Quedem als Despullats i ens desplacem uns metres fins a la plaça de la Dona Treballadora, a la cantonada dels carrers Yxart i Estanislau Figueras. Un espai inaugurat fa un any i mig, i que gairebé ningú reconeix pel seu nom oficial. Ángeles de la Fuente és una d’aquestes persones, tot i respondre al perfil de dona treballadora. Va arribar a Torreforta a inicis dels anys 60, provinent de la seva Canalejas natal, amb tan sols dotze anys, i amb tretze ja treballava cuidant criatures. Als setze, ja amb contracte laboral, va entrar a una empresa multinacional: la mundialment coneguda Seidensticker.
El llibre ‘Una història de dones en lluita’ reviu les mobilitzacions dels anys 60 i 70 per aconseguir drets laborals bàsics
“No és el mateix fer una reclamació de dues o tres persones que fer-la per cinc-centes”, diu Ángeles de la Fuente, recordant el seu pas per la multinacional. De la Fuente, diplomada en graduat social i ja jubilada, acaba de publicar un llibre on explica les mobilitzacions laborals i socials que van impulsar les treballadores de l’empresa en un moment en què revoltar-se encara estava prohibit.
Una història de dones en lluita és un homenatge a totes aquelles treballadores que, sense saber-ho van ser pioneres en aconseguir els drets laborals actuals. El llibre d’Ángeles de la Fuente -editat per Arola i Publicacions URV– és una recopilació de tots els moviments, reunions i manifestacions que van fer aquelles treballadores, no per garantir un futur de qualitat pels seus fills, sinó per garantir-se el seu present.
Ángeles de la Fuente descriu les mobilitzacions de les treballadores dels barris de Ponent
Les treballadores de l’empresa de camises Seidensticker primer, i després Valmeline, van enfrontar-se a les normes injustes i, tenint-ho tot en contra, van aconseguir el que seria la primera pedra dels drets laborals d’aquest país. “Nosaltres teníem uns objectius clars: la reducció de la jornada laboral, l’excedència amb obligació de readmissió i uns llocs de treball adequats per a les persones de més de 40 anys”, relata De la Fuente, tot recordant les mobilitzacions dels anys 60 i 70.
Dues vagues, de quaranta i cinquanta dies, respectivament, van ser la punta de llança d’una lluita obrera amb rerefons social. “En una de les vagues, la policia ens va desallotjar de la fàbrica i nosaltres ho vam aprofitar per anar a les altres empreses i explicar la nostra situació”, recorda De la Fuente. “La clau de tot va ser la solidaritat i l’esperit de germanor”, que van permetre pagar els sous de les treballadores acomiadades gràcies a la “caixa de resistència”.
“La clau de l’èxit va ser la solidaritat que hi havia entre nostraltres”, diu l’autora
En un moment en què les lluites compartides són el centre d’atenció i el context fa més necessària que mai la mobilització al carrer, cal fer una ullada al passat per reconèixer d’on venim i a qui hem de donar les gràcies. Ángeles de la Fuente s’enfada quan parla del present: “Franco va morir al llit, la Transició es va fer malament i va ser violenta, per molt que ens vulguin enganyar.” I adverteix: “Aquells drets que ens van costar tant d’aconseguir els estem perdent”.
Aquí teniu un vídeo realitzat per la URV amb el testimoni de dones que van viure aquella època:
