“La gent gran hem viscut coses horroroses que no volem tornar a viure, i per això som aquí”, m’explica algú només arribar. Música al Balcó del Mediterrani, banderoles i molta gent, sembla una festa però no ho és. La Tercera Joventut per la República, de Tarragona, compleix dos anys sortint cada dimarts al matí, una joventut que contrasta amb l’edat dels seus integrants. I avui no és una festa perquè, asseguren, “estem de dol”.
Gent gran de diversos municipis es troben a Tarragona per celebrar dos anys de manifestacions
Desenes d’avis i àvies s’organitzen cada dimarts i fan acte de presència darrere l’estàtua de Roger de Llúria. No s’han de preocupar de demanar festa a la feina ni han de fer un justificant per faltar a classe; la majoria d’ells són jubilats i les seves màximes preocupacions són els néts i la pensió, que no són poca cosa. Un cop reunits al Balcó del Mediterrani enfilen Rambla avall i, a vegades, arriben davant del Palau Municipal, on expliquen que “ara sempre ens trobem la porta oberta”.
Però aquest dimarts és un dia especial, perquè la Tercera Joventut per la República –nom que han adoptat perquè, en realitat, mai es té prou edat per ser jove- celebra dos anys de la seva creació. Dos anys de manifestacions són moltes, i més en aquestes circumstàncies: “Sortim al carrer per la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la república catalana”, reivindiquen.
Per celebrar-ho, els joves tarragonins han convidat grups de tot Catalunya, en el marc d’una organització nacional amb un nom ben revelador: Taca d’oli. “És perquè s’escampi la reivindicació per tot el país, la Taca d’oli hauria d’arribar a tots els pobles”, m’expliquen. Jubilats de tota la geografia catalana s’han donat cita al capdamunt de la Rambla i han aconseguit reunir unes tres-centes persones, que es diu ràpid.
Els jubilats es reivindiquen a l’hora de manifestar-se en favor de la llibertat dels presos polítics
Entonen el Cant dels Ocells i L’estaca, que serveixen per donar caire d’enterrament a la trobada. Els avis i les àvies xerren i riuen, però no hem d’oblidar que la manifestació requereix dol i tristesa pels presos polítics, que fa més de dos anys que són tancats. La casualitat ha estat capritxosa, com de costum, i ha volgut que aquest dimarts fossin citats al Parlament sis dels empresonats, que hem pogut veure per primera vegada des del judici.
Als discursos, la Tercera Joventut de Tarragona agraeix la presència de fins a quinze municipis més a la trobada: Torredembarra, Cambrils, Reus, Valls, Mataró, Mollet, la Baixa Segarra,… La presència de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, dona institucionalitat a l’acte, i reclama “la persistència com a forma de vida, com la Tercera Joventut per la República”. Un cop enllestits els parlaments i en absolut silenci, els manifestants encaren la Rambla Nova en estricte ordre municipal.
Tercera Joventut per la República es troba cada dimarts al Balcó del Mediterrani
“La importància de la gent gran és que podem sortir a totes hores, no tenim tantes obligacions”, diu Pilar Mardinés, balaguerina vinguda expressament “per tornar el favor quan els tarragonins van pujar a Balaguer”. Al costat nostre, un cotxe dels Mossos d’Esquadra vigila la manifestació però amb aire distès i amb els braços creuats. Els jubilats no cremen contenidors, em dic.
A Riudoms, el dia escollit és dissabte al migdia a la plaça. Anna Maria Torres, que no hi falla mai, m’explica que avui ha vingut a Tarragona perquè els seus fills i nets “puguin trobar una Catalunya més maca que la que tenim ara”. L’actualitat mana, i l’Anna Maria, mig emocionada mig enfadada, no pot evitar fer referència a l’espectacle vergonyós viscut aquest dilluns al Parlament: “Vaig quedar ferida com a catalana, no es pot destituir un president per no haver tret una pancarta”.
Els convidats fan una visita guiada a Tarragona i celebren un dinar conjunt al port
Una mica més lluny, a Vic, també surten els dimarts, però allà no ho fan en silenci. Sofia Pons, que aquest cop ha canviat la plaça Major vigatana per la Rambla tarragonina, ha vingut per “agafar moral” i per demostrar el paper de les àvies i els avis per aconseguir la independència: “És molt important ser-hi, si a Escòcia va fallar alguna cosa, van ser els avis”. “Sense els avis no hi ha revolució!”, exclama.
La manifestació gira cua al carrer Unió i se’n torna cap al Balcó. El jubilat més famós de la Rambla, l’avi Virgili, observa amb atenció els avis i àvies que reclamen llibertat i justícia. S’entona el Cant dels Segadors amb algun puny alçat. Després els convidats gaudiran d’una visita guiada als monuments de la ciutat i dinaran al Port tots junts. Dimarts que ve, i esperem que no calgui, hi tornaran.
