Advertisement Advertisement
Carregant ...

De com donar les gràcies a Josep Anton Codina

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

J. A. Codina arriba al Teatre Metropol, amb motiu de l’homenatge a M. Anglès, el novembre de 2015, i és rebut per Jordi Giramé, llavors responsable d’Espectacles de l’àrea de Cultura. Foto: Teresa León.

Una de les primeres coses que els pares solen ensenyar als seus fills quan són petits és a donar les gràcies: “Dona les gràcies a aquesta senyora que t’ha donat un caramel·let”. Si donem les gràcies per una trista i escarransida llepolia, o fins i tot quan un desconegut ens cedeix el pas en pujar a l’autobús, o quan algú ens diu “Salut!” després d’un esternut, segurament hauríem de trobar més justificat quan una persona amb nom i cognoms ens ha obsequiat bona part del seu temps, de la seva saviesa, o de la seva vida.

Codina va dirigir els festivals d’estiu de Tarragona els anys setanta i inicis dels vuitanta

Encapçalo aquest article amb una reflexió de caràcter tan general, perquè vull referir-me a un agraïment que considero necessari i que enguany podria ser un bon moment per formular. M’he trobat, en massa casos, al llarg dels anys, amb moltes reticències a agrair els serveis prestats, o els beneficis rebuts. Si, en general, és recomanable que les societats agraeixin la feina feta per persones que han treballat en benefici de la col·lectivitat, aquest agraïment resulta més necessari quan les persones a qui ens referim no tenien vincles especialment profunds amb el lloc a què ens referim. Parlant de Tarragona, podria posar els exemples, encara que són casos ben diferents els uns dels altres, del professor i escriptor Jaume Vidal Alcover, del compositor Joan Guinjoan, o del director teatral Ricard Salvat.

Però aquest article no l’he encetat per parlar d’agraïments que no podran ser donats en vida, sinó d’un que em sembla molt justificat i que encara som a temps de donar.

Codina a l’escenari del Metropol, a punt d’iniciar el seu parlament d’homenatge a M. Anglès, junt als presentadors de l’acte, Oriol Grau i Fermí Fernández. Foto: Teresa León.

L’any 1971, és a dir, l’any que ve en farà 50, aterrava a Tarragona un barceloní que havia estat proposat per dirigir els Festivals d’estiu de Tarragona, al Camp de Mart. Alhora, impartiria uns cursos de teatre a l’escola Pax de la mateixa ciutat. Josep Anton Codina ja tenia un important currículum com a director teatral, com a pedagog de l’art escènica i com a gestor en l’àmbit del teatre.

Va ser un dels fundadors de l’escola d’art dramàtic Josep Yxart, ara fa 40 anys

Com a pedadog havia impartit classes a l’EADAG i als Estudis Nous de Teatre, de Barcelona. Com a director d’escena, havia estat molt actiu durant els anys 60, no només a Barcelona, sinó també a Madrid, Roma o Gènova, amb muntatges que anaven d’Espriu, Salvat, Capmany, Porcel o Vidal Alcover, fins a Unamuno, Brecht, Shakespeare o Èsquil. A més de tot això, s’havia establert com a empresari teatral i havia estat el primer a portar el Living Theatre o Vittorio Gassman a Catalunya. Amb aquests antecedents, tenir-lo a Tarragona era tot un luxe.

Cartell del festival d’estiu de 1980, que va dirigir Josep Anton Codina.

Codina va dirigir el festival d’estiu fins entrats els anys 80. Però, a més d’això, el 1980 (és a dir, enguany fa 40 anys), va ser un dels fundadors i director de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic Josep Yxart. No crec agosarat de dir que molta de la gent que s’ha dedicat al teatre a Tarragona a partir d’aquell moment (m’atreveixo a donar els noms de Muntsa Alcañiz, Mercè Anglès, Oriol Grau, la pallassa Pepa Plana o si voleu jo mateix) en va rebre la influència.

Codina va estar molt implicat en l’escenari cultural de Tarragona durant més d’una dècada

Aquí a Tarragona, a més de cuidar-se de les programacions escèniques municipals i de dirigir i impartir classes a l’EMAD, va dirigir nombrosos espectacles. Recordo especialment La comèdia de Sta. Bàrbara, de Vicent Garcia (1982), i l’òpera Dido i Enees, de Purcell (1983). El 1983 estrenava també, al teatre Poliorama, de Barcelona, l’Egmont, de Goethe, en traducció de Josep A. Baixeras.

Com ja he dit, la implicació de Codina en l’entramat cultural de Tarragona era un privilegi, sobretot si es té en compte que, en aquell mateix moment, ell assessorava també l’ajuntament de Barcelona. Les possibilitats d’establir un pont fàcil i ràpid entre les dues ciutats s’insinuava com a factible. Però de sobte, Codina desapareix de l’escenari cultural tarragoní. No és hora ara, ni jo soc la persona adequada, de recordar qui, ni  com, ni per què, li va donar la petita empenta.

“Ara tenim una ocasió immillorable per agrair-li la feina feta entre nosaltres”

El que m’interessa recordar és que, malgrat aquesta empenta, Josep Anton Codina va continuar sent un continu visitant i col·laborador de l’activitat cultural de la ciutat, ja fos dirigint espectacles carnavalescos a la Cooperativa Obrera (1994 i 1995), o donant un cop de mà en actes diversos, com ara les jornades dedicades a Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover o l’edició de les Obres completes de Josep A. Baixeras. No podia faltar la seva presència en l’estrena tarragonina de l’espectacle Una paraula grega, d’Odile Arqué, sobre poemes de Jaume Vidal Alcover, o en els espectacles d’homenatge a Mercè Anglès i Maria Aurèlia Capmany.

Fa dos anys, Codina va rebre el Premi Nacional de Cultura

El 2018, la Generalitat de Catalunya li va reconèixer la feina feta atorgant-li el Premi Nacional de Cultura. Ara tenim una ocasió immillorable per agrair-li la feina feta entre nosaltres. Com ja he dit, el 2020 es compleixen 40 anys de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic; el 2021 ell mateix complirà noranta anys i en farà 50 de la seva relació amb Tarragona. Qui s’hi apunta?


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

9 respostes a “De com donar les gràcies a Josep Anton Codina”

  1. Rosa Queral Casanova ha dit:

    Em sembla una idea fantàstica, molt oportuna. Un reconeixement que Pep Codina, mereix amb escreix i per tant , com ex-alumna de l’Escola Municipsl d’Art Drámatic, m’apunto amb molt de gust.

  2. Oriol Grau ha dit:

    Jo també m’hi apunto, Joan. En Codina va ser el meu primer professor de teatre, i encara avui em ve a veure quan actuo, i encara em dóna indicacions!! Ja pots comptar-m’hi.

  3. Sergi Xirinacs ha dit:

    Bé això del J A Codina. Què proposeu?

  4. Sergi Xirinacs ha dit:

    Quan em vaig fer càrrec de Cultura a l’Ajuntament postfranquista em vaig buscar ulls, mans i peus per poder caminar. Els d’en Pep Codina, essencials. Joan Cavallé en fa un resum memorístic concís i clavat; seria bo extendre-s’hi ara amb vista i llums distanciades. Les línies polítiques de Projecte Cultural van ser, eren, molt clares i definides, ja des del Parlament, per a tota Catalunya i, és clar per a Tarragona. A partir de cert moment (com fa notar Cavallé referint-se a Codina) aquí es van trencar; i de llavors Tarragona ha seguit una política cultural erràtica o inexistent (potser intencionada?). Sí, seria interessant…

  5. Joan Pascual ha dit:

    Seria un acte de justícia i agraïment. Amb ell vaig començar a fer teatre i la seva saviesa i passió pel teatre era i és un model.

  6. Carme Colom Rullo ha dit:

    Quina il.lusó poguer participar en un homenatge al meu antic mestre.

  7. Encarnació Gonzàlez Botam ha dit:

    Joan, sería per mi un gran regal de poder retrobar-me i participar al acte-homenatge al que va ésser el meu Director de Teatre a l’escola Municipal d’Art Dramàtic Josep Ixart a Tarragona.

  8. Montserrat Dolz ha dit:

    Gràcies Joan per l’article. Homenatge just!
    La proposta em sembla magnífica! M’hi apunto, seria esplendid poder retrobar-nos. Compte amb mi!

  9. Joaquin Martin ha dit:

    La nostra relació va ser un pont i un lloc d’acolliment entre vosaltres i en Pep… A Poetes vam viure moltes hores compartides.. Es de justícia fer els actes d’agraïment quan encara la persona por sentir l’escalfor de les persones que senten estima i reconeixement per la seva tasca…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *