Des de fa més de 50 dies Creu Roja està demostrant la seva capacitat per donar respostes en una situació d’emergència com l’actual, en plena crisi sanitària i social a causa del coronavirus. Un dels exemples més rellevants per la seva complexitat és la gestió de l’alberg provisional per a persones sense sostre instal·lat al pavelló del Serrallo. Després d’un mes i mig en marxa, “els engranatges d’aquest equipament funcionen sols”, assenyala el coordinador de l’alberg, Omar Kassem.
L’Omar és voluntari de Creu Roja Tarragona, és psicòleg i forma part del programa d’acollida de refugiats de la mateixa institució. Ara és un dels coordinador del centre. Mentre recorrem les instal·lacions, reconeix que comença a estar esgotat. Porta des del primer moment aquí, el 18 de març es va posar en marxa i els primers dies van ser “durs”, explica. Un equipament d’aquestes característiques requereix d’una logística important i molta paciència i flexibilitat del seu personal.
PER L’equipament, obert el 18 de març, HAN PASSAT MÉS DE 80 PERSONES SENSE SOSTRE
Ara hi ha 48 persones sense llar, però l’alberg encara té capacitat per a dues més. En un inici van dissenyar-lo amb 25 places i a poc a poc les han augmentat perquè ha pujat la demanda. La Creu Roja treballa amb l’Institut Municipal de Serveis Socials. De fet, va ser a petició de l’Ajuntament de Tarragona que es va habilitar aquest espai. Els voluntaris que tenen cura de l’atenció es distribueixen en torns de vuit hores, mentre que els coordinadors, tres en total, realitzen jornades de vint-i-quatre hores.
Els usuaris poden dormir, fan tres menjades al dia (esmorzar, dinar i sopar que prepara la gent del menjador social de Bonavista Joventut i Vida), també disposen de banys amb dutxes i poden rentar la roba. En definitiva, cobreixen les necessitats bàsiques. A més a més, han implementat algunes activitats lúdiques com una biblioteca, un espai de jocs o el cinema al vespre, “intentem que el confinament no se’ls hi faci tan pesat”, apunta el coordinador. El gimnàs del poliesportiu s’ha habilitat com a sala d’aïllament per si algun dels usuaris mostrés símptomes de la COVID 19. Fins ara, “i creuem els dits”, diu l’Omar, no ha estat el cas.
“Ens han arribat persones amb símptomes d’embriaguesa i, evidentment, no els hem deixat entrar”, lamenta Kassem, “són perfils complicats”, afegeix. Ara hi ha 48 persones, però pel pavelló del Serrallo hi han passat una vuitantena llarga. Es tracta d’un col·lectiu que no està acostumat a les normes, als horaris ni a estar tancat en un sol espai. És per això que molts dels sense sostre només estan uns dies a l’alberg: acaben marxant per decisió pròpia o són expulsats per mala conducta. Alguns d’aquests marxen a un edifici ocupat a l’altra banda de les vies del tren.
CREU ROJA PREVEU MANTENIR OBERT EL CENTRE MENTRE S’ALLARGUI L’ESTAT D’ALARMA
Fins quan estarà en funcionament l’alberg? “Aquesta sí que és una bona pregunta”, reconeix mentre se li escapa un somriure que ja delata el desconeixement. “La premissa és fins que s’acabi l’estat d’alarma”, és a dir, de moment fins el 9 de maig a l’espera que el Congrés dels Diputats aprovi la pròrroga de quinze dies més que ha demanat el president Pedro Sánchez. Així mateix, des de Creu Roja treballen en un escenari més prolongat i tenen dissenyats els torns dels tècnics i dels voluntaris fins la tercera setmana de maig.
“Si tanquem aquest centre, la majoria de persones tornaran al carrer, és això el que volem com a societat?”, es pregunta l’Omar. El context actual ha donat una oportunitat a les persones que viuen al carrer, tenir un sostre on aixoplugar-se. Un dret tan bàsic que pot ser l’inici d’una nova vida. De fet, Creu Roja Tarragona ha aconseguit que cinc persones de l’alberg es puguin incorporar a la campanya de la fruita a Lleida. En aquest sentit, Kassem demana que aquesta iniciativa sigui “un punt de partida” per obrir centres de dia a la ciutat per tal que aquestes persones “no estiguin deambulant pel carrer”. Aquests espais haurien de facilitar-los-hi la inserció laboral, garantir-los-hi uns àpats diaris o ajudar-los psicològicament, segons apunta el membre de l’entitat. “O encara una funció més bàsica”, assenyala el coordinador: “que puguin recuperar la dignitat”.
Omar kassem proposa obrir espais perquè persones sense sostre tinguin oportunitats d’inserció laboral
L’alberg del Serrallo ha estat “un abans i un després” en paraules d’Omar Kassem per a molts sense sostre. Les entitats socials sovint utilitzen el concepte dels “fils trencats”, una teoria que explica com la vida de qualsevol persona és una teranyina on se sustenta. Quan perds la feina, discuteixes amb la família o pateixes una malaltia, es trenquen aquests fils i les persones poden acabar caient; una de les conseqüències pot ser quedar-se sense llar. I l’alberg del Serrallo evidencia que amb una acció tant bàsica com oferir un sostre a aquestes persones, algunes d’elles han aconseguit recosir els seus fils trencats. Tant de bo que quan s’acabi l’estat d’alarma, no tornin a tensar-se.
