El maig és un mes d’emocions en l’esport de competició. Tarragona ho sap molt bé, acostumada a viure, a la part final de la primavera, molts partits de nervis i de tensió, d’eufòria i de decepció, tant al pavelló del Serrallo com al Nou Estadi. L’últim tram de la competició, amb ascensos i permanències per decidir, és on es concentra tota l’essència de l’esport, on es vibra i es pateix, on es gaudeix de veritat.
Aquesta temporada, però, el coronavirus ho ha tallat de soca-rel. A les instal·lacions esportives hi ha silenci i seients buits on hi hauria d’haver ambient i sentiments a flor de pell. La temporada del Club Bàsquet Tarragona i del Nàstic, els dos equips professionals de la ciutat, ja ha estat donada per acabada de manera oficial després que la competició s’aturés a principis de març, amb l’inici de les afectacions per la pandèmia.
La crisi del coronavirus acaba amb les competicions oficials i obre un munt d’incerteses al CBT i al Nàstic
Els dos equips han tancat el curs en situacions diferents. Els blaus eren líders del seu grup de la lliga EBA, la qual cosa els dona dret a l’anhelat ascens a la LEB Plata. Això sí, sempre i quan aconsegueixin els avals necessaris, una condició sempre complicada, i més en l’actual situació d’incertesa. El Nàstic, per la seva banda, clou la lliga lluny de l’objectiu prioritari de l’ascens a segona A, una fita que la temporada que ve serà encara més difícil. La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha resolt una situació sense precedents mantenint els ascensos i anul·lant els descensos, i reconvertint la segona B del curs que ve en una categoria amb vint equips més però amb els mateixos bitllets a segona A.
“No seria just amb els jugadors i el cos tècnic, que mereixen pujar pel seu esforç i el seu compromís, si nosaltres no ho intentéssim”. Jacint Rodríguez, president del Club Bàsquet Tarragona, té clar que la seva entitat lluitarà “fins al final” als despatxos per confirmar l’ascens que l’equip s’ha guanyat a la pista, després d’una excel·lent trajectòria que va fer que en el moment de l’aturada de la competició encapçalés el seu grup de la lliga EBA. La Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) ha decidit concedir l’ascens a la LEB Plata als líders de grup, però en unes categories en què cap club va sobrat de recursos econòmics però que generen despeses importants, no n’hi ha prou amb què la pilota entri a la cistella.
Cal fer front a les quotes d’ascens, que en el cas de la LEB Plata estan per sobre dels 70.000 euros. “Hem de ser realistes, ja que no és gens fàcil”, admet el president del CBT, club al qual en condicions normals ja li costa déu i ajuda complir les exigències econòmiques de la federació. I, amb la situació actual d’incertesa i de recessió més que probable, encara més.
El CBT, líder quan es va aturar la lliga, pujarà si aconsegueix els avals necessaris, gens fàcil en la crisi actual
Jacint Rodríguez explica que totes les seves fonts de finançament poden veure’s afectades per la crisi de la pandèmia: “En els patrocinis privats ja es comença a notar, ja que les empreses aturen la seva activitat i el primer que fan és estalviar en publicitat. També rebem subvencions públiques, en què segurament hi haurà retallades. I, a més, hi ha les quotes dels pares dels jugadors i dels socis, que segurament caldrà ajustar. En aquest cas caldrà veure com afecta si la situació no s’arregla i les famílies passen dificultats, ja que poden haver-hi baixes”. Des del CBT es posa en valor la importància de l‘esport com un bé de primera necessitat, saludable i amb bons valors, especialment entre els més joves i els que estan acostumats a practicar-ne. Mantenir una estructura social i de planter ben sòlida és bàsic per sostenir el primer equip en categories professionals.
En principi, el CBT té temps per buscar recursos econòmics per a l’ascens, ja que per a la configuració definitiva de la LEB Plata i la LEB Or de la temporada que ve hi ha pendents fases d’ascens fixades per la federació que encara no tenen dates, a expenses de l’evolució de la pandèmia i les decisions de les autoritats. Així, probablement no serà fins a principis de juliol quan es tancaran les inscripcions per a la propera temporada, marcada, ara mateix, per les incògnites. És probable que comenci més tard de l’habitual i que ho faci amb restriccions pel que fa a l’accés dels aficionats. Uns aficionats que, a Tarragona, esperen veure el seu equip a la LEB Plata, una categoria, la tercera estatal, molt meritòria i que l’equip dirigit per Berni Álvarez ja coneix i en la qual se sent esportivament còmode. De totes maneres, el que es té clar des del Club Bàsquet Tarragona és que l’ascens no es vol aconseguir a qualsevol preu i que el més important és no comprometre la viabilitat econòmica de l’entitat.
La segona B tindrà més equips la temporada que ve, fent encara més difícil per al Nàstic l’obligat ascens
Si el primer equip del CBT ha completat una gran temporada, el Nàstic no pot dir el mateix. Els grana, després del descens a segona B de fa un any, s’havien fixat l’objectiu de recuperar la categoria perduda. La lliga, però, no va començar gens bé per al Nàstic, que sol tenir males experiències quan torna a segona B. Després de passar-se la primera part de la competició a la zona baixa, una reacció li va permetre arribar a l’aturada per la pandèmia a la meitat de la classificació, però molt lluny de les primeres places, on per entitat i ambició li tocava estar.
Tot i que el Nàstic hauria sigut partidari d’anul·lar la temporada, sense ascensos ni descensos, i començar la que ve com si res no hagués passat, la RFEF ha decidit preparar una reestructuració de la categoria per al curs que ve. Com que no hi haurà descensos i es mantenen els ascensos des de tercera divisió, la segona B de la temporada que tindrà més equips (de vuitanta es passarà a cent) i més grups (de quatre a cinc), però amb les mateixes quatre places d’ascens de sempre.
Així, si al Nàstic ja li resulta complicat, com a tots els equips, escapar del pou de la segona B, una lliga poc rentable per als clubs amb estructura professional (els tarragonins solen queixar-se del greuge que per a entitats que són societats anònimes esportives, més exigides econòmicament, suposa conviure amb clubs que no ho són), més difícil serà encara el curs que ve. Per a la següent temporada, la 2021/22, la RFEF té previst, per redistribuir l’excés d’equips, crear una categoria intermitja entre la segona A i la segona B, amb els millors conjunts que la temporada que ve es quedin sense pujar a segona A.
Tot un rebombori causat per la pandèmia i que farà que el Nàstic s’hagi d’esforçar més que mai per aconseguir un ascens que li permetria, per tant, saltar dues categories de cop. L’entitat presidida per Josep Maria Andreu ha avisat que mantindrà l’ambició perquè considera que el seu lloc natural és, com a mínim, la segona A, i ja treballa, malgrat la incertesa, per confeccionar un equip competitiu i “que identifiqui tots els nastiquers”, amb retocs per reforçar la plantilla actual i, en principi, amb la continuïtat de Toni Seligrat a la banqueta.
Les dues entitats treballen perquè als socis, la seva raó de ser, els perjudiqui el menys possible la situació
Igual que el CBT, el Nàstic treballa amb diferents escenaris de cara al proper curs. Un dels que hi ha sobre la taula és que la propera lliga no comenci fins a l’octubre i que, durant les primeres setmanes de competició, o potser alguns mesos, els partits es disputin a porta tancada. En la nova campanya d’abonats, el Nàstic compensarà els socis pels partits que no s’han disputat aquesta temporada i pels que el curs que ve no es puguin seguir des de l’estadi. A més, com d’altres clubs de segona B, treballa perquè, si més no, tots els enfrontaments siguin televisats.
Tant el Nàstic com el CBT (tots dos han fet un ERTO als seus treballadors) entenen i respecten les decisions de les autoritats -”el primer és la salut”, afirmen-, però intentaran que els seus socis no surtin perjudicats en la nova situació, conscients que són la seva raó de ser. Els dos clubs esperen que el parèntesi provocat per una situació complicada i sense precedents els faci tornar més forts i units socialment per continuar vivint molts més mesos de maig i juny plens d’emocions.
