L’alegria d’accedir al vestíbul del teatre mig any deprés (l’última vegada va ser per presentar el FET 40); el plaer de seure a la butaca en una platea més esponjada i perfectament organitzada; i la felicitat de gaudir d’un magnífic espectacle amb aquella sensació d’estar contribuint a rellançar la cultura del país, tan damnificada per la crisi sanitària.
El FITT ha reobert el Teatre Tarragona sis mesos després i ha tornat la vida teatral a la ciutat en diferents espais. Com sempre, amb espectacles de primer nivell, innovadors, sorprenents i gens habituals als nostres escenaris. El FITT ha donat un alè de vida i de cultura a la ciutat en aquest inici de curs complex 2020-2021.
La corèografa Sol Picó tanca el festival amb un gran espectacle que evoca el món de les vedets i el cabaret
La inauguració a càrrec de Rodrigo Cuevas i el seu ‘Trópico de Covadonga’ ja va aconseguir aixecar els espectadors de les seves cadires. Una barreja indescriptible de cançons populars, folklore i electrònica; humor i erotisme; mirada contemporània i temps pretèrits; paisatges rurals i urbans de la seva estimada Astúries; diàleg intergeneracional; crítica àcida i música d’arrel… Tot això en un muntatge difícil de classificar i que va entusiasmar el públic.
La cloenda amb Sol Picó aquest dissabte a la nit convertia l’escenari i, durant uns minuts, el pati de butaques, en una festa de cabaret. ‘Malditas plumas’ és una fusió de dansa contemporània i teatre. L’espectacle de la ballarina i coreògrafa és una clucada d’ull al Paral·lel de Barcelona de fa dècades, que s’endinsa en la condició de l’èsser humà per abordar la vida, la decadència i la mort a través d’un personatge fictici que representa les coristes i vedettes del gènere de la revista.
El muntatge de Sol Picó es preestrenava a Tarragona, abans d’anar al novembre al Teatre Nacional de Catalunya. Una altra fita dels organitzadors del festival, que també va provocar l’entusiasme del públic i que posava un colofó de primera a quatre dies intensos amb onze espectacles en sis espais diferents amb un 90 per cent d’ocupació. ‘The dreamers’, per cert, es va endur el premi del públic.
“El FITT ha superat l’edició més difícil gràcies a la perseverança i feina dels organitzadors”
El FITT ha arribat a bon port gràcies a la tossuderia de Joan Negrié, Eloi Isern i la resta de l’equip. Perseverança enmig de la pandèmia. Convicció enmig del confinament. I el resultat és que no se n’ha suspès cap activitat i que s’han adaptat bé a les circumstàncies, adoptant totes les mesures de seguretat i higiene, canviant el Metropol pel Tarragona, diversificant els espais dels sopars i estrenant noves maneres d’arribar al públic amb històries interessants.
Canvi de dates amb onze espectacles en sis espais i un 90 per cent d’ocupació
El canvi de dates no els ha perjudicat. I de cara al futur, debatran si és millor tornar a les dates habituals de finals de juny o repetir les d’enguany. En qualsevol cas, llarga vida al FITT. La ciutat necessita cultura contemporània i disposar de referents culturals per projectar a tot el país.
