El menjador social de Bonavista gestionat per la associació Joventut i Vida s’ha hagut de transformar de dalt a baix. Des de fa gairebé dos mesos ja no ofereix aquest servei, sinó que és un punt de repartiment d’aliments per a les famílies necessitades. A la barra de l’antic restaurant Los Gemelos i al menjador adjacent s’hi acumulen caixes i palets de menjar: sucs, galetes, arròs, pasta,… La setmana abans de declarar l’estat d’alarma hi havia 325 persones dinant al local. “Aquell dia vaig veure que seria impossible seguir amb aquella activitat perquè no ese assegurar qualsevol mesura d’autoprotecció”, comenta la gerent del menjador, Raquel Quílez.
El menjador de Bonavista fa els àpats per l’alberg del Serrallo i dona aliments als més vulnerables
El divendres anterior al confinament van optar per repartir tot l’estoc de menjar que tenien al magatzem, preparant lots amb una previsió de 15 dies per a les famílies. “Vam sentir una sensació d’alleujament perquè vam veure que totes les famílies que ateníem estarien servides i no haurien de sortir de les seves cases”, confessa la responsable.
Des de llavors, han estat en contacte permanent amb l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona i la primera setmana els hi van encarregar una nova funció: preparar el dinar i el sopar de les persones sense sostre de l’alberg provisional del Serrallo gestionat per Creu Roja. “És un estat d’emergència i teníem els fogons de la cuina apagats, havíem de pensar en què podíem ser útils“, reflexiona la Raquel.
JOVENTUT I VIDA HA ATÈS MÉS DE 800 PERSONES AMB LA CRISI DEL CORONAVIRUS
“Amb el coronavirus, primer va arribar l’emergència sanitària i després l’emergència social”, diu a forma de titular. Amb els ERTO i l’aturada d’una economia submergida molt característica dels barris de Ponent (treballadors de la neteja de la llar, lampistes, paletes, etc.), s’han multiplicat les atencions als més vulnerables. Des que va començar l’estat d’alarma, l’entitat ha atès més de 800 persones, gairebé 300 famílies.
“Abans sempre coneixies les famílies que venien a demanar ajuda, ara és un descontrol perquè hi ha moltes cares noves“, lamenta. “Tinc la sensació que quan s’acabi el confinament, molts d’ells tornaran als seus llocs de treball, però molts altres es quedaran aturats“, afegeix Quílez. Ara reparteixen menjar cada dia, de dilluns a diumenge per poder abastir totes les famílies que hi passen cada 15 dies.
El menjador social de Bonavista es va obrir el 2013: “Tot i no treballar durant la crisi del 2008, sí que n’hem patit les conseqüències. Ara que començàvem a respirar, tornarem a caure”. No parteixen de zero: “Haurem de créixer sobre el que tenim i amb el bagatge acumulat, serem més àgils”. “Haurem de tenir molta capacitat d’adaptació, de donar resposta a les necessitats que sorgeixin i a les mesures de seguretat que s’imposin”, assenyala.
EL BANC DELS ALIMENTS APORTA PRODUCTES BÀSICS A 32 ENTITATS DE TARRAGONA
Un altre tema que amoïna a la Raquel és el subministrament d’aliments, sobretot de productes bàsics com l’arròs, els llegums o la pasta. El Banc dels Aliments proveeix 32 entitats de Tarragona, centre ciutat i barris. Ara mateix tenen menjar per repartir fins a finals de maig i esperen que les empreses facin donatius econòmics i en espècies. “Caldrà fer campanyes excepcionals”, vaticina Quílez.
Des del Banc dels Aliments xifren l’augment de la demanda en un 40% i preveuen que continuï augmentant. Amb aquest escenari estan estudiant la possibilitat de fer un acte com el Gran Recapte sense voluntaris, és a dir que el mateix comprador dipositi els aliments en caixes. En aquest sentit, agraeixen la iniciativa d’alguns ajuntaments com Tortosa o Reus que han presentat un pla de xoc per cobrir l’augment de la demanda d’aliments.
La gerent del menjador de Bonavista defineix el tercer sector com a “una eina en ús”. “Hi ha persones i empreses que fan donatius, nosaltres els administrem i els donem a les famílies necessitades”, resumeix. “Bonavista irradia solidaritat”, comenta, “jo només sóc una formiga”. Els veïns estan implicant-se com a voluntaris, donant menjar o capitanejant algunes iniciatives per fer recaptes. “Ens en sortirem”, sentencia amb la veu tremolosa, “i tant que sí”, remarca amb més força.
