Carregant ...

Francesc Roig: “Costarà molt sortir de l’emergència social”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Francesc Roig, en una font de la Rambla Nova de Tarragona. Foto: David Oliete.

En un moment inèdit i excepcional, lidera una de les entitats socials més potents del país. El canongí Francesc Roig i Queralt és president de Càritas Catalunya, des d’on coordina la feina de professionals i voluntaris per combatre la pobresa i l’exclusió social. La pandèmia només ha fet que agreujar un problema estructural que gira a l’entorn de dues mancances: no disposar d’un habitatge digne i no tenir feina.

Hem patit una emergència sanitària. Ara vivim una emergència social?

Abans de la Covid-19, a Càritas Catalunya ateníem 250.000 persones en situació de risc d’exclusió social a través d’uns 2.000 serveis o projectes en marxa, la feina de 557 professionals contractats i la implicació de més de 12.000 voluntaris. Després de tres mesos de confinament per la pandèmia, hem triplicat el nombre de peticions d’ajuda de moltes persones, algunes de les quals no havien vingut mai a Càritas, i que tenen necessitats bàsiques com aliments i roba infantil. Les xifres ho diuen tot. Tenim cronificat un 20 per cent de la població a Catalunya amb risc de pobresa. I tenim dues causes estructurals de l’exclusió: l’habitatge i la feina.

Quins impactes han rebut les famílies que atén Càritas?

Els ingressos de les llars ateses per Càritas han caigut més d’un 30%. I una de cada quatre s’han quedat sense cap ingrés i no poden cobrir les necessitats més bàsiques com són l’alimentació o l’habitatge. En el cas de persones que subsistien en l’economia informal, els ingressos cauen més del 70% i no poden accedir a prestacions per desocupació.

“Més del 70% de les persones que arriben a l’entitat són dones, i la meitat tenen fills a càrrec”

Hi ha un perfil majoritari de persones que demanen ajut?

El 71% de les persones que arriben a Càritas són dones i la meitat tenen fills a càrrec. La feminització de la pobresa és evident i hi ha un risc molt gran de vulnerabilitat infantil. També és significatiu el col·lectiu de persones que viuen sense parella ni fills.

Hi ha nous perfils?

Sí, per exemple famílies amb canalla que han perdut la feina i no han tingut ingressos des del març, i persones que s’havien recuperat una mica els darrers anys i han tornat a recaure.

S’han accentuat les desigualtats?

Sense dubte. Amb aquesta crisi, les classes mitjanes queden foses. El poder adquisitiu ha baixat molt en aquests sectors.

Des de Càritas Tarragona ja va viure la crisi del 2008. Quina diferència troba amb l’actual?

La del 2008 va ser una crisi econòmica i financera provocada al voltant del sector immobiliari i sense arrels sanitàries. Llavors, l’economia informal o submergida va aguantar prou bé l’escomesa i els estalvis de les persones grans van ser un coixí que va ajudar a salvar moltes situacions complexes. La del 2020 és una crisi que ens agafa quan encara no havien cicatritzat prou les ferides de l’anterior recessió i quan els recursos dels avis s’han exhaurit majoritàriament. Ja no hi ha coixí, toquem la fusta. I encara hi hem d’afegir un altre element clau: el confinament fa aflorar l’economia submergida al voltant de les feines de servei domèstic sense contracte. Persones que no han pogut treballar aquests mesos i que no han cobrat res.

La feina de Càritas Catalunya és coordinar les accions de les deu Càritas diocesanes del país (Tarragona, Tortosa, Lleida, Solsona, la Seu d’Urgell, Vic, Girona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat i Barcelona). Francesc Roig va arribar a la presidència de l’entitat a finals de 2018 per decisió dels bisbes catalans, que el van elegir com a relleu de Carme Borbonès, una altra tarragonina vinculada a Càritas des de fa anys. Amb aquesta perspectiva general, des de l’inici de la pandèmia Roig ha participat en almenys tres trobades amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb els representants d’altres entitats del tercer sector per fer un seguiment de l’impacte social de la crisi.

Què demanen a les administracions públiques?

Resoldre els problemes estructurals de l’habitatge i l’ocupació. Les entitats podem donar peix, però si entre tots no ensenyem a pescar no sortirem d’aquest atzucac. Així que bàsicament demanem mesures en l’àmbit de l’ocupació: pròrrogues en la prestació per desocupació, flexibilitat per accedir més enllà dels expedients de regulació temporal d’ocupació i ajudes directes al sector de les feines domèstiques i a les empreses d’inserció laboral, tenint en compte les seves peculiaritats.

I en l’àmbit de l’habitatge?

Pensem que de manera urgent cal una normativa excepcional per impedir que els propietaris facin fora les persones vulnerables que tenen llogada una habitació o un pis. S’han de regular els preus per evitar que es disparin i s’han de garantir els subministraments bàsics. I una altra petició és que els joves tutelats que fan 18 anys continuïn als centres de la Generalitat per evitar que acabin al carrer. Ara bé, globalment cal que la Generalitat i l’Estat facin inversions importants en una política d’habitatge seriosa a mitjà i llarg termini que impliqui les entitats financeres i el sector immobiliari. Sense una llar estable i digna, no es pot tenir un projecte de vida amb futur.

(…)

Aquest és un fragment de l’entrevista al president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, que publiquem íntegrament al número 42 de la revista FET a TARRAGONA.

Demana’n el teu exemplar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *