Silenci i sensació de calma tensa. Molt poca gent o ningú pels carrers. Només els que surten a passejar el gos i els que carreguen bosses de menjar, tapats amb guants i mascaretes. Creuament de mirades, des de lluny, amb timidesa (o desconfiança?). Rere finestres i balcons, t’imagines les dificultats, les pors i les angoixes que pateixen moltes famílies i persones que viuen soles. Només unes gralles improvisades des d’un balcó i els aplaudiments de les vuit del vespre posen una mica de llum a una ciutat completament apagada.
Aquest és un passeig (curt per necessitat) per la Tarragona confinada. Una ciutat que no té res a veure amb el que estaria vivint, en condicions normals, en aquests dies de Setmana Santa:
