No hi ha res com veure la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis del 22 de juny de 2018 per recordar tot l’esdeveniment esportiu, ara que se’n compleixen dos anys. Dos anys en els què hi ha hagut unes eleccions municipals i un canvi de govern, que han servit de cortines de fum per oblidar allò que van ser els Jocs. Una cerimònia inaugural sense rastre de la cultura tarragonina ni catalana que va posar les bases i va marcar l’opinió pública sobre la cita d’aquells dies. Perquè sembla que ningú no recordi -o no vulgui recordar- l’esdeveniment esportiu més important que ha acollit Tarragona en l’era moderna.
‘Mediterranis’ serà el resultat del treball de tres estudiants de Periodisme i Comunicació Audiovisual
Signem aquest article el Jan Magarolas i la Rut Queralt, dos estudiants de 4t de Periodisme a la URV a punt de graduar-nos. Fa un any que estem dedicant el nostre Treball de Final de Grau en la recerca del que va ser i el que va significar aquest esdeveniment esportiu de grans magnituds per a una ciutat com Tarragona: hores a l’arxiu, dies a la biblioteca i una vintena llarga d’entrevistes a nombrosos implicats en l’organització: Vicent Añó, Joan Plana, Mario Rigau i Pere Valls, ja realitzades, i Ramon Cuadrat i Víctor Sánchez, entre algunes de les previstes pels propers dies.
‘Mediterranis’ és el documental que estem preparant colze a colze amb el nostre company Marc Colilla, estudiant de Comunicació Audiovisual, i que sortirà a la llum al setembre -primer en l’àmbit acadèmic. Aquest projecte audiovisual vol ser un reflex del que van ser els Jocs des de l’interior de l’organització: de la gestació de la candidatura fins als nostres dies, amb testimonis que ho van viure de primera mà i amb informació encara desconeguda.
Ningú sembla que vulgui recordar l’esdeveniment esportiu més important que ha acollit Tarragona
Els Jocs van ser la suma de molts ingredients:
Una excel·lent campanya de comunicació que va aconseguir més de 8.000 sol·licituds de voluntaris i va fer aflorar l’orgull de molts tarragonins.
Un procés de candidatura que va resultar un èxit perquè va aconseguir portar la seu dels XVIII Jocs Mediterranis a Tarragona.
Unes desavinences internes que van fer perdre el rumb de l’objectiu de l’organització.
Mentides i mitges veritats que van fer perdre la confiança de part de la ciutadania i els mitjans de comunicació.
Una manca de finançament perquè no es van aconseguir els diners necessaris.
Un ajornament inevitable sense precedents i que no es va saber comunicar correctament.
Una cerimònia d’inauguració en la qual gran part de la ciutadania no s’hi va sentir cridada ni representada.
Una sèrie d’errors en les competicions que van fer oblidar els encerts de l’organització.
Una herència que ha dotat la ciutat d’unes grans instal·lacions, però que no acaben de ser utilitzades per falta de voluntat política o per desconeixement ciutadà.
“Quines expectatives hi havia i quines es van complir finalment? Què tenen a dir-hi els responsables?”
Es podrien explicar moltes anècdotes dels Jocs, perquè, de fet, encara hi ha informació en peu de guerra. I és curiós veure l’explosió de gent i l’ambient durant els dies de l’esdeveniment, però dos anys després dels Jocs, qui se’n recorda? Si la ciutat n’estigués realment orgullosa s’hauria estat preparant pel segon aniversari de l’esdeveniment, i en canvi, sembla que la presència dels Jocs s’ha dissipat. Fa dos anys de la inauguració i sembla que n’hagin passat cinc.
Què va passar? Quines expectatives hi havia i quines es van complir finalment? Què tenen a dir-hi els responsables de tot plegat? Quin llegat ens van deixar els Jocs Mediterranis? Per molt que l’opinió pública s’esforcés en demostrar el contrari, als Jocs no tot va funcionar malament; i doncs, per què no s’han presentat els èxits com a tals? Com podem gestionar tots els equipaments esportius que n’han quedat?
“La ciutadania necessita i mereix unes respostes que no s’han donat per por o per vergonya”
A ‘Mediterranis’ intentem desgranar totes aquestes qüestions perquè la ciutadania necessita i mereix unes respostes que no s’han donat per por o per vergonya. Creiem que és important saber què va passar amb els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018, que la ciutadania passi comptes i que no caigui en l’oblit. I sabem que després de dos anys encara cal fer-ne una anàlisi més àmplia i acurada per conèixer les decisions preses des del principi fins al final, amb unes fites aconseguides i unes responsabilitats que encara s’han de prendre.
Rut Queralt i Jan Magarolas
