El mes d’agost de 2010 -ara fa 10 anys- s’iniciaven les obres de transformació de l’antiga fàbrica de Tabacalera de Tarragona amb la recuperació de dos dels magatzems i la urbanització d’espais públics a l’avinguda Vidal i Barraquer. Una dècada després, l’agost de 2020, ha començat l’enderroc del jardí vertical de 2.800 metres quadrats de superfície que es va aixecar en aquell moment com a icona d’una ciutat intel·ligent.
Aquesta decisió del govern municipal d’ERC i els ‘comuns’, que fa caure un símbol de l’era Ballesteros, coincideix amb un moment d’especial sensibilitat de la ciutadania envers els espais oberts i exteriors, i la necessitat de rellançar l’activitat cultural en un context de pandèmia i mesures restrictives.
La neteja de l’espai permetria organitzar-hi actes culturals i donar vida a la part externa de l’antiga fàbrica
En articles anteriors al FET hem valorat positivament l’ús intensiu del teatre auditori del Camp de Mart des de principis d’agost, la descoberta de l’entorn del Pont del Diable per a concerts i altres actes culturals, i la possibilitat de recuperar el Parc de la Ciutat a partir del concert de la Banda Unió Musical.
En aquesta línia d’aportar propostes en positiu, pensant en Santa Tecla i més enllà, és el moment de treure el màxim partit possible als espais municipals a l’aire lliure per seguir programant-hi cultura. Penso en el jardí del Metropol, en el jardí de Casa Canals i en l’Espai Jove La Palmera perquè estan acotats i permeten un accés regulat del públic, prèvia inscripció.
Els jardins horitzontals de Tabacalera, sota del jardí vertical i davant dels magatzems i de la Capsa de Música, podrien ser una altra possibilitat, però aquí hi ha més dificultats per delimitar-ne l’espai destinat al públic que hi vagi a un concert.
Però sense abandonar el recinte de l’antiga fàbrica de tabacs, tenim el gran jardí amb accés des de la porta principal del passeig de la Independència. Un espai ample, al mig de la gran U que formen els edificis del complex industrial aixecat fa 90 anys, avui totalment degradat i sense cap manteniment.
Al jardí s’accedeix des del passeig de la Independència, un eix de futur al costat del riu
A partir de dues premisses (no hi ha diners per tot i el projecte de futur de Tabacalera com a gran centre cultural està en una nebulosa), plantejo al govern de la ciutat que l’any que ve s’intervingui amb una neteja a fons en els jardins de Tabacalera per reobrir-los i perquè s’hi celebrin activitats culturals i jornades de portes obertes.
Ja sé que els edificis de la fàbrica seguiran en un estat deplorable, mig enrunats, però si els jardins s’obren puntualment (amb totes les mesures de seguretat que calguin), aconseguirem diversos objectius:
– Reobrir un altre espai de titularitat municipal per a ús de la ciutadania en dies concrets, que es podrien anar ampliant progressivament.
– Disposar d’un altre espai exterior per programar-hi activitats culturals.
– Donar vida a un recinte abandonat des de fa quinze anys, situat en un eix de futur (el passeig de la Independència) que mira al riu i als barris de Ponent i que, per tant, ajuda a la cohesió de la ciutat.
– Netejar un espai verd ben delimitat que es troba al costat d’un edifici d’habitatges privats que aspira a ser una icona de Tarragona: el gratacel The Kube.
– Arranjar un bocí de Tabacalera per no oblidar que allà justament hi ha un dels grans projectes pendents de la ciutat per a les properes dècades.
La intervenció que plantejo no tindria un cost milionari i seria millor opció que seguir mantenint en l’oblit la fàbrica destinada, teòricament, a acollir el recinte cultural i arqueològic més important de la Tarragona del segle XXI.
Totalment d’acord, Ricard. I posats, per què no tot l’espai que hi ha entre el Palau de la Diputació de Tarragona i la Via Augusta, propietat de la Diputació? A Tarragona no ens podem permetre més tenir zones verdes púbiques en estats deplorables o inaccessibles.
Tarragona necessita amb urgència millorar la seva infraestructura i oferta cultural. No ens manquen espais, com els que s’anomenen en aquest article. Manca una històrica capacitat de criteri (també estètic) definit en la gestió dels espais públics i privats que poden acollir esdeveniments culturals. Manca manteniment d’espais oberts i no oberts per acabar amb la brutícia i l’abandonament. Manca orgull de ciutat. Help, Mr. Ricomà!