“La il·lustració és el mitjà de comunicació per poder entendre l’evolució del Port i de la ciutat. Allò que diuen que una imatge val més que mil paraules, en aquest cas, és així, perquè visualment ja ho entens tot”. Joan Carles Blanch fa 10 anys que va decidir dedicar-se a il·lustrar de manera professional i diu que, de moment, se’n va sortint. Després de tres anys i mig de feina, aquest passat novembre ha presentat l’Atles Històric i Il·lustrat del Port de Tarragona. “Valoro molt l’aposta valenta que ha fet el Port per tirar endavant una proposta cultural d’aquestes característiques”, agraeix Blanch.
Joan Carles Blanch és l’autor d’un llibre de gran format amb 370 il·lustracions i 36 fotos
Es tracta d’un llibre de 288 pàgines. Combina 370 il·lustracions amb 36 fotografies i pesa dos quilos i mig. Consta de set capítols que inclouen l’antiguitat (segles III aC – IV dC), l’edat mitjana (segles V-XV), l’edat moderna (segles XVI-XIX), l’edat contemporània (segles XIX-XX) i l’actualitat (segle XXI). “Cada capítol és una època: comença amb una icona i té diversos segles”, explica Blanch. Cada segle, a més, també es presenta amb una portada, on hi apareix un element característic de la ciutat, ja que “la ciutat es deu al Port”.
El llibre remarca la idea que no s’entén el Port sense la ciutat ni la ciutat sense el Port. Així ho afirma el mateix autor, que ho exemplifica d’aquesta manera: “Al llibre, cada capítol té una entradeta que resumeix la idea del que es parlarà al capítol. En el cas de l’època romana és ‘El Port i la ciutat, una història d’amor’, perquè la ciutat arribava fins al mar i el Port era per on entraven les tropes imperials romanes. En canvi, l’època medieval la subtitulo ‘Una ciutat d’esquenes al mar’, perquè va quedar arraulida a la part alta amb les muralles”.
L’atles consta de 7 capítols o èpoques que parlen del Port, la ciutat, el comerç i els vaixells
Per poder fer l’atles, Blanch es va documentar a partir dels llibres publicats a l’Arxiu del Port, com també d’altres arxius històrics de la ciutat. Cada època es divideix en quatre elements: el port, la ciutat, el comerç i els vaixells. Tot i això, hi ha èpoques que tenen llacunes i, per tant, tota la informació que hi apareix al llibre són aproximacions: “Per parlar d’alguna cosa que no existeix cal documentar-se per fer-la el més aproximada possible al que podria haver estat”. És el cas dels períodes antics, com l’època romana, l’àrab o la medieval.
No és fins als segles XVI, XVII, XVIII i XIX que ja comencen a haver-hi els primers plànols del que vindria a ser la ciutat. Tot això es complementa amb fets col·laterals que passaven al mateix moment a Tarragona, Catalunya, Espanya o Europa. “Anava nodrint la història per enriquir el discurs i fer aclariments”. Per exemple, el canvi de la vela a la màquina de vapor. Es pot veure com funcionaven els primers vaixells i com anava la màquina de vapor adaptada.
Blanch reivindica la seva feina: “Vull treballar d’il·lustrador i historiador”
El text està adaptat als dibuixos, trena la història i fa que el llibre sigui amè. En el cas de les il·lustracions, són dibuixos amb molts detalls. “Primer les faig amb llapis i a vegades les passo a tinta o no, depèn de com quedi de net el traç amb llapis; les escanejo, les passo a una pantalla digital (Wacom)i les acoloreixo amb el programa d’edició (Photoshop)”. A més, treballa en formats grans, ja que “si es treballen en petit i després es fan grans, queda el traç rebentat”. El llibre recull escenes amb elements complicats de dibuixar, com els vaixells –amb les veles, les cordes, els personatges…– o les vistes de la ciutat, ja que cal tenir molts aspectes en compte.
Tres anys i mig de feina que, com ell mateix reconeix, en part l’ha gaudit i en part l’ha patit. Durant el procés, se li van espatllar dos ordinadors a últim moment, quan li quedaven només 10 il·lustracions per acabar el llibre. “En tot cas, amb el que més he xalat és fent les recreacions antigues, perquè em permeten ser una mica més lliure”. Admet que era un projecte “ambiciós”, un repte superat que preveu que se li obrin noves portes: “Perquè jo vull treballar de la meva feina, que és ser il·lustrador i historiador”.
Una feina molt poc valorada amb un gran treball i esforç al darrere. Una lluita constant, vaja, on has de reclamar el que és teu. “Hi ha gent que diu que pot fer un dibuix, amb un to com si fos fàcil i ràpid. Jo els dic que ho provin, que s’adonaran que hi ha molta feina i que s’han de documentar, perquè sempre cal documentar-se”. Aquest any s’ha creat l’Associació Il·lustradors de Tarragona (AIT), que vetlla per visibilitzar i fer ressò de la feina dels dibuixants d’aquí. “Ja està bé que hi hagi una mica de descentralització i que es miri per la gent del territori”.
Per Sant Jordi sortirà l’atles en castellà i una reedició en català
L’edició de l’atles ha anar a càrrec de l’Autoritat Portuària i es pot trobar a les llibreries Adserà i La Capona. És, sense dubte, una bona opció per regalar aquestes festes. A més, també es preveu que per Sant Jordi surti publicada la traducció al castellà i una reedició en català. I es presentarà com a obra de no ficció als Premis Junceda, uns guardons de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya que premien totes les àrees de la il·lustració.
Fa deu anys que Blanch va decidir tirar-se a la piscina perquè “volia estar content amb el que fes”. Il·lustrador i historiador, es considera “un freaky de la història” que té ganes de seguir treballant i picant pedra per reivindicar i posar en valor la seva professió.
