Entrem als budells de la comissaria de la Regió Policial del Camp de Tarragona, al barri de Campclar. Aquí els Mossos d’Esquadra resolen els grans casos delictius i planifiquen la seguretat de tot un territori. Delictes de sang, agressions sexuals, accidents de trànsit greus o l’amenaça terrorista s’afronten des d’aquesta comissaria. Al laboratori de la policia científica es busquen i analitzen empremtes o es comparen petjades i roderes. A la Unitat de Trànsit es reconstrueixen accidents com el de les Gavarres. La realitat no té ni el glamur ni la rapidesa del CSI, però la feina de centenars d’agents és clau per garantir la seguretat de tothom.
Des de la comissaria de Campclar afronten delictes de sang, agressions sexuals o l’amenaça terrorista
Sala de brífing de la comissaria. Un dels sergents dona instruccions a una vintena d’agents que patrullaran aquesta tarda per Tarragona. És dilluns, i amb el canvi de torn els mossos reben molta informació, indispensable per conèixer alguns dels fets delictius oberts els últims dies. Hi ha feina llarga: tres robatoris en domicilis amb sostracció de joies i diners, un robatori amb violència en una masia, o un altre robatori sense violència en una empresa de paqueteria. “Els lladres de cotxes detinguts ja han ingressat a presó, són els de la plana 12”, detalla el sergent mentre els agents observen el full d’instruccions.
En una setmana es van denunciar dotze robatoris a l’interior de vehicles estacionats al carrer, una xifra que quan els lladres detinguts pels Mossos d’Esquadra estaven actius es podia produir en un sol dia. Els lladres, quan no hi ha violència, acostumen a quedar en llibertat provisional amb càrrecs, a l’espera de judici, sabent que les penes seran escasses. Quan es pot demostrar que hi ha una organització delictiva, com és el cas, la situació canvia. Més de 50 lladres de cotxes van ser detinguts el 2017 a Tarragona.
Durant el primer brífing de la setmana es continuen repassant fets delictius. “Al gener es van produir robatoris amb molta violència”, recorda el sergent, dret, amb rostre seriós i veu gruixuda, mentre repassa el modus operandi d’una banda de lladres georgians, molt ben organitzada i especialitzada en els robatoris a habitatges, que podria actuar per la zona. També es parla durant la reunió –de la qual no donem detalls al FET A TARRAGONA per no comprometre cap investigació en curs– d’una altra banda de lladres llatinoamericans que “roben de tot a les cases on entren”, inclosa la roba de marca, i actuen sempre amb vehicles de lloguer.
La regió policial del Camp de Tarragona disposa d’uns 1.500 agents repartits pel territori
El brífing acaba i els agents surten per parelles a patrullar pels carrers de Tarragona. Més de 300 agents estan destinats a l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Tarragonès, que inclou els efectius de la comissaria de Tarragona i la de Salou. D’altres no els veurà ningú perquè treballen vestits de paisà, fent feines d’investigació, sempre amb discreció. Per raons de seguretat, tampoc es revela el nombre d’agents que hi ha a cada comissaria.
Des de la comissaria de la Regió Policial del Camp de Tarragona, la de Campclar, se supervisa la feina de gairebé 1.500 agents repartits per tot el territori, es marquen les directrius operatives i es dirigeixen els diferents serveis regionals i de cada ABP. Més d’un miler dels efectius són mossos, i la resta estan repartits dins l’escala jeràrquica, com a caporals, sergents, inspectors, sotsinspectors o intendents. Prop de 500 dels efectius són agents d’unitats especialitzades (ARRO, Trànsit o l’àrea d’investigació criminal), que donen servei a tot el Camp de Tarragona. Al laboratori de la policia científica, i amb l’aportació dels agents de Trànsit, es reconstrueixen accidents de circulació greus o es resolen alguns dels delictes més transcendents i complexos de les quatre àrees bàsiques policials: Alt Camp – Conca de Barberà, Baix Camp – Priorat, Baix Penedès i Tarragonès.
El laboratori de la científica recorda, d’entrada, una mena de cuina industrial amb persones amb bata blanca. Les aparences enganyen. L’última tecnologia serveix aquí per extreure les empremtes dactilars de tota mena d’objectes: des d’una ampolla de tequila utilitzada presumptament per un lladre mentre robava en un habitatge fins a armes blanques o de foc. Un dels casos més rellevants dels últims anys és el triple crim del carrer Reial el 2010, amb l’assassinat a ganivetades d’una mare i els seus dos fills a mans de l’exmarit i pare de les criatures.
Aquí s’han resolt alguns dels crims que més impacte han provocat entre la ciutadania de Tarragona
La mateixa unitat va treballar en l’homicidi de Blanca Tàrrega, la psicòloga tarragonina de cinquanta-quatre anys morta a mans d’un lladre que la va assaltar al replà de casa seva, al centre de Tarragona, al carrer Fra Antoni Cardona i Grau, la primavera del 2016. La feina de la mateixa unitat també va ajudar a resoldre l’assassinat de l’escenògraf tarragoní Amadeu Sans, trobat mort dins d’un armari, el 2009. El jutge va condemnar una parella, acusada de matar-lo a cops i amagar el seu cadàver.
Un altre cas amb gran impacte social i mediàtic, el 2010, va ser el de la mort d’una caixera en una entitat bancària de Cambrils. Amb les proves recollides i analitzades per la policia científica, en aquell cas sota la supervisió de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra a Sabadell, es va poder demostrar com un dels atracadors, Manuel Amancio Álvarez, havia disparat de manera intencionada la seva pistola apuntant a Estela Calduch.
Part de la feina, quan és molt especialitzada i complexa, es fa a Sabadell, al Complex Egara, on es poden fer estudis de balística o d’ADN en casos de violacions, homicidis o agressions. Un CSI a la catalana. Les mostres, però, es tramiten des de Tarragona. També es fan les anomenades necroressenyes, que serveixen per identificar cadàvers trobats en molt mal estat de conservació. L’ADN o l’empremta d’un dit pot ser vital, i en casos concrets, també la forma de la dentadura.
No tot són casos mediàtics, ni de bon tros. El dia a dia de la vintena d’agents de la policia científica a Tarragona inclou també l’anàlisi de substàncies estupefaents o la recerca d’empremtes per mirar d’identificar els autors de robatoris comuns en domicilis. Si els lladres estan fitxats, es pot comparar i trobar l’autor de l’empremta, que es recupera a través de processos físics o químics i després es fotografia. Tot és molt més lent i laboriós que a les sèries de televisió. Hi ha una unitat específica també per investigar possibles incendis intencionats, i també s’ha de verificar la falsedat dels productes del top manta, en una feina molt entretinguda i molt poc agraïda.
La Unitat d’investigació de Trànsit reconstrueix els accidents més greus
En una altra de les plantes de la comissaria, en una sala plena d’ordinadors, es reconstrueixen els accidents més greus de les carreteres tarragonines. Un dels agents acaba aquests dies l’atestat del xoc frontal entre un vehicle i un camió de gran tonatge a l’N-340, la tarda del passat diumenge 4 de febrer. En casos complexos la feina de la Unitat d’Investigació de Trànsit es pot allargar prop d’un mes, i en situacions excepcionals, com l’accident de bus de Freginals (Montsià), amb tretze estudiants d’Erasmus mortes, més de dos mesos i mig. Quan l’atestat està enllestit, amb les conclusions sobre la causa principal de l’accident, els Mossos d’Esquadra el faran arribar al jutge que instrueix el cas i apuntaran, si és el cas, la comissió de presumptes delictes, com un homicidi imprudent o una conducció temerària. La imputació dels delictes, però, sempre queda en mans del jutge.
En un accident greu, amb víctimes mortals, s’analitza tot: l’estat dels pneumàtics, la intensitat de la pluja, la velocitat a la qual circulava el vehicle i si era adequada o no per a l’estat de la carretera, després de comprovar si el camió respectava o no el límit de velocitat. La reconstrucció d’un accident és l’estadi més complex amb el qual es treballa a la Unitat de Trànsit, mentre que l’atestat policial es fa sempre que hi hagi víctimes greus o mortals.
Un dels moments més crítics és el de la recollida de proves, després del sinistre, sobre la mateixa carretera. En els accidents més greus i complexos la feina in situ pot allargar-se dues hores. La carretera es manté tallada, però, menys estona, entre trenta minuts i una hora. “Treballem amb molt poc temps i amb molt d’estrès, però hem de mantenir la tranquil·litat per preservar una bona investigació”, explica el sergent Òscar Comes, cap de la Unitat d’Investigació d’Accidents de l’Àrea Regional de Trànsit.
Un cop assistides les víctimes, la prioritat en qualsevol accident, els agents recullen les declaracions dels testimonis implicats que no hagin quedat ferits de gravetat i es fa la inspecció ocular dels vehicles i la via, amb la recollida d’informació que passarà a formar part de l’atestat. El reportatge fotogràfic, incloses les imatges zenitals dels vehicles accidentats preses amb perxes que s’eleven fins a quatre metres sobre la carretera, és una de les peces clau per poder derivar responsabilitats davant del jutge.
La recollida de proves, després d’un accident, és un dels moments crítics de la investigació
També s’utilitza un simulador informàtic (Virtual Crash) que reprodueix visualment l’accident. S’arriben a estudiar amb precisió, en cas de dubte, les bombetes del cotxe i l’agulla del comptaquilòmetres, que en la majoria dels casos es trenca en el moment de l’accident i marca la velocitat a la qual s’estava circulant. En alguns casos, però, hi ha marge d’error, ja que si l’impacte és molt fort l’agulla es pot moure. Es fan càlculs d’energies, de velocitat i de deformacions dels cossos, i també els anomenats estudis retrospectius d’alcoholèmia. Quan un conductor queda ferit greu i és evacuat a l’hospital, la prova d’alcoholèmia no se li fa al moment, lògicament, però al centre hospitalari se li prenen mostres de sang per analitzar; si l’extracció s’ha fet hores després del sinistre, hi ha manera de calcular quin era el seu grau etílic en el moment de produir-se l’accident.
En una de les plantes de la comissaria, a la part més allunyada i discreta, hi ha la Unitat d’Informació, que dedica bona part dels seus esforços a la lluita antiterrorista, lluny de mirades indiscretes. Els atemptats de Barcelona i Cambrils han reforçat la necessitat de seguir combatent l’amenaça gihadista, amb molta vigilància en punts estratègics i especialment vulnerables, però també amb feina silenciosa d’investigació i informació.
(ARTICLE PUBLICAT AL NÚMERO 28 DE LA REVISTA ‘FET a TARRAGONA’, DE MARÇ – ABRIL DE 2018)
