Advertisement Advertisement
Carregant ...

Nou-cents anys de Part Alta

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Baixada de la Misericòrdia. Foto: David Oliete.

La Part Alta de Tarragona ha canviat moltíssim en l’últim segle, com moltíssims tarragonins que han viscut part d’aquest període poden testimoniar. En els últims cent anys s’han enderrocat cases a la zona de la Plaça de la Font i carrers circumdants per deixar a la vista les restes arqueològiques del Circ, s’han fet pàrquings subterranis, alguns amb més sort que d’altres, i fins i tot s’han obert i tallat carrers, mentre que en d’altres s’ha substituït completament els antics paviments i n’han variat els noms. Si en un segle la Part Alta ha canviat tant,  com devia haver canviat anteriorment?

Presentem deu mapes inspirats en “Las Calles Antiguas de Tarragona”, del Pare Andreu de Palma

Sembla que aquesta pregunta va intrigar profundament el caputxí Andreu de Palma de Mallorca, nascut a Palma com a Manuel de Lete i Triay, i això el va dur a investigar els arxius de la ciutat per respondre aquesta qüestió. Andreu de Palma, que també és conegut a la nostra ciutat per ser fundador de l’Associació Pessebrista, va publicar el resultat cabdal de la seva investigació a Las Calles Antiguas de Tarragona, que va veure la llum en dos volums els anys 1956 i 1958.

Els mapes inclouen canvis urbanístics i de nomenclatura de carrers i edificis

Tanmateix, aquesta obra és difícil de navegar, ja que les referències a l’estructura urbana estan repartides en diverses entrades i, a més, es fa molt difícil interpretar el que explica sense tenir un mapa a l’abast i sense poder-hi fer canvis. És per això que ara fa unes setmanes vam decidir donar-li una altra ullada a l’obra d’Andreu de Palma, que ja havíem fet servir anteriorment, i intentar posar les seves paraules en un mitjà molt més visual. El resultat d’aquest esforç són deu mapes de la Part Alta al llarg del temps, des del segle XXI al segle XII, incloent-hi els canvis urbanístics i de nomenclatura dels carrers, així com el nom d’edificis i espais singulars.

Es tracta d’un material divulgatiu realitzat a partir de diverses fonts i el criteri personal

Cal que el lector tingui en compte, però, que tot i que hem fet servir altres fonts per complementar el que explica Andreu de Palma,  Las Calles Antiguas de Tarragona ha estat la nostra font principal. Com a resultat, els mapes que presentem són una obra que ha de ser vista més com a material divulgatiu que no pas com un treball científic. Això es deu al fet que com més enrere en el temps ens desplacem, més obligats ens hem vist a emprar llicències artístiques, fins al punt que els mapes que hem fet corresponents als segles XIII i XII són en gran part interpretació nostra de com podria haver estat organitzada la ciutat segons les fonts i el nostre criteri personal. Del segle XVII cap al present, en canvi, l’abundància de fonts fa que els mapes representin més acuradament el que devia ser la realitat en aquell moment.

El treball és una aproximació a l’evolució del nucli antic de Tarragona durant deu segles

En conseqüència, el lector queda avisat de no fer servir els nostres mapes com a evidència científica, ja que aquests poden no coincidir amb el registre arqueològic. El lector queda també avisat que el nomenclàtor dels carrers de la ciutat no era regulat abans del segle XIX i que alguns dels noms dels carrers poden coexistir en els nostres mapes amb alguns noms de carrers veïns que ja havien estat substituïts o encara no s’havien implementat. Això es deu a la dificultat de fer encabir tot un segle d’història en un mapa, fet que ens ha obligat a escollir moments imprecisos en cada segle i decidir què incloure-hi i què no, segons criteris d’importància i continuïtat. Noti el lector que per a una informació més acurada recomanem la consulta directa a l’obra original del Pare Andreu de Palma de Mallorca.

Finalment, volem deixar constància que hem pres la decisió d’ignorar els canvis de nomenclàtor amb poc recorregut en el temps i, per tant, no es trobarà en els nostres mapes el nomenclàtor corresponent a les reformes de 1843, les de la II República Espanyola ni les dels inicis del Franquisme.

Tot seguit presentem els nostres 10 mapes, que cobreixen la Part Alta i el seu nomenclàtor de carrers des del 2020 fins al segle XII, i la seva llegenda.

Llegenda:

Carrer d’en Mediona – Nom documentat corresponent

(Carrer Ample) – Nom no documentat per Andreu de Palma en aquest moment, però emprat en moments posteriors o anteriors i probablement el nom en ús en el moment.

Pta. dels Jueus – Placeta dels Jueus

Pl. dels Talls – Plaça dels talls

C. de l’Argenteria – Carrer de l’Argenteria

Có. de Sant Magí – Carreró de Sant Magí

Any 2020.

Any 2020. Aquest mapa vol representar la situació actual de la Part Alta amb els noms dels seus carrers i l’urbanisme actual.

Segle XX.

Principis del segle XX:

Tot i que la majoria del nomenclàtor es manté tal i com el coneixem actualment, alguns carrers i places han retornat al nom que tenien abans dels canvis en el segle XX que han perdurat per l’actualitat. Així, el carrer del Pare Iglesias és encara la Baixada del Patriarca, el carrer de les Coques existeix només com a renom del carrer d’en Vilamitjana i el carrer del Notari Albinyana és encara el Carrer de les Mosques.

Cal destacar que aquest mapa és l’únic on hi veiem el carrer de Pilats, ja que el carrer es va obrir a finals del segle XIX i es va desmuntar en la segona meitat del segle XX. A més, podem observar en el mapa que algunes de les places actuals són inexistents en aquest moment, com la plaça de l’Antic Escorxador, ocupada pel Quarter del Carro a principis del segle XX, i la Plaça de Dames i Vells. A més, veiem la Plaça del Rei tal i com era abans de la Construcció del Museu Nacional Arqueològic i la Plaça d’en Rovellat abans de l’enderrocament d’alguns dels edificis que hi eren annexos.

Segle XIX

Mitjans del segle XIX:

A causa de ser aquesta època i el segle XX uns moments de densitat demogràfica molt elevada a la Part Alta, la trama urbana presenta molt poques diferències entre els dos mapes. Una de les més evidents són la desaparició de la Plaça del Fòrum i la reducció de la plaça del Pallol respecte el segle XX. Des d’aquest punt enrere, veurem com l’espai de les places està urbanitzat completament i són rodejades per carrers o carrerons que han estat absorbits amb l’obertura de la places.

Els canvis en el nomenclàtor són poc significatius, n’és exemple com la Rambla Vella és batejada com Rambla de Sant Carles, però podem observar en el mapa els canvis d’usos en edificis singulars: el Palau Municipal acaba de ser construït i és seu de l’Ajuntament i la Diputació i l’Antiga Audiència és la Seu de l’Escola de Nàutica.

Segle XVIII

Mitjans del Segle XVIII:

En aquesta època comencem a veure canvis molt significatius respecte els mapes anteriors. En primer lloc cal destacar que ja hem viatjat més enrere de l’inici de l’ús de nomenclàtors oficials, així que des d’aquest moment cap enrere veurem com els noms de les vies poden ser molt més fluids. Algunes de les vies tenen diversos noms documentats en les èpoques que mostrem, però per claredat hem decidit mostrar només el que considerem més significatiu. A la Rambla Vella, ara Rambla dels Jesuïtes, hi podem veure encara la Muralleta del Segle XIV, reforçada amb Torres i Baluards al segle XVI.

L’espai del Barri del Carrer del Cós del Bou ha canviat significativament, ja que ara el veiem adaptat a la realització de les curses de Braus. A la Plaça de la Font en destaca que encara hi veiem el Font o Pou manat fer per l’Arquebisbe Clasquerí el segle XIV i encara hi ha el Convent de Sant Domènech on ara hi ha el Palau Municipal. En aquesta zona algunes de les nomenclatures han canviat, ja que, per exemple, el carrer de Sant Domènec és en aquest moment el carrer del Forn d’en Aleu. Cal destacar d’aquesta zona que encara s’hi veuen les escales de Misericòrdia, que van ser desmuntades el 1834 per fer lloc a l’actual baixada, i el Portal al cap del Carrer Major.

De la resta de la Part Alta en destaquen respecte el segle XIX la desaparició dels Quatre Cantons, encara no formats, els canvis en la zona del Pla de Palau o de “Palàcio”, la desaparició del Seminari Pontifici, l’existència del famós i misteriós carrer del Forat Micó, que hem ubicat fent una interpretació de les fonts, l’existència del Castell del Patriarca, amb el seu urbanisme adjacent modificat, i l’estructura antiga del Castell del Rei. Aquests dos últims volat i malmès respectivament per les tropes franceses l’any 1813.

Els canvis en el nomenclàtor inclouen, entre d’altres: el carrer de les Portes Falses, dit així per ser el carrer on donaven les portes secundàries dels casals del carrer de la Nau, actualment carrer de l’Enrajolat; el carrer de les Carnisseries del Capítol, avui Mare de Déu del Claustre, i el carrer d’en Canals, dit així per tenir-hi la residència els Canals de la Casa Canals abans de traslladar-se al carrer d’en Granada i que va sobrepassar en popularitat el nom del carrer de les Cuirateries durant una breu temporada. Altres carrers es troben en un punt de transició entre dos noms, com el carrer d’en Gai i en Llagostera, que serà d’en Gai fins avui en dia però d’en Llagostera des del segle XVIII cap enrere.

Segle XVII

Mitjans del segle XVII:

En aquest segle els canvis es van acumulant. Respecte el segle XVIII, hem vist desmuntada la Falsa Braga, construïda per les tropes angleses el 1700 i ens apareixen al mapa algunes torres i fortificacions anteriors que havien quedat cobertes per aquestes obres. Començant pel sud, la Rambla Vella és en aquesta època el Carrer Ample, un nom molt adequat. Entrant a la Part Alta pel Portalet, veiem que el carrer del Trinquet Vell és encara seu del Trinquet que li dona nom, el carrer del Trinquet nou és el carrer de les Carbasses, la Plaça de la Font es diu de Sant Francesc i té una configuració diferent. Tampoc s’hi ha instal·lat encara el Convent de Sant Domènec.

Pujant a la terrassa superior veiem que el Portal del Roser és anomenat Portal de Predicadors i que, sorprenentment, existeix un carreró que uneix la Plaça del Pallol amb la de Sant Miquel. Aquesta última presenta una configuració molt diferent, ja que encara no havia sofert les modificacions que van comportar la construcció de la nova església de Sant Miquel. Alguns dels canvis són el fet que encara no s’havia obert el carrer de l’Arc d’en Toda i que el carrer del Notari Albinyana no arribava a la plaça. En canvi, veiem com el carrer Civaderia arribava a la Plaça de Sant Joan, en aquesta època dels Missatges.

A la zona de Pla de Palau hi tenim també canvis importants, ja que aquesta zona va ser molt modificada amb la construcció del Convent del Carme. La configuració que veiem al mapa en aquesta zona són la nostra interpretació del que diuen les fonts. A banda de la desaparició de capelles de la catedral, la possible existència d’un carreró entre la plaça de l’Oli i el carrer de Sant Llorenç, la reforma de la Plaça de Sant Antoni i la que sembla ser una reducció de la Plaça del Rei, la part oriental de la ciutat es manté quasi intacta respecte el segle XVIII.

Quant al nom dels carrers, en destaquen el carrer d’en Lacera enlloc del carrer dels Calderers, la partició d’alguns carrers que ara els considerem un de sol, com és el cas dels carrers de Ramon Colom i de Misser Sitges i els de Sant Pere i de les Estubes. També val a dir que el carrer de les Coques és el carrer del Fossar, el de Misser Nogués és de Misser Cardona i apareix la plaça de la Carnisseria.

Segle XVI

Mitjans del segle XVI:

A partir d’aquest moment cap enrere, les fonts són més escasses, especialment quant a la forma urbana de la ciutat. En conseqüència, la nostra interpretació ha estat molt més lliure de tot el conjunt i no s’hauria de prendre com a material científic.

Una cosa curiosa d’aquest moment és que les baixades esdevenen davallades i les escales esdevenen “grases”, una corrupció de grades. Aquesta terminologia la seguirem veient més enrere. Respecte el segle anterior, podem observar com el teixit urbà de la ciutat recula una mica, i ens hauríem d’imaginar que molts dels espais que veiem estarien en realitat ocupats per horts, especialment a la zona de l’antic circ, anomenada el Corral. Havent sobrepassat el pic d’ocupació de la Part Alta en el segle XVIII, la pressió urbana anirà reculant quan anem deixant aquest segle enrere i desapareixen construccions com el convent dels Descalços, que seria avui a la Plaça de l’Antic Escorxador, tot i que una excepció a aquesta tendència és la Plaça de les Cols, que en aquest moment és més reduïda que en l’actualitat.

En conseqüència, la majoria de canvis són al nomenclàtor, en els quals destaquen: la desaparició del carrer d’en Ventallols com a carrer independent, en aquest moment part del Carrer de Natzaret; El carrer i Plaça de la Boqueria a la zona de l’actual baixada de la Pescateria, el carrer d’en Manresa on ara hi ha el carrer de Santa Anna, la partició (temporal) del carrer de la Merceria en tres: merceria, Voltes d’en Molgosa i Aymerich; el carrer dels Calderers i de la Destral són el carrer d’en Roca i d’en Çescomes respectivament.

A la banda occidental de la ciutat hi ha el carrer de Mossèn Montoliu on ara hi ha el carrer de l’Abat amb un altre urbanisme, la Plaça d’en Ripoll, amb un urbanisme diferent, és ara la Plaça d’en Solzina; el carrer dels Cavallers pren el nom en aquest moment d’un dels seus residents més il·lustres, Mossèn Çaportella. Cal destacar que en aquesta època el terme Mossèn indica senyoria, noblesa o respecte i no correspon només a membres del clergat.

Finalment, al Corral hi podem veure com el Carrer de Sant Domènec ha canviat altre cop de nom i ara és el carrer de la Fusteria Vella. També en aquesta època el Carrer de la Palma pren el nom de residents seus, en el cas del mapa Mossèn Onofre March, i l’espai del Cós del Bou, ara Cors del Bou, té diverses nomenclatures que coexisteixen.

Segle XV

Mitjans del segle XV:

En el mapa podem veure com les parts més altes del recinte emmurallat i la zona del corral van perdent pes urbà. A més, com en el cas anterior, ens hem d’imaginar que moltes zones marcades contenen horts urbans. En els canvis urbans en destaquen especialment la desconfiguració del carrer dels Ermitans i del Puig d’en Sitges, a banda i banda del Portal del Carro. Com en l’època d’aquest mapa l’Hospital de Santa Tecla encara no s’ha traslladat a la Rambla Vella, el podem veure en aquest moment situat a l’actual carrer de les coques, al costat mateix del Fossar, i sense el Carrer de Santa tecla, que es va obrir després del seu trasllat. A la zona sud, es veu com els baluards han estat desmuntats. Veurem també que els noms d’alguns carrers no estan emplenats, fet que es deu al desconeixement dels seus noms en aquesta època. En d’altres, el nom del carrer ve especificat enmig de parèntesis que, com en el cas anterior, marquen que el nom del carrer és desconegut però hi hem posat un nom documentat anteriorment o just després.

Alguns canvis destacats en el nomenclàtor són la substitució de Plaça de les Cols per Plaça de la Verdura, l’aparició de la Plaça del Blat o de la Quartera, el carrer de l’Argenteria Vella on ara hi ha el carrer dels calderers i l’aparició del Carrer de la Jueria al que ara és el carrer de la Portella. Altres canvis són el carrer de l’Hostal d’en Sitges, a l’actual Misser Sitges, el carrer de Mossèn Joan d’Olzinelles al que ara és el carrer dels Cavallers, el carrer dels Pintors és el nom contemporani del carrer de la Nau, els carrers d’en Suau i d’en Calabrès que ocupen el que ara és el carrer d’en Mediona i el canvi de nomenclatura en les escales d’en Arbós i de Sedassos, que fins aquest moment són conegudes com a Grases del Corral.

Segle XIV

Mitjans del segle XIV:

A partir d’aquest moment hem de considerar aquests mapes com una interpretació molt lliure de com podria haver estat la ciutat en aquella època. Les fonts ens diuen que la zona del Corral no estava gaire urbanitzada en aquell moment, i que quelcom similar passava a les zones més altes de la ciutat. Al mapa hem marcat això augmentant la proliferació d’espais en blanc a on aquests ens ha semblat raonables que n’hi hauria pogut haver. Altre cop, recordem que zones marcades com a urbanes podrien haver estat horts.

Respecte al segle XV, urbanísticament hi ha hagut una reducció en el percentatge edificat de la ciutat. A més, estem en un moment on encara no s’ha construït la Muralleta, la Muralla de Pere el Cerimoniós que  recorria la rambla vella, ni la Font o Pou de la plaça de la Font. També han desaparegut torres annexes a la Muralla romana que encara no havien estat construïdes. Dins de la zona del fòrum i les parts més antigues de la ciutat, tot sembla indicar que els canvis són menors: la plaça d’en Rovellat sembla estretir-se, la Plaça del Rei és més poblada que en el segle següent i els noms de les partides de terra dintre dels murs prenen rellevància: el Puig Sarrier, El Brugar i el Puig de Pallars o de les Sitges.

Quant al nomenclàtor, ens trobem cada cop amb menys informació de les vies de la ciutat, però algunes inclouen la primera aparició del carrer d’en Vilaroma, el nom de carrer dels Assaonadors pel carrer de Santa Anna, el carrer de Poblet enlloc del carrer de Sant Pere, el Portal de Santa Maria a la baixada del Patriarca, la desaparició del carrer d’en Mediona per el d’en Mossèn Abril i el canvi de nom de la Plaça de l’Oli a Plaça de l’Esparteria.

Segle XIII

Mitjans del segle XIII:

Aquest segle és quan es colonitza i urbanitza definitivament la zona de l’antic Fòrum Provincial. En el mapa hem volgut retratar aquest procés encara en marxa en aquell moment, i per això es veuen espais grans per edificar, especialment en aquells carrers en que els noms no han quedat registrats. També veiem que el Corral és quasi buit amb poques excepcions, ja que en aquella zona, fora muralles, hi havia hostals i el bordell. També podem veure que la part més alta de la ciutat ja està quasi completament lliure de construccions i s’hi mostren els noms de les partides conegudes.

Alguns noms coneguts al nomenclàtor són els següents: El Pla de Sant Miquel, Carrer de l’Scrivania Comuna, La Draperia, Plaça del Comú, carrer de l’Argenteria i carrer de Tots Sants. Altres, han tingut sempre el mateix nom i apareixen per primer cop en aquest moment, com el carrer Major, el de Santes Creus, el de la Merceria, el de Natzaret, el d’en Granada i el de la Civaderia.

Segle XII

Finals del segle XII:

Aquest mapa és una interpretació lliure de com podria haver estat la ciutat en el tram final del segle XII. Hi podem veure que queden encara restes molt visibles del recinte de culte, temple, fòrum i circ romans, si bé és possible que el seu estat de conservació fos molt diferent.

La Tarragona d’aquest moment no té ni un segle de vida, i per això veiem com en el mapa les zones altes i el corral no estan urbanitzades més que amb un parell d’esglesietes o capelles. A la zona del fòrum hi hem volgut mostrar una urbanització irregular que després s’haurà d’adaptar en la gran empenta urbanística del segle XIII, i hem deixat quasi intactes les zones dels primers assentaments a les ciutats per què les fonts indiquen que l’estructura urbana d’aquesta època es va mantenir en el temps.

Aleix Rovira i Miró, Historiador i Museòleg per la Universitat de Barcelona


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *