Advertisement Advertisement
Carregant ...

El ‘Fet’ a casa (3): Quan el Seguici Petit dorm

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Negritos petits. Totes les fotos del reportatge són de David Oliete.

Quan l’Amparito deixa de sonar cada 23 de setembre, les bestioles del seguici petit busquen el seu lloc, allunyats dels focus principals de la Casa de la Festa, reservada per als més grans. L’aligueta, la mulasseta, el lleonet, la vibrieta… Tots ells han fet niu a diferents llocs de la ciutat. On dormen? Qui els dóna vida? D’on vénen?

Si un vol contemplar les peces del seguici petit de Santa Tecla i anar a buscar els elements de la “baixadeta” en aquells 364 dies que separen el final d’una festa i l’inici de l’altra, haurà de tenir unes bones cames i preparar gairebé una travessa per la ciutat. Les dimensions de la Casa de la Festa actual no permeten que el bestiari petit pugui compartir lloc d’estada amb les figures grans.

Drac petit.

El recorregut per trobar els elements del seguici petit comença al “quilòmetre zero” de Tarragona. A la plaça de la Font, a les escales de l’Ajuntament, normalment a l’entrada o bé amagat darrera, hi trobem el Drac petit, ubicat en un lloc principal i de visita pràcticament obligada entre estirada de mà dels pares i laments a l’hora de marxar.

Aligueta.

El Drac, juntament amb l’Aligueta, situada al vestíbul de la primera planta del CAP Llevant, són les dues bestioles més visibles per al públic en general. L’Aligueta dorm al CAP després d’un acord amb la Xarxa Sanitària de Santa Tecla que ha permès que una de les peces més buscades pels nens estigui a la vista de tothom. Ho fa en una sala d’espera habitualment buida reservada per la majestuositat de l’Aligueta i per aquella canalla que mig tremolosa surt de la visita al metge i troba en la bestiola un tranquil·litzant natural.

Vibrieta.

L’exemple de l’Aligueta l’ha seguit durant uns dies també la Vibrieta. Els membres d’aquesta comparsa han arribat a una entesa amb la Botiga de la Salut perquè la Vibrieta estigui ubicada en aquest indret a la plaça Verdaguer durant les festes. Més tard tornarà a compartir llit entre la Confraria de Pescadors i el local de l’AAVV del Serrallo entre nus i nus mariner.

Lleonet.

Trobar la resta d’elements és ja feina per autèntics buscadors de tresors. El més sorprenent segurament és el Lleonet que dorm entre polsim d’encenalls de fusta i llistons al Polígon Francolí. De fet, ho fa a la fusteria Tortosa després d’abandonar el local de l’AAVV del Carme. El Lleonet dorm dins d’un armari amagat de les màquines i l’anar i venir del dia a dia de la fusteria.

Cucafereta.

En una altra associació de veïns, en aquest cas a la del barri del Port, hi trobem la Cucafera petita. En un local immens i envoltat d’història al carrer Sant Miquel n.19, la Cucafereta s’amaga del bullici post Santa Tecla, al costat de gegantons, d’escenaris i fins i tot d’un camió tunejat del Nàstic.

Mulasseta.

Amb encant i història també es podria definir el local al carrer Civaderia que ocupa la Mulasseta. Un indret apassionant pel seu passat al mateix temps que sinistre i decadent amb la necessitat d’algunes capes de xapa i pintura de forma urgent. La Mulasseta dorm nua en un racó, amb un terra sense pavimentar i ple de sorra i just davant d’una sortida de la muralla completament tapiada.

Bou petit.

Cas a banda és el Bou petit, que ha decidit muntar estable a la Casa de la Festa un cop va abandonar Sant Pere i Sant Pau. Ho fa en una petita habitació a l’altell i sense fer massa soroll per no ser descobert en el que sembla un lloc prohibit per als més petits.

Per últim, els gegantons negritos. El negrito i la negrita petits van a l’escola durant l’any i es troben pràcticament a l’entrada del col·legi Lestonnac a la Part Alta de la ciutat, allí on les nenes i els nens els poden veure quasi cada dia i on esperen impacients l’arribada dels seus companys, els gegants Moros que aquest any els començaran a fer companyia cada dia i cada nit.

Esgotats de voltar per la ciutat i sorpresos tornem cap a casa amb la sensació que la majoria de grups del seguici petit veurien amb molts bons ulls algun dia compartir espai amb “els grans”, un lloc únic on poder trobar els dos seguicis, un al costat de l’altre.

(ARTICLE PUBLICAT AL NÚMERO 1 DEL ‘FET a TARRAGONA’: SETEMBRE 2013)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *