15.3 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 26, 2024

El Concurs de Castells s’hauria de cancel·lar

Una de les imatges del documental ‘Les primeres mans’ de David Oliete i Roger Conesa, realitzat amb motiu del Concurs de Castells de 2018. Foto: David Oliete.

Sí, ho han llegit bé. El Concurs de Castells s’hauria de cancel·lar. Ras i curt i encara que em dolgui escriure aquesta afirmació. La pandèmia del coronavirus ho ha capgirat tot del dret i del revés i ha truncat milers de plans, provocant renúncies individuals i col·lectives. Fins i tot ha obligat a suspendre les Falles de València o la Setmana Santa. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ja ho advertia la setmana passada en una entrevista amb el director del FET a TARRAGONA, Ricard Lahoz: ara com ara la celebració és “un gran interrogant”, deia. Segurament Ricomà, encertadament, encara no ho vol reconèixer públicament, però és conscient que és poc probable que es mantingui la cita tal com està ideada.

En primer lloc, cal tenir en compte l’emergència sanitària. No s’albira un medicament o una vacuna contra la COVID-19 abans de la tardor, fet que fa preveure que grans esdeveniments com aquests no es puguin tirar endavant. Desconeixem com serà el desconfinament gradual i no sabem si s’autoritzaran actes amb milers de persones en un sol espai com és el Concurs a la TAP. I en cas que les autoritats pertinents, actuant irresponsablement, permetin tal concentració de persones, el recinte podria ser un polvorí. A més, alguns sanitaris temen un rebrot de la malaltia a l’octubre – novembre amb l’arribada del fred. La incertesa està servida.

La pandèmia ho capgira tot i fa improbable una temporada castellera amb un mínim nivell

Si ens fixem en l’apartat tècnic, cal una reflexió profunda, però ho reduiré a un exemple. L’any passat, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el castell de 9 pisos més matiner de la temporada per Sant Isidre. Era el 18 de maig, després de dos mesos del primer assaig de la colla. I la temporada passada, els primers gammes extra no van arribar fins Sant Joan, tres mesos i mig després de l’inici dels assajos. Si extrapolem aquests tempos a una temporada i fem volar coloms afirmant que les colles no podran començar a treballar fins ben entrat l’estiu, sembla improbable poder gaudir del nivell exhibit en el darrer Concurs.

La pandèmia afectarà greument al món casteller, ara és impossible planificar l’any amb els assajos aturats i les festes suspenent-se a mesura que avança el calendari. Moltes de les colles intenten mantenir l’estat físic dels seus castellers amb entrenaments virtuals, aplicant rutines esportives des del confinament, però en cap cas és equivalent al ritme que exigeix una temporada castellera. A tot això, cal sumar-li la canalla. Quan les colles tornin als assajos, els més petits farà mesos que no pugen a un castell. I els castells, a banda de força, equilibri valor i seny, també són sensacions.

“Quan tornin els assajos, estarem disposats a agrupar-nos en una pinya?”

I encara un altre factor que cal tenir en compte. Com ens afectarà psicològicament la pandèmia? No parlo de dols col·lectius, que també, sinó dels canvis de conducta que es poden establir quan s’aixequi el confinament. Segurament es mantindrà el distanciament social durant un temps i com a societat ens costarà recuperar gestos tan habituals com fer un petó o abraçar-nos. Ara venen les preguntes. En el cas que es permetin els assajos, estarem disposats a agrupar-nos tots en una pinya? En uns locals socials que a Tarragona, per exemple, no es caracteritzen precisament per la seva amplitud? Haurem perdut aquesta por que hi ha instal·lada ara mateix? Aquest pànic col·lectiu a l’hora d’apropar-nos a una altra persona? La psicologia individual jugarà un paper fonamental.

La manera com cadascú gestioni el retorn als carrers pot fer que l’assistència als assajos baixi dràsticament per la por a un possible contagi del virus. Cal sumar-li la crisi de camises que ha patit el món casteller els dos darrers anys. Crec que ningú dubta que enguany no veurem locals d’assaig plens ni diades massificades. I aquests dos factors determinaran el nivell de les construccions.

Una altra imatge promocional de ‘Les primeres mans’. Foto: David Oliete.

De moment, no s’ha convocat el Consell Assessor del Concurs de Castells format per alguns membres de diverses colles i experts per tal de prendre una decisió. És urgent abordar aquesta qüestió i que l’Ajuntament de Tarragona tingui en compte la seva opinió. Es podria optar per ajornar-lo al 2021, però personalment no defensaré aquesta opció igual que no crec en unes Falles al juliol ni una Setmana Santa al setembre.

“Crec que el més encertat seria anul·lar l’edició d’enguany i preparar la del 2022”

A més a més, caldria consensuar aquesta proposta amb les colles castelleres tenint en compte que el certamen s’ha celebrat sempre els anys parells. També amb els Xiquets de Reus que l’any que no hi ha concurs organitzen la Diada del Mercadal, una actuació que a poc a poc s’ha fet un lloc al calendari casteller i que sé personalment que hi han dedicat molts esforços per consolidar-la.

El Concurs de Castells és l’espectacle casteller més gran del món. L’eslògan ha fet fortuna i ningú en dubta de la seva veracitat. Un esdeveniment d’aquestes característiques no es pot permetre el luxe de no garantir la seguretat sanitària que exigeix el moment. Tampoc que es rebaixi el nivell casteller fins al punt de desvirtuar-lo, ni molt menys allargar aquesta incertesa. Analitzant la situació, crec que el més encertat (que potser no popular) seria cancel·lar l’edició d’enguany. Anul·lar-la i treballar perquè l’1 i el 2 d’octubre de 2022 puguem tornar a retrobar-nos a la TAP per gaudir d’un esdeveniment que cada dos anys ens fa sentir orgullosos de ser de Tarragona.

Arnau Martínez
Arnau Martínez
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here