El dia 21 de setembre està marcat en vermell als calendaris tarragonins perquè es dona, tradicionalment, el tret de sortida als dies més intensos de les Festes de Santa Tecla. Aquells dies en què passes més hores al carrer, d’acte en acte, que al llit. Però enguany, les circumstàncies conviden a ser prudents, i l’eufòria de cada any ha estat substituïda per la responsabilitat col·lectiva. El Pregó de les Festes va tornar a ser la cita ineludible de cada any, aquest cop protagonitzat per l’actriu Agnès Busquets, enmig de crides a mantenir les mesures per frenar la pandèmia. Tarragona està de festa, però s’hi juga molt.
Agnès Busquets: “La cultura és un refugi de qui la fa i la rep. La cultura ens salva, és la via”
Per segon any consecutiu, el discurs de la pregonera es va pronunciar des del balcó guarnit de l’Ajuntament, en una aposta de l’alcalde Pau Ricomà per acostar les Festes a la ciutadania. El consistori havia tancat els accessos de la plaça de la Font i unes sis-centes cadires esperaven l’inici de l’acte. El més important era evitar aglomeracions on fos difícil respectar les distàncies de seguretat. I possiblement el procediment virtual d’inscriure’s lliurement a l’acte va ser un impediment perquè els ciutadans omplissin totes les cadires de la plaça. L’acte es podia seguir per televisió i ràdio, i de ben segur que això també hi va tenir a veure.
Amb uns deu minuts de retard, i després de l’acte protocol·lari de signar al llibre d’honor de la ciutat, Agnès Busquets, actriu tarragonina, va pronunciar el seu pregó festiu. Amb el somriure característic que es distingia des de qualsevol punt de la plaça, Busquets va fer un pregó crític i humorístic, també emotiu i amb un clar accent tarragoní, que va fer aflorar els sentiments més arrelats dels presents. En un balcó inusualment buit, on tan sols hi havia els trompeters, els macers i l’alcalde, la pregonera no es va estar de fer un símil de la col·locació estricta de les cadires amb el règim de Corea del Nord.
Busquets va començar parlant dels seus records de la festa i de la seva incipient voluntat de ser castellera: “De petita veia les diades al Pla de la Seu, i no sabia quina colla escollir”. El Pregó, precisament, li ha estalviat el mal tràngol d’haver de triar colla, perquè s’havia trobat, de sobte, dalt del balcó i sense haver fet el pilar caminant. Amb una carrera escènica fulgurant, Busquets assegurava sentir-se “la filla pròdiga” però molt agraïda a la ciutat, ara que es troba “emigrada a Barcelona, el Broadway català”.
Des del balcó de l’Ajuntament, l’actriu recorda al seu avi Josep Maria Tarrasa i al Maginet Pelacanyes
Amb un públic entregat i expectant, l’actriu es va apoderat totalment de l’atenció de la plaça i de mig Tarragona. Sabent-ho, no va deixar passar l’oportunitat de fer sortir la llagrimeta i va convidar els presents de més edat a retrobar-se amb la seva infantesa i, els més joves, a conèixer la veu més emblemàtica de les ones radiofòniques de Tarragona. Només l’Agnès Busquets podria haver fet sonar la taula del set pels altaveus de la plaça de la Font i, és més, amb la gent aplaudint. La veu de l’estimadíssim Maginet Pelacanyes, indissoluble Josep Maria Tarrasa, avi de la pregonera, va tornar a inundar, momentàniament, la plaça i els carrers de la ciutat.
Va ser precisament gràcies a les Festes de Santa Tecla que Busquets va conèixer el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas: “Amb ells vaig aprendre a estimar i a riure”, explicava l’actriu dels seus inicis en el teatre. “Estic enamorada del teatre i de la ciutat de Tarragona, però no podien ser les dues coses”, lamentava. I com a pregonera, Busquets es va permetre la llicència d’emetre una crítica constructiva. La cultura, en temps de la COVID, és més que mai “un refugi de qui la fa i de qui la rep; la cultura ens salva, la cultura és la via!”, reivindicava l’actriu. “Per començar, podríem parlar d’un cinema al centre de la ciutat, o de fumigar el Teatre Metropol i, després, obrir-lo”, va etzibar Busquets, entre aplaudiments.
Agnès Busquets va acabar el Pregó amb una salutació molt emotiva al seu pare que, tot i les dificultats, havia fet l’impossible per ser a plaça. Per si algú n’estava poc convençut, Busquets va tornar a demostrar que l’aposta de l’Ajuntament per fer-la pregonera de Santa Tecla va ser la millor que podien haver pres.
43 edicions del Premi El Balcó
Una estona abans, els jardins del Metropol havien acollit l’acte de lliurament del 43è Premi El Balcó, d’Òmnium Cultural. El reconeixement el rebia, merescudament, el director del ‘Fet’ i periodista, Ricard Lahoz. La presidenta de l’entitat cultural tarragonina, Rosa Maria Codines, destacava de Lahoz “l’honrada subjectivitat, el rigor i la transversalitat, és un comunicador en el sentit més humanista de la paraula”. Òmnium concedeix aquest premi quan es troba a les portes del seu cinquantè aniversari a Tarragona, i amb el seu president Jordi Cuixart a la presó des de fa tres anys.
Ricard Lahoz rep el guardó pel rigor i la transversalitat de la seva trajectòria professional
Ricard Lahoz rebia el guardó davant un públic també limitat per les mesures de seguretat però on no van faltar regidors i diputats al Parlament de Catalunya, així com també personalitats del món de la cultura tarragonina, familiars i amics. Lahoz va fer un repàs dels cinquanta anys d’història d’Òmnium i va recordar com fa tot just set anys en el mateix marc incomparable del Metropol, va néixer la revista ‘Fet a Tarragona’. “Apostem per la qualitat periodística, per superar la immediatesa i la dictadura del ‘clic’ i per una Tarragona moderna, dinàmica, solidària, civil i cultural”, reivindicava el periodista.
Aquesta ciutat té gent amb molt de talent i aquestes històries també mereixen ser explicades, més enllà de l’embat irrefrenable de l’actualitat. El guardonat va agrair la participació d’una bona colla de periodistes en el projecte i va esmentar Albert Ollés i David Oliete, “implicats des del primer dia”. En paraules d’una subscriptora, “el FET és una revista amb ànima”. L’acte el podeu veure íntegre aquí.
El periodista aprofita l’acte per remarcar la feina d’Òmnium, a punt de complir 50 anys a Tarragona
Està clar que aquesta és una Tecla diferent. El públic de la plaça de la Font, ansiós d’una mica d’acció que els fes oblidar que el Pregó s’acabava sense una Arrencada dels Gegants que el seguís, es va girar per veure una Tronada que els va fer tremolar els cors. Tarragona té ganes de Santa Tecla, però també té una gran responsabilitat al davant i no pot fallar. “Si us estimeu Tarragona, si us plau, no feu festes paral·leles”, demanava l’alcalde amb la vista posada a les escales de la Catedral. I que, malgrat tot, visqui Santa Tecla!
