Aquest informe busca conèixer si els carrers del nucli urbà de Tarragona estan preparats per arribar a assolir la recomanació de les autoritats sanitàries de mantenir una distància física mínima de dos metres entre persones per evitar contagis de Covid-19.
S’han diferenciat 7 àmbits d’estudi a criteri personal (en funció de la tipologia urbana i les dinàmiques territorials) i s’ha realitzat una fitxa d’anàlisi per a cadascun: Part Alta, Rambla Nova, Barris Marítims, Eixample Sud, Avinguda Catalunya, Hospital Joan XXIII i Via Augusta – Músics.
Aquestes són algunes de les conclusions principals de l’estudi:
a) En general, més de la meitat dels espais destinats al pas del vianant dels carrers del centre de Tarragona (el 56%) no compten amb les dimensions mínimes necessàries per poder complir les recomanacions de distànciament físic, al creuar-se o al parar-se a parlar amb algú.
| Àmbit d’estudi | Menys de 3 metres | Més de 3 metres |
| Part Alta | 63% | 37% |
| Rambla Nova | 43% | 57% |
| Barris Marítims | 70% | 30% |
| Eixample Sud | 24% | 76% |
| Avinguda Catalunya | 62% | 38% |
| Hospital Joan XXIII | 18% | 82% |
| Via Augusta – Músics | 78% | 22% |
| General | 56% | 44% |
Part Alta, Part Baixa i voltants de la Via Augusta són les zones amb voreres més estretes
b) L’espai destinat al pas dels vianants té diferències geogràfiques. Hem vist, al llarg d’aquest estudi, com els àmbits de la Via Augusta – Músics i Barris Marítims semblen tenir espais per al pas del vianant més estrets, mentre que la zona de l’Hospital Joan XXIII i l’Eixample Sud, les voreres de més de 3 metres tenen un gran pres relatiu.
c) Com es constata en el mapa resum, per una banda existeix un gran eix des del principi de la Via Augusta fins l’Hospital Joan XXIII fàcilment caminable, amb carrers amb un espai per al vianant superior als 3 metres, que creua de forma transversal tot el nucli urbà. Per altra banda, existeix un altre gran eix vertical de amples voreres que permet creuar de nord a sud el nucli urbà, des de Barris Marítims, al Moll de Costa, arribant a l’àmbit de l’Avinguda Catalunya. Aquestes zones solen estar dotades de major nombre d’equipaments i comerços.
Eixample Sud i voltants de Joan XXIII disposen de molt més espai per als vianants
d) Als Barris Marítims, Part Alta i Via Augusta – Músics, tenen un major pes els carrers amb un espai destinat al vianant inferior als 3 metres, tot i que presenten tipologies urbanes totalment diferents. En els dos primers casos, hi trobem una important densitat d’edificis, amb una certa (tot i que no significativa) activitat econòmica; en el darrer cas, és totalment el contrari: molts dels carrers són bàsicament residencials, inclús amb cases unifamiliars amb grans extensions de terreny (nul·la activitat econòmica). Pels motius exposats, alguns barris benestants i alguns dels barris més humils arriben a tenir certs punts en comú en la seva estructura urbana, com és la mida de la vorera, tot i que per raons totalment diferents.
e) Com s’ha constatat a nivell més específic en cada àmbit d’estudi, sembla haver-hi certa correlació entre activitat socioeconòmica i l’amplitud de la vorera.
Aquests són els mapes i les fitxes informatives de cada zona:
Part Alta
Es pot diferenciar un primer eix transversal, al sud del barri, des del carrer de l’Enrajolat fins al final del carrer Sant Domènech, compost per diversos trams i carrers amb ampli espai de pas per al vianant, incloent-hi dues de les places principals de la Part Alta, la plaça de la Font i la plaça del Rei.
Un segon eix, longitudinal, estaria format pel carrer Major (vertebrador del districte) i el carrer de les Coques, passant pel Pla de la Seu. Tanmateix, des de la Plaça de l’Antic Escorxador fins a la Plaça del Rei s’hi connecten diferents trams de convivència amb el vehicle privat amb una amplitud superior a 3 metres.
D’aquesta manera, hom pot apreciar com les places principals del barri són les que connecten, a mode de corredor, els diferents trams més amples pel pas del vianant. Coincideix espai amb més activitat socioeconòmica amb trams pel vianant més oberts.
El cantó nord-oest presenta una xarxa urbana més densa i econòmicament menys dinàmica, amb un aspecte més antic i menys renovat. L’espai de convivència vianant-vehicle és molt més estret. En aquest barri, el vianant acostuma a compartir calçada amb el vehicle privat, pel que la vorera molts cops hi roman delimitada a partir del paviment.
Rambla Nova
Des de la plaça Imperial Tarraco fins al Balcó del Mediterrani, aquest àmbit d’estudi recull un ampli ventall de carrers amb una voravia superior als 3 metres d’amplitud.
La Rambla Nova és el principal eix vertebrador amb tres vies per al vianant de més de 3 metres. La creua la avinguda Ramón y Cajal i la avinguda Pau Casals, amb una trama urbana amb amplis espais per anar a peu. Es tracta de la zona amb més vitalitat socioeconòmica de la ciutat, punt de negoci i activitats de lleure per part de la població resident i el turisme.
La zona sud, més propera als barris marítims, presenta una densitat edificatòria més elevada, amb carrers més estrets.
Barris Marítims
Àmbit d’estudi caracteritzat pel fort contrast en la tipologia urbana dels carrers. Pel que fa al cantó est, s’hi apleguen un conjunt de carrers amb molt poca amplitud de vorera, sobretot per sota dels 2 metres.
Al seu torn, el carrer Vidal i Barraquer i el carrer de Pere Martell, al cantó oest, trenquen la homogeneïtzació de carrers per sota dels 3 metres.
A destacar el passeig del Moll de Costa on hi ha amplis espais per al vianant, fins i tot amb un carril bici.
Eixample Sud
És la zona amb major proporció de vorera amb una amplitud superior a 3 metres envoltada d’habitatges. Important pes, en aquest sentit, de l’avinguda Ramon y Cajal, que el creua en l’eix transversal, així com en el carrer Vidal i Barraquer, que el creua en l’eix vertical. Cal destacar, a més a més, la Rambla President Lluís Companys al nord del mateix àmbit.
Important pes de l’activitat econòmica (tant petits comerços com grans superfícies).
La zona més propera a l’àmbit de Barris Marítims, entre l’avinguda de Ramon i Cajal i el carrer de Vidal i Barraquer, és la que presenta una voravia més estreta, tot i ser una zona social i econòmicament activa.
Avinguda Catalunya
Aquest àmbit d’estudi s’estructura a partir de tres eixos principals que el creuen. Per una banda, en l’eix transversal destaca la Avinguda Catalunya, que connecta diferents vies d’accés (plaça Imperial Tarraco i entrada de l’autopista A-7) amb el centre urbà (Rambla Nova) i amb la pròpia universitat. Així, aquest és un dels eixos més adaptats per al pas de vianants, amb voreres superiors als 3 metres.
Per altra banda, un primer eix vertical, avinguda Marquès de Montoliu, amb un passeig amb voreres molt amples. I el carrer Rovira i Virgili, que connecta la pròpia Rambla Nova amb la Avinguda Catalunya i la universitat.
La resta de carrers, solen tenir voreres amb una amplada inferior als 3 metres, sobretot pel que fa la zona més al nord, amb un important pes residencial.
Hospital Joan XXIII
És l’àmbit d’estudi amb major proporció d’ampla de voravia destinada al vianant. No obstant, cal tenir en compte sobre quins usos es troba aquest element de la xarxa urbana. En aquesta zona, s’hi troba l’Hospital Joan XXIII, al qual s’hi connecta a partir de dos grans eixos provinents del centre de Tarragona, amb molt bona amplitud en la voravia, com són la Rambla del President Francesc Macià i l’Avinguda d’Andorra.
Al situar-s’hi aquest hospital, referència comarcal, hi ha una important bossa d’aparcament proper a ell. En aquest cas, tot la vessant nord de l’àmbit d’estudi, són voreres amples però destinats a l’accés i sortida de l’estacionament del vehicle; hi ha un pes molt baix de residències, més enllà del propi equipament sanitari i alguna comissaria.
Via Augusta – Músics
Es tracta d’una de les zones més benestants del centre de Tarragona. No obstant, dins de la xarxa urbana propera a la Via Augusta trobem diferents models d’ocupació:
1. La zona del nord, coneguda com el barri dels Músics, eminentment residencial, no presenta cap tram de voravia que arribi als 3 metres, a excepció d’algun tram al carrer de Johan Sebastian Bach i a la avinguda Amadeus Mozart. Són comunes les cases adossades unifamiliars.
2. El tram de la Via Augusta, com a via principal d’accés a la ciutat des de Llevant, presenta una amplada de les voreres superior als 3 metres. Els carrers secundaris que arrelen cap a la platja del Miracle tenen un traçat més estret, amb unes voreres inclús inferiors als 2 metres en la majoria dels casos.
3. Creuant el pont del Passeig Marítim Rafael Casanova, al sudest de l’àmbit d’estudi, s’hi troba un espai amb una densitat urbana molt baixa, on s’hi troben un seguit de cases unifamiliars de grans superfícies, amb piscines i jardins privats en molts dels casos. Es tracta per tant, d’una zona amb nul·la activitat econòmica. No hi ha cap traçat de la voravia que sigui superior als 2 metres, ja que l’espai està destinat al pas i estacionament del vehicle privat.
