Els anomenats grups de consum han proliferat en paral·lel a l’increment dels productors de proximitat. Són formes d’organització dels mateixos compradors per arribar a més productors propers i poder fer una cistella en què hi hagi diversitat, més enllà de la verdura i la fruita. Són dos mons que es toquen. La Bajoca és un dels grups de consum més actius del Camp de Tarragona. Tenen el magatzem central a Valls (Alt Camp), però reparteixen les cistelles per una xarxa de casals populars cada cop més estesa, com és el cas de Tarragona, Vila-seca o la Canonja.
A La Bajoca busquen una “relació directa entre productor i consumidor, amb l’objectiu d’aconseguir productes de proximitat respectuosos amb el medi natural i social a preus assequibles i, al mateix temps, justos per als productors”. Tota una declaració d’intencions, ambiciosa i complexa. “Per això procurem que els productes que comprem siguin locals i prioritzem la producció ecològica i de confiança”, afegeixen.
La Bajoca busca la relació directa de productor i consumidor amb preus justos
Els grups de consum compren, en nom i per encàrrec de cada soci, i després es reparteixen les cistelles. Amb més quantitat es pot optar a més productes, més diversitat i millors preus, tot i que s’ha de respectar que el preu sigui just per al productor local. Com a mínim sobre el paper. “L’agroindústria no és sostenible, explota els productors. El model Mercadona deixa sense gent els pobles, cal fer esforços per consumir d’una altra manera. La necessitat més urgent és salvar els petits productors d’arreu del territori”, destaca Pedro Redondo, tècnic que treballa a La Bajoca.
La Bajoca ha anat creixent i ara ja té 180 persones associades i una seixantena de proveïdors. Cada setmana es fan de mitjana un centenar de cistelles. A banda de repartir a través de la xarxa de casals, on els socis van a recollir la compra, també han començat a portar-la a casa en casos concrets, com fan a Tarragona. Van començar durant el confinament i ara proven si té o no viabilitat. Volen continuar creixent. Van néixer a Valls fa cinc anys. “A Tarragona tenim 30 socis; és una xifra ridícula en una ciutat de 130.000 persones”, reflexiona Redondo. “Ara amb la pandèmia molta gent s’hi ha interessat.”
