Agraïment i solidaritat, i una inevitable incertesa, preocupació i inquietud. Uns mesos de pandèmia en què ha calgut readaptar-ho tot o pràcticament tot. I una situació social que, novament, s’ha vist greument afectada i deixant moltes persones a l’estacada. Tot i això, entitats com Càritas vetllen pel benestar dels qui més ho necessiten. Gent de totes les edats ha reunit esforços per pal·liar aquesta situació.
La crisi sanitària agreuja l’exclusió social, un problema que ja es considera crònic
“La pandèmia s’ha acarnissat amb els més febles, sempre passa igual”, explica Salvador Grané, director de Càritas Diocesana de Tarragona. La crisi sanitària ha agreujat, encara més, l’exclusió social de moltes persones i, de fet, es considera que el problema ja ha esdevingut crònic. Segons Grané, informes socials apunten que la societat d’avui en dia exclou d’oportunitats i d’una vida digna una de cada 5 persones: “L’exclusió social i la desigualtat no minven, tot i la millora de l’economia des del 2014. Això no pot continuar així”.
Càritas ja té un recorregut de més de 50 anys. Ofereix més de 25 serveis i programes per cobrir necessitats bàsiques (distribució d’aliments, de roba i menjadors socials), atendre persones sense sostre, assessorar persones migrants i acompanyar la gent gran, entre altres. Amb la missió d’acollir persones en situació de risc, treballa per analitzar i incidir en les causes de la pobresa i també per la justícia social i els drets de la ciutadania. Aquest contacte més directe es desenvolupa a les Parròquies. A Tarragona hi ha un equip de 38 tècnics professionals contractats i prop de 1.300 voluntaris.
A Tarragona, Càritas compta amb 38 tècnics professionals i més de mil voluntaris
Així ho explica Maria José Rueda, col·laboradora des de fa 12 anys. És voluntària d’acollida, responsable de voluntariat i del projecte “Ara al teu costat”, adreçat a l’acompanyament de la gent gran de Càritas Inter-parroquial. Amb l’acollida escolta els neguits i les necessitats de la gent de manera periòdica: “És molt important el caliu humà. No podem oblidar que saber-se acompanyats els ajuda molt en la seva situació”.
L’arribada de la COVID-19, però, els ha tret la manera més propera d’ajudar. “Un somriure o una abraçada sovint resta angoixa, i això, en aquest moments, no se’ls hi pot donar”, constata Rueda. Ella mateixa reconeix que no està acostumada a “aquesta fredor”. No obstant això, han gestionat “una ràpida mobilització de recursos, de professionals i voluntaris per atendre, des del primer moment i a peu de carrer, les necessitats d’aquestes persones més vulnerables”, afegeix Grané.
Salvador Grané: “La pandèmia s’ha acarnissat amb els més febles”
Res no els ha sorprès. La situació de les persones que atenen no ha canviat gaire: “Potser ha empitjorat, perquè han anat a l’atur o se’ls ha aplicat un ERTO”, apunta Rueda, que reclama crear sinergies. “O ens posem tots a una, administració i tercer sector, sense protagonismes i lideratges, o no anirem enlloc”. També demana una reflexió conjunta de tota la societat sobre el que ha passat i els canvis que volem: “Era impossible parar el món i s’ha parat!”.
Tot i això, Grané agraeix l’encert i el dinamisme de la ciutat: “L’Ajuntament de Tarragona ha treballat en xarxa amb les entitats socials i ens hem sentit acompanyats. Ens hem de felicitar entre tots”. Admet que estan preocupats però confiats i que l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) és “un motiu d’esperança i un pas notable per resoldre l’exclusió social”. Explica que és un salt endavant en la garantia dels drets i en la protecció de les persones, tot i que deixa a banda les persones en situació irregular, com les persones migrants i els joves.
Maria José Rueda: “O ens posem tots a una, administració i tercer sector, o no anirem enlloc”
La gestió de l’emergència és complicada i difícil, però asseguren que tenen la voluntat de seguir treballant per poder garantir unes bases mínimes als més necessitats. Agraeixen la feina de totes les persones que han fet mascaretes pels voluntaris, que han donat televisors i ordinadors per a les famílies, i també a les que han lliurat aliments. Rueda subratlla la feina dels joves que han col·laborat diàriament a l’entitat i que també han fet possible seguir endavant. I conclou: “Com a voluntària, crec que és de justícia posar el meu temps i les meves capacitats al servei dels altres, que és molt poc per tot el que es necessita. Tenim el deure amb totes aquestes persones: els hem de retornar la seva dignitat”.
…
Al número 42 de la revista FET a TARRAGONA podeu llegir una entrevista de Ricard Lahoz al president de Càritas Catalunya, el canongí Francesc Roig, on afirma: “Costarà molt sortir de l’emergència social”.
La revista surt al carrer aquest dimarts 7 de juliol. Es pot trobar a: Llibreria La Capona, Llibreria Adserà i Quios El Miracle (Via Augusta, 8).
Felicitats per la feina feta i per les reivindicacions, però no ens enganyem, això no ho paga l’Esglèsia, només ho gestiona, ho paga la gent amb les seves aportacions, els seus impostos i les seves herències… l’Esglèsia no posa un duro, sinó us ho creieu, mireu les seus números a les memòries anuals de Càritas.