Aquest 13 de maig es compleixen 20 anys de la inauguració del Museu del Port de Tarragona, situat al Refugi 2 del Moll de Costa. El de Tarragona és l’únic Port català que compta amb un museu d’aquestes característiques i, l’any 2000, es va convertir en el primer de tot l’Estat en introduir un espai cultural d’aquestes característiques. La directora del Museu del Port, Mercè Toldrà, ja era l’encarregada de la posada en marxa als seus inicis i n’ha estat la responsable fins a dia d’avui.
El Port de Tarragona va ser el primer de l’Estat en obrir un equipament museístic
Tot arrenca a finals de la dècada dels 90, quan el Port de Tarragona comença a recopilar un arxiu documental sobre les tasques portuàries i serrallenques i recupera nombroses feines antigues. L’embrió del Museu del Port, com explica Toldrà, és “un petit fons patrimonial que guarda objectes del mar i de la nostra costa”. Aviat es fa palesa la necessitat d’exposar i museïtzar aquell fons, amb la voluntat d’ensenyar-lo a les generacions més joves. El lloc escollit no hauria pogut ser més adient: “Optem pel Refugi 2 perquè està al mig del Moll de Costa, que és un gran espai de lleure”, comenta la directora.
L’aparició del Museu significa la implantació de la cultura i el patrimoni com un tret fonamental del funcionament del Port de Tarragona, que ja comptava amb l’Arxiu i els tinglados per a exposicions, i que més tard es veuria ampliat amb el Teatret del Serrallo a l’antic Pòsit i el Servei de Publicacions. “El Museu neix amb la voluntat de preservar i donar a conèixer el material i la història del nostre port, des dels romans fins als nostres dies”, diu Toldrà.
L’objectiu del museu és preservar i difondre la història del Port i dels antics oficis de mar
Paral·lelament al naixement del Museu s’impulsa una escola-taller dels treballs antics del port (els mestres d’aixes, els boters, el modelistes, els pescadors), fonamental per recordar els oficis que hi havia antigament. L’Arxiu del Port també va iniciar un intens procés de testimoniatge d’imatges i documentació que ha preservat una gran quantitat de material i que ha permès il·lustrar aquest article.
“Des del principi vam impulsar un seguit d’activitats dirigides a les escoles i instituts, molt pedagògiques i educatives”, explica Mercè Toldrà. Ara, vint anys després d’aquesta tasca formativa, amb més de mil infants passant-hi anualment, “tots ells coneixen el Museu i la història del Port”, reivindica, satisfeta, Toldrà.
Des de llavors, el Museu del Port ha anat rebent tot d’aportacions de particulars i famílies, sobretot del Serrallo. “Algunes ens han permès documentar millor els diferents oficis marítims i nodreixen el fons museístic, i d’altres les hem cedit a altres museus per la seva naturalesa”, comenta la directora. A dia d’avui, el Museu compta amb més de 1.500 objectes registrats i documentats degudament, “petits tresors que han arribat a nosaltres i ens han servit per conèixer i gaudir la nostra història”.
Al llarg d’aquests vint anys el Museu del Port ha organitzat un ventall d’activitats molt important. Des de propostes teatralitzades i visites al barri del Serrallo fins a exposicions fotogràfiques i nombroses activitats infantils, el Museu ha suposat una aportació cultural a la part baixa de Tarragona. Toldrà ho considera “fer xarxa, participant al Tarraco Viva, amb la Biblioteca i els museus de la ciutat”. Va ser “un honor” rebre les Jornades catalanes d’Arqueologia Industrial, el passat novembre, mentre que els 150 anys de la Junta d’Obres han significat l’inici de les obres al Refugi 2.
I és que, coincidint amb el vintè aniversari del Museu, l’espai que ocupa s’ha sotmès a una reforma integral, la primera des de la museïtzació. Les peces s’han traslladat temporalment al Tinglado 2, on seran exposades fins a finals d’any (tot depèn del què permeti la situació actual). Les obres dotaran el Museu de més espai i fins i tot, d’una nova proposta museïtzada. La voluntat, com recorda Toldrà, és la mateixa que la dels últims vint anys: “Que els visitants vinguin al Museu, que coneguin i gaudeixin la nostra història i la realitat del Port.”
