Obre una nova etapa com a guionista de l’espai ‘Crims’ després de quatre anys intensos i trepidants com a mà dreta de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Ha viscut en directe els grans esdeveniments del país i l’impacte de la pandèmia, però encara ha tingut temps per reflexionar i escriure dos llibres sobre les circumstàncies polítiques que es deriven del final del procés, la sentència i la repressió a l’independentisme. Passat l’estiu, el periodista Albert Mercadé i Massó (Tarragona, 1988) s’ho mira tot amb més calma.
Un període informatiu molt intens ha coincidit amb una etapa professional com a sotsdirector d’El matí de Catalunya Ràdio. Què ha suposat?
A més del conflicte polític, el referèndum, la declaració d’independència, el judici i la sentència, hem viscut una pandèmia mundial amb confinament, un temporal amb greus destrosses, sis eleccions, els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils… Ha estat molt millor que qualsevol màster, he après a fer ràdio i a moure’m per un món que m’era del tot estrany. Ha estat un procés de creixement personal que és impagable.
Més enllà del final abrupte al programa de ràdio a l’acabament de la temporada passada, què destaques de treballar amb Mònica Terribas?
Un aprenentatge constant de feina i de vida, tot i que ens hem discutit sovint per criteris periodístics. La Mònica és una malalta de la feina en el bon sentit de la paraula. Se li poden retreure moltes coses, però és innegable que s’ha deixat la pell per un programa diari de set hores en directe. I jo he seguit al seu ritme trepidant, perquè no hi podíem afluixar. Ha estat una experiència molt gratificant, que, això sí, també desgasta molt.
(…)
Els mitjans públics alimenten la causa independentista?
Si alguns mitjans estan escrutats i controlats són els públics. Hi ha un organisme com el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) dedicat exclusivament a aquesta feina i hi ha una comissió de control al Parlament que es dedica a demanar comptes a Catalunya Ràdio i TV3. Tots els informes publicats indiquen que som els mitjans més plurals. No compro el relat d’alguns sectors que diuen que els mitjans públics hem estat de part en el conflicte polític.
Com es gestiona estar en el punt de mira de les crítiques dels partits de l’oposició?
Amb moltes hores de conversa i sent molt curós fent la feina. Un error et pot portar a una comissió de control parlamentari. Ara bé, no crec en el periodisme neutral. Allò que se’ns ha de demanar és que fem un periodisme honest i rigorós. I tinc la consciència molt tranquil·la de l’etapa de quatre anys a El matí de Catalunya Ràdio, perquè ens hem trencat les banyes perquè al programa es reflectís la pluralitat i la complexitat del país.
(…)
La presència de Tarragona i del sud del país és l’adient als mitjans públics nacionals?
Des dels mitjans probablement hauríem de mirar més al sud, però vull defugir el victimisme de Tarragona quan mira cap al nord. Segur que hi ha una part de raó quan s’acusa els cercles de poder de Catalunya de menystenir el sud, però instal·lar-nos en la queixa permanent i en el missatge de “no ens estimen” acaba sent contraproduent, perquè no es treu pit del potencial i de les coses que es fan bé aquí. En resum, Barcelona ha de mirar més al sud i Tarragona s’ha d’expulsar complexos i deixar de culpar el nord de les coses que ens passen.
(…)
Aquests són fragments breus de l’extensa entrevista al periodista Albert Mercadé que podeu llegir íntegrament al número 43 del FET a TARRAGONA.
Aquest i la resta de continguts de la revista s’han elaborat gràcies al suport dels anunciants i dels nostres 680 subscriptors. El periodisme de qualitat necessita les aportacions dels lectors. Per això, et convidem a sumar-te a la comunitat de subscriptors per només 30€ l’any:
Em faig del FET
La revista la podeu trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
