguint el que ja passa a nombroses urbs del món.
“A Tarragona encara no hem ni començat a desenvolupar aquest aspecte. Parlo d’anar a treballar en bici a Reus, sí, i també a Constantí pel camí del riu. I de desplaçar-se dels barris de Ponent al centre i tornar-hi”, afirma. “L’adaptació al canvi climàtic, que ja forma part de totes les agendes polítiques i institucionals, va en aquesta direcció. No ens podem permetre més contaminació”.
Segons el geògraf local, el cotxe elèctric, tot i que no contribueix a l’efecte hivernacle, no és una solució a mig termini. “A les ciutats no hi ha espai per a més vehicles. Cal un canvi de model radical pel que fa a la mobilitat quotidiana i això només ho aconseguirem amb transports alternatius per cobrir distàncies curtes”. “No cal anar a buscar els nens al col·legi en cotxe”, exemplifica.
És per aquest motiu que demana, de forma urgent, propiciar des de les administracions una oferta d’infraestructures que faciliti que els ciutadans assumeixin i facin seva aquesta nova mentalitat. “La xarxa de camins ja es feia servir fa segles per anar a treballar. Es tracta de tornar als orígens, d’apropar-nos al nostre entorn natural, a la vida de barri, al comerç de proximitat…”.
“No hi ha espai per a més cotxes contaminants. Cal potenciar l’ús de la bici per a distàncies curtes”, diu el geògraf i fotògraf local
López-Monné proposa garantir, com a punt inicial, la segurat dels vianants i dels ciclistes. “Les voreres i les illes interiors han de ser només per a la gent que es desplaça caminant i els carrils bici han d’anar a la carretera, segregats i protegits dels cotxes”. En aquest cas, sí aposta per la bicicleta elèctrica. “No ocupa gaire espai, no contamina i permet arribar a la feina sense suar”, argumenta.
Aquesta gestió diferent de l’Anella Verda inclou cercar acords amb els propietaris dels espais naturals per on passen els camins per orientar aquesta part no urbanitzable, que ocupa el 44% del municipi, a usos que respectin la biodiversitat. “Se’ls pot oferir incentius fiscals o altres mesures a canvi d’una millor explotació forestal i de mantenir els pocs conreus que queden, integrant aquesta zona periurbana a la ciutat”.
En el cas dels camins de ronda, els que transiten arran de mar i que a Tarragona es coneixen també com “el camí de la costa”, López-Monné proposa millores estructurals per adaptar-los al nou ús intensiu que tenen ara, però sense malmetre el seu entorn natural únic.
“Durant molts segles, la gent veia el mar amb por. Era per on arribaven molts perills, com els pirates, i aquestes vies es feien servir, sobretot, per fer vigilància”, recorda. “Això ha canviat molt amb el turisme i les activitats físiques d’esbarjo a la natura i cada cop suporten el pas de més persones. Cal ampliar-los, però sense fer servir el formigó, amb tècniques tradicionals, com ara la fusta i la pedra seca”.
El reconegut fotògraf tarragoní reclama també segregar, en els trams amb més pressió de pas, els vianants dels ciclistes, a més de regular i limitar les zones de circulació. I fer accions que permetin als ciutadans valorar la condició “de tresor evocador i ple de petites històries” d’aquestes vies tan antigues i mil·lenàries com la mateixa Tarraco.
Fins el 8 de desembre es pot visitar al Tinglado 1 del Moll de Costa una exposició sobre els camins de ronda, amb guió de López-Monné
Una bona forma d’impregnar-se d’aquest esperit és visitar l’exposició itinerant sobre els camins de ronda de tota Catalunya que, en la seva gira pel país, es va inaugurar el passat 8 d’octubre i romandrà fins el 8 de desembre al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port.
López-Monné ha elaborat el guió del recorregut i aprofita l’ocasió de tenir la mostra a casa per posar com a exemple de bona praxi, els carrils bici i les zones de vianants que l’Autoritat Portuària ha creat en aquest espai de la ciutat.
“En altres zones, fem salat. Quants carrils bici hi ha, per exemple, a Sant Pere i Sant Pau i per connectar aquest barri amb el centre?”, pregunta com a conclusió. Queda clar que, pel que fa a la mobilitat del futur, a Tarragona queda encara molt camí per recórrer.
Article interessant i necessari per els que cada dia anem a treballar en bicicleta.
Poder el tema que no es tracta tan seria els que ens movem per dins de la ciutat.
El meu recorregut es des de la part baixa (c/Real amb Serrallo) fins a la part alta (Zona catedral) i en aquest tram no existeix cap carril bici.
Es veritat que Tarragona te diferents desnivells i això fa que poca gent obti per anar amb bicicicleta, tot i que amb l’entrada de les elèctriques i els patinets si que s’ha notat un increment d’usuaris.
No te molt de sentit fer carrils bicis als barris de la perifèria i que quan arribes a la ciutat t’has de moure entre els cotxes amb el perill i sobretot l’estrès que això provoca.
Esperem que el nou consistori es possi les piles i no segueixi la inercia de Ballesteros i companyia.
Gràcies per l’article!