Ho tenien tot a punt per afrontar la campanya més important de l’any. La majoria de llibres ja s’havien imprès i la resta estaven en la fase final d’edició i enquadernació. Els actes de presentació de les novetats repartits pel país ja estaven programats. Les distribuïdores ja havien deixat molts exemplars als punts de venda… Però tot es va trencar el 14 de març.
Les editorials viuen “un drama”, en paraules d’Alfred Arola, editor tarragoní amb més de vint anys de trajectòria. Una “sotragrada gran” per l’eliminació de Sant Jordi del calendari cultural de l’any. La pandèmia del coronavirus i el confinament han arribat en el “pitjor moment” per a editors, escriptors, distribuïdores i llibreries.
Alfred Arola reflexiona sobre els efectes del confinament en la campanya més important de l’any
Molt llibres són a les caixes o a les prestatgeries de les llibreries tancades, esperant una reobertura encara incerta. La campanya de Sant Jordi comença a finals de gener i febrer amb el llançament de les primeres novetats i va in crescendo fins a la primera quinzena d’abril. Això significa que entre el 70 i el 80% dels llibres ja havien sortit de les editorials.
“Si el confinament s’allarga poques setmanes -reflexiona el director d’Arola Editors-, i podem celebrar un Sant Jordi diferent a finals de juny, encara haurem salvat part de l’any. Però si s’allarga molt, la temporada serà un desastre i haurem de reprogramar totes les novetats”. L’editor, com tothom, està a l’expectativa de l’evolució de la pandèmia i intenta no transmetre un missatge “alarmista”.
Arola creu que no es podrà recuperar el públic que només compra per Sant Jordi
Té clar, però, que el públic específic que compra llibres per Sant Jordi per regalar ja no es podrà recuperar. I recorda que la facturació que genera aquesta jornada (i els dies previs) pot suposar fins al 40% de tot un any.
Amb aquest panorama, Alfred Arola creu que editorials petites com la seva, “necessàries pel territori i amb títols menys comercials que d’altres més grans”, podran aguantar millor els efectes de la crisi econòmica que ja s’albira a tots els sectors culturals del país. “No siguem catastrofistes”, conclou amb un to d’esperança.
