Només accedir al Centre d’Atenció Primària, et trobes amb la primera novetat. Al taulell d’atenció a l’usuari, una infermera s’ha afegit permanentment al personal administratiu i et pregunta el motiu de la visita. Si hi arribes amb símptomes vinculats al COVID-19 (febre, malestar, sensació d’ofec…), t’envia directament a una sala específica que tracta patologies respiratòries, on sempre (de 8 a 20 hores) hi ha un metge de guàrdia. Si, per contra, hi arribes amb una patologia que no és aguda, et prenen les dades, t’envien a casa i al cap de poca estona rebràs la trucada del metge o la infermera.
Visitem el CAP Jaume I per comprovar com s’han reorganitzat davant la pandèmia
L’objectiu és que hi hagi les menys persones possibles a l’interior del centre sanitari. I en quatre setmanes de confinament de la població, han aconseguit una “reorganització total” del CAP. Ho diu Ana Martín Lorente, directora del CAP Jaume I, que visitem cinc mesos després de la publicació d’un ampli reportatge a les pàgines del número 38 del FET a TARRAGONA. Ara hi tornem per parlar amb ella i amb la infermera Rocio Solís, una altra protagonista d’aquell article que reflectia una realitat que no té res a veure amb l’actual.
Tot ha canviat. Ara, el 80% de l’atenció és telemàtica. Els passadissos i les sales d’espera estan buits. Els despatxos mig oberts deixen entreveure metgesses i infermeres penjades del telèfon o escrivint correus electrònics de seguiment de patologies cròniques o agudes. I l’atenció domiciliària s’ha reforçat amb un segon equip de professionals perquè cal visitar més persones vulnerables per la crisi del coronavirus, possibles infectats o pacients que passen la malaltia aillats a casa. “La demanda no para d’augmentar”, reconeixen.
S’imposa l’atenció telefònica a pacients crònics i les visites a domicilis
El pla de contingència (elles es van posar en alerta a finals de febrer) l’han elaborat amb plena autonomia i amb el consens de tots els professionals del centre, més d’una cinquantena entre metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, treballadora social i personal administratiu. “Ha estat una revolució -diu la Rocio- pel que fa a canvi de torns i de responsabilitats, i d’adaptació a nous procediments, però ens ha ajudat a fer equip“. La doctora Martín afegeix que la crisi ha permès “descobrir nous perfils sobretot en infermeria, que estan fent unes tasques que fins ara no semblaven necessàries”.
La reorganització ha estat “fàcil” per la “implicació” dels companys, segons la directora del CAP Jaume I. S’han dividit en dos torns, de matí i tarda, per garantir les necessitats diàries: donar resposta a domicili, i des del centre fer cures inajornables, atendre patologies respiratòries o d’altres urgents i mantenir el seguiment telefònic dels crònics. “I tot per fer front davant possibles baixes nostres perquè som col·lectiu de risc”, recorda. Elles i ells, els de l’atenció primària, també són a primera línia.
La treballadora social es fa càrrec dels pacients que viuen sols i els truca per saber coses tan bàsiques com si tenen prou menjar i qui els compra els medicaments. Les persones grans que són pacients fràgils i complexos agraeixen especialment la comunicació telefònica diària perquè se’ls pregunta com estan i què necessiten. “És molt gratificant per a ells i per a nosaltres”, remarca la infermera Solís. “I els hospitals agraeixen aquesta feina de contenció que fem des de l’atenció primària i que no es visualitza gens”.
Des del CAP fan el seguiment de pacients de COVID-19 que no estan hospitalitzats
La feina de contenció, esclar, també afecta els pacients amb possible contagi de COVID-19 i que s’aïllen als respectius domilicis. Des del CAP, cada dia se’ls truca per veure com evolucionen. De mitjana, fan unes 50 trucades. “Quan l’evolució no és positiva i es manté la febre més de 4-5 dies -explica Martín- s’estableix un circuit que implica que es fa una radiografia al pacient a l’hospital i, si presenta pneumonia, se l’ingressa. Si la radiografia és normal, el pacient torna a casa i el seguiment es torna a fer des del CAP, treient pressió assistencial a Joan 23″.
Des de la setmana passada l’atenció primària també comença a fer el seguiment dels pacients de coronavirus que han rebut l’alta hospitalària després de passar uns dies en estat greu a la UCI. A més, s’encarreguen de pacients que estan aïllats a l’Hotel Salut: poden ser positius asimptomàtics o persones que no poden garantir un bon confinament al domicili.
La crisi suposa “un repte professional i una oportunitat per canviar coses”
L’activitat dels professionals del CAP Jaume I és frenètica. N’hi ha tanta, de feina, que han obert els matins dels festius de Divendres Sant i Dilluns de Pasqua. Però pels passadissos del centre no s’hi veu ningú. De mitjana, poden tenir tres visites urgents en un dia i entre quatre i vuit vinculades a problemes respiratoris (possibles casos de coronavirus). Res a veure amb les 600 persones o més que rebien diàriament fa poques setmanes.
La pandèmia suposa pels sanitaris de l’atenció primària “un repte i una oportunitat de canviar coses”, en paraules de Rocio Solís. “Tothom està molt implicat, amb ganes d’aportar el millor de cadascú”, afegeix. Per Ana Martín, el coronavirus suposa viure en una “alerta continuada, revisant documentació i protocols, actualitzant tota la informació que va canviant i difondre-la, donant resposta a tots els dubtes i oferint confiança a l’equip davant una situació desconeguda”. En definitiva, implicar-s’hi al cent per cent. “Donar-ho tot”.
El CAP Jaume I disposa d’una consulta específica per atendre possibles pacients de COVID-19
El doctor Aitor Alfaro, metge de capçalera i un altre dels protagonistes del reportatge del FET 38, fa avui les funcions de metge que aten les persones que arriben al CAP Jaume I amb possibles símptomes de coronavirus. Les mesures de prevenció per no contagir-se són màximes. Alfaro, Martín i Solís tenen clar que aquesta pandèmia comportarà canvis radicals en l’atenció primària. “Suposarà un canvi de paradigma“, coincideixen.
En poques paraules, creuen que augmentaran les consultes per telèfon o correu electrònic i que es donarà més valor a les consultes presencials. “Hem après a identificar una tos o abordar un cas de febre sense explorar i hem constatat que els pacients ho entenen bé i s’hi adapten”, descriu la directora del CAP. “El COVID-19 ens ha permès veure que és possible treballar d’una manera més eficient“, remarca. “Hem vist que es poden gestionar millor les llistes de persones que volen veure al seu metge de capçalera o la infermera i que això no va en detriment de la qualitat de l’atenció”, insisteix Solís.
“El futur passa per augmentar el seguiment telemàtic i donar més valor a les consultes presencials”
I quan s’acabi la pandèmia? La reprogramació de proves, analítiques i consultes comportarà un esforç gegant, on el personal administratiu d’atenció a l’usuari jugarà un paper clau. I es plantegen establir com a definitives algunes de les mesures aplicades per culpa del coronavirus, com la presència permanent d’una infermera al taulell de l’entrada, un metge per atendre només patologies respiratòries i el seguiment telefònic dels pacients per part d’infermeria.
Estan esgotades, però satisfetes. “No ens podem relaxar”, asseguren Martin i Solís, que tenen clar que estan protagonitzant un canvi d’era en l’atenció primària del nostre país.
