L’Andrea Quijano volia un canvi a la vida de les persones i un canvi per al futur, per això va decidir estudiar el doble Grau en Educació Infantil i Primària a la Universitat Rovira i Virgili. “Ensenyar per un canvi”, assegura, ara amb vint-i-dos anys i a punt de graduar-se. Durant el Batxillerat tenia clar que volia dedicar-se a la medicina, però fer de monitora al menjador escolar de les Teresianes va fer-la canviar de parer. “Recordo l’últim dia a l’escola: tots els infants m’abraçaven i em donaven les gràcies. Veure l’altra persona contenta em va aportar molt més del que havia donat”.
Andrea Quijano, estudiant de la URV, és voluntària del projecte Rossinyol de mentoria social
A partir d’aquí, va apuntar-se al voluntariat de comunitats d’aprenentatge a l’escola Campclar i també va participar en accions de voluntaris prèvies als Jocs Mediterranis 2018. Enguany és voluntària al Projecte Rossinyol, un programa de mentoria social basat en l’acompanyament als joves de 6è de Primària i 1r d’ESO. Per participar-hi, cal ser major d’edat i estudiar un cicle superior o un grau universitari, independentment de si es tracta de la URV o de la Universitat Oberta de Catalunya.
Des de l’Associació Quilòmetre Zero, organitzen una festa d’inici, que és el moment en què els infants i els voluntaris es coneixen. “Té 11 anys i és de Bonavista. El primer dia li vaig donar un paper i em va fer una llista immensa d’activitats. Va apuntar tot allò que, si no fos pel voluntariat, no podria fer”, explica l’Andrea. Enrere queden les primeres activitats compartides, vinculades a les festes nadalenques, i ara ja tenen preparades les properes trobades: anar a la bolera, fer excursions, jugar un partit de tennis i visitar la ciutat. Assegura que les trobades són per ensenyar-li “la realitat on vivim”.
Durant tot el curs, l’Andrea compartirà un munt d’activitats amb un nen d’11 anys de Bonavista
L’estudiant universitària compartirà uns mesos amb aquest noi en el marc d’una iniciativa engegada perquè els infants -sovint en situacions socioeconòmiques complicades- coneguin i aprenguin els recursos que tenen a l’abast i tinguin referents positius i amb més experiència. És una manera que els joves universitaris participin i aportin el seu granet de sorra d’ajut als més petits. En el Projecte Rossinyol, són 35 els voluntaris que hi participen aquest curs.
“Si hi ha voluntat de fer-ho, de temps se’n troba”, afirma convençuda l’Andrea quan es planteja el debat sobre el ritme trepidant de la societat actual i la falta d’estones lliures. Tot i això, reconeix una certa manca de difusió: “Hi ha una gran oferta de voluntariat a Tarragona, però molt poca informació”. Potser l’error està, doncs, en la manera de comunicar-ho i la difusió que se’n fa, a més de les escasses eines que s’ofereixen per fer de voluntaris. “En aquest cas, sí que fan formacions de preparació, però sempre queda que si passa alguna cosa, no saps com has de reaccionar”.
El projecte vol que infants en situacions complicades tinguin referents positius en joves universitaris
“El voluntariat és la millor via per ajudar”, conclou amb fermesa. El defineix com “l’intercanvi de coneixements, sensacions i emocions entre una persona i una altra o un grup de persones, en el qual es genera un aprenentatge mutu”. És una manera d’ajudar qui ho necessita, ja sigui un esdeveniment puntual o algú que viu una situació delicada. I conclou: “M’he adonat que no tot és tan perfecte: hi ha coses que molts no vivim, i que en canvi altres persones les pateixen”.
L’experiència de l’Andrea que expliquem en aquest article ens serveix per anunciar que el dossier central del proper número del FET a TARRAGONA en paper estarà dedicat al voluntariat social. Prop d’una vintena de voluntaris en seran els protagonistes. La revista sortirà al carrer la setmana del 20 de gener.
