Carregant ...

Els refugiats i la pandèmia treuen el cap al FITT

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L’equip del muntatge ‘The dreamers’ que té com a protagonistes quatre joves que han migrat. Foto: cedida.

La cultura i les arts com a elements transformadors. Aquesta hauria de ser la màxima de qualsevol projecte cultural actual i el FITT Noves Dramatúrgies ha esdevingut un referent en aquest àmbit gràcies al teatre contemporani. Els del FITT van ajornar el festival que s’havia de celebrar al juny i el van programar per aquesta primera setmana de setembre, convençuts que en un moment d’emergència sanitària i social com el que estem vivint, la cultura és més necessària que mai.

El Festival de Teatre de Tarragona presenta muntattges que interpel·len l’espectador

Entre el cartell d’aquest 2020 hi trobem dues propostes singulars que interpel·len l’espectador submergint-lo en dues emergències actuals i que ens fan vulnerables: la crisi de refugiats i la pandèmia.  La primera producció és The Dreamers de la Raquel Moron que es fixa en els milers de joves menors que creuen cada dia el Mediterrani per arribar a la somiada Europa; que vam decidir acollir-los i que ara no sabem què fer amb ells. I la segona és un story walker de la tarragonina Glòria Granell: Que se la mengin els coloms (i la portin a casa), una peça que relata la història dels qui lluiten per dignificar la vida i humanitzar la mort en un context de pandèmia.

‘THE DREAMERS’, DE RAQUEL MORON, RECULL QUATRE HISTÒRIES DE JOVES IMMIGRANTS

La Raquel Moron forma part de Girona Acull, una entitat que treballa en temes de refugiats i immigració. L’artista visual presenta al FITT una proposta que vol desestigmatitzar aquests joves a través de l’art comunitari. The dreamers és una cocreació amb quatre joves amb talent: la Yamna, una noia que escriu i fa poesia; el Driss i el Hatim, que volen ser actors, un té la faceta de còmic i l’altre de pallasso; i finalment l’Ismael, a qui li agrada cantar. Tots ells “es despullen”, assegura la creadora, “però el públic també es despullarà”, afegeix.

Les persones que s’apropin els pròxims dijous, divendres i dissabte en diferents horaris al pati de l’escola Pau Delclòs, hi trobaran dues casetes de fusta on podran escoltar i sentir les històries d’aquests quatre joves. La instal·lació és un espai molt simbòlic. “Aquests joves deixen de ser hostes per convertir-se en acollidors”, subratlla la Raquel.

GLÒRIA GRANELL CREA UN RITUAL DE TRANSMUTACIÓ DE LES PÈRDUES CAUSADES PER LA PANDÈMIA

D’altra banda, la tarragonina Glòria Granell ha creat un story walker que recorre els carrers de la ciutat. Qui compri l’entrada rebrà un número de telèfon i una direcció: Baixada de Toro, número 43. Un cop a allà, l’espectador haurà de marcar el número i deixar-se endur per la història audioguiada. “L’oient podrà redescobrir la ciutat”, assenyala Granell i és que els carrers, els edificis, els fanals o el mar, esdevenen protagonistes d’aquesta història que juga amb els silencis perquè els participants també puguin ser-ho.

Un moment de l’enregistrament de veus, amb l’actor Pep Plana, per al muntatge ‘Que se la mengin els coloms’. Foto: cedida.

Amb un títol del tot suggeridor, Que se la mengin els coloms (i la portin a casa), la dramaturga explica que la peça és “un diàleg entre la vida i la mort”. Es tracta d’una producció que el FITT encarrega a Granell en ple confinament, en el pic de la pandèmia de la COVID-19. “A mi l’escriptura m’ha ajudat a sanar-me, a transmutar”, diu la Glòria. I ara espera que ho faci a tots aquells que vulguin descobrir la història del protagonista, l’Abel.

Les creadores i el festival aposten per la cultura com a element de transformació

La de la Raquel Moron i la de la Glòria Granell són dues creacions que planten davant de l’espectador dues realitats crues, sensibles i complexes, però realitats al cap i a la fi. Parlen de la crisi de refugiats i de la pandèmia, però podrien fer-ho del canvi climàtic, de l’auge de l’ultradreta o dels feminicidis. És l’emergència permanent, la vulnerabilitat constant. Elles dues i la gent del FITT aposten per les arts i per la cultura com a motor de canvi. Creuen en un públic actiu, protagonista d’aquest moment i d’aquests dos contextos que no haurien de deixar ningú indiferent.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *