Senzill i necessari. Especialment oportú ara que els rebrots de la Covid-19 han obligat a un confinament perimetral de milers de persones a només 100 quilòmetres de Tarragona. L’acte organitzat per l’ajuntament de Tarragona en homenatge a les víctimes i als treballadors durant la pandèmia ha resultar emotiu i contingut aquest diumenge al vespre a l’esplanda del parc Francolí.
L’homenatge de Tarragona a les víctimes de la pandèmia coincideix amb el confinament de Lleida
Una placa i una olivera n’han estat les primeres protagonistes d’una trobada que no s’ha allargat més de 40 minuts. Les han acompanyat una nena de 5 anys, un adolescent amb set germans veí de Sant Salvador, una dona de la comunitat xinesa i el capellà de l’hospital Joan XXIII, de 82 anys, malalt de coronavirus ja recuperat.
Precisament, mossen Xavier Fort, ha estat l’encarregat de pronunciar unes breus paraules per recordar les “bates de tots els colors” que han lluitat contra la malaltia i per remarcar que les víctimes mortals “van estar en bones mans” fins a l’últim instant de la vida.
En un to institucional, l’alcalde Pau Ricomà ha apel·lat a la “responsabilitat individual i col·lectiva” perquè seguim “convivint amb l’amenaça”. S’ha mostrat orgullós i agraït de la “suma d’actuacions extraordinàries” realitzades per tants tarragonins durant aquests “mesos terribles” i ha llançat un missatge optimista per encarar els reptes de futur: “Hem crescut com a ciutat”.
L’acte ha estat emotiu i contingut per reconèixer també als treballadors de la pandèmia
Un text de l’escriptora Lurdes Malgrat i tres peces musicals interpretades per professors de l’Escola Municipal de Música han completat un acte mesurat i breu, en un espai ben triat (una esplanada que permetia col·locar amb separació les cadires i molt a prop de Joan XXIII) i una hora simbòlica (les vuit del vespre, que durant setmanes va ser el moment d’aplaudir als professionals sanitaris).
Es podria haver optat per un acte de format més gran i amb més reconeixements en públic, però l’Ajuntament, oportunament, ha entès que els temps han canviat i que ara no n’era el moment. Senzill i necessari, l’acte ha arribat per recordar les víctimes i els treballadors, i també per posar-nos en alerta: això no s’ha acabat!
