Les polítiques aplicades durant els primers mesos de la pandèmia COVID19 van canviar els patrons de demanda energètica a tot el món. Fronteres internacionals tancades i les poblacions confinades van reduir la mobilitat, el transport i la manera de consumir. La COVID19 ens ha portat a un canvi d’hàbits que posa en crisi el model de vida al què fins ara estàvem acostumats.
Una de les evidencies ha estat l’impacte positiu sobre la contaminació atmosfèrica. Durant el confinament les emissions mundials diàries de CO2 van disminuir un 17% de mitjana i fins un 26% en determinades regions del planeta, en comparació amb els nivells mitjans de 2019, segons Nature Climate Change. Però aquesta bona notícia ha durat poc i ja tornen a repuntar els nivells d’emissions de CO2, tot recordant que fins a principis de 2020 s’incrementaven un 1% anual.
Realment necessitem fonamentar l’economia amb el negoci de sempre?
Tornar ràpidament als negocis pot esdevenir perjudicial per al medi ambient. Ja ho vàrem comprovar després de la crisi financera del 2008. La desacceleració econòmica va reduir dràsticament les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle el 2009. Però el 2010 les emissions havien assolit un rècord màxim, en part perquè els governs van implantar mesures per estimular les economies, repetint el mateix patró. El període posterior a la crisi del COVID-19 ha de ser un món que compleixi objectius d’emissions de l’Acord de París del 2015, que han de limitar l’escalfament global d’entre 1,5 °C a 2 °C.
Hi ha solucions per la utilització d’energies verdes, solucions pel transport i la indústria i això depèn finalment de governs i del teixit industrial. Depèn alhora de l’estímul d’inversors que apostin per un canvi sòlid i definitiu.
“L’hidrogen serà el vector energètic del segle XXI, l’únic combustible alternatiu al petroli”
Que l’hidrogen serà el vector energètic del segle XXI ja no n’hi ha cap dubte. Durant el segle XIX, el carbó, i durant el segle XX, el petroli i el gas, han estat els vectors energètics bàsics i fonamentals per el desenvolupament econòmic i social, principalment, del món occidental.
Si se’m permet la llicència, l’hidrogen és el combustible sense carboni, l’hidrocarbur més simple amb zero carbonis, un combustible amb avantatges mediambientals i d’alta capacitat energètica.
“L’hidrogen tindrà un paper fonamental per sortir de la recessió econòmica causada per la COVID-19”
Aproximadament amb un litre de gasoil, un autobús pot recórrer la distància de 2 km, mentre que amb un kilogram d’hidrogen en serien 10 km. En conseqüència podem afirmar que l’hidrogen és el combustible perfecte: abundant, més eficient, no és tòxic, es pot produir a partir de recursos renovables i no és un gas d’efecte hivernacle. Per tant l’hidrogen és l’únic combustible alternatiu al petroli i, conseqüentment, el seu ús generalitzat reduirà significativament els gasos d’efecte hivernacle a la vegada.
El desenvolupament tecnològic per les diverses aplicacions de l’hidrogen estan sent actualment matèria principal de recerca a tot el món.
Per què s’intensifica ara l’aplicació industrial d’aquest combustible?
Paradoxalment, no és per falta de coneixements tecnològics ni per haver fet ara cap descobriment cientificotècnic. Simplement ara cal donar sortida al compromís polític de la UE d’arribar a la neutralitat d’emissions de carboni el 2050 i d’implantar l’acord de París cap a la contaminació zero. Fa dècades que el que ara farem es podia haver fet i esperem que no sigui tard. Que el canvi climàtic va de debò no és discutible, el pas del temps fa emergir aquesta veritat no desitjada i ara, correm-hi tots a posar-hi remei!
Com utilitzem l’hidrogen?
Bàsicament hi ha dues maneres d’obtenir energia a partir de l’hidrogen. La primera és utilitzar-lo directament com a combustible i la segona i força interessant per la mobilitat, són les piles de combustible.
La funció de les piles és la de recarregar bateries i/o el subministrament d’energia elèctrica en equips portàtils. Aquest és el cas del cotxe d’hidrogen que alimenta un motor elèctric.
Què està passant actualment amb aquesta tecnologia? Quines polítiques s’estan impulsant?
S’albira que l’hidrogen tindrà un paper fonamental per recuperar-nos de la recessió econòmica causada per la COVID-19. Invertir en hidrogen ha de contribuir a desenvolupar una economia neta, a més d’oferir un sistema d’energia a l’abast, tot augmentant la indústria manufacturera i de mobilitat, i en conseqüència crear nous llocs de treball. Es necessiten electrolitzadors per transformar l’energia renovable (solar i eòlica) en hidrogen verd.
Aquestes inversions creen nous mercats de productes, equips i aplicacions d’hidrogen, com ara electrolitzadors i piles de combustible.
“Invertir en hidrogen ha de contribuir a desenvolupar una economia neta”
Green Hydrogen for a European Green Deal A 2×40 GW és una iniciativa de l’associació industrial europea Hydrogen Europe. L’objectiu és promoure un augment massiu de la producció d’electrolitzadors a la UE per tal de donar suport a la producció d’hidrogen verd.
Existeixen una sèrie d’instruments europeus de finançament per donar suport a projectes d’hidrogen verd, tots ells orientats a la descarbonització i afavorir la necessària transformació energètica. Alguns d’aquests instruments són:
Innovation Fund (10.000 M€)
European Green Deal call (1.000 M€)
Horizon Europe (100.000 M€)
Next Generation EU (750.000 M€)
És important conèixer tots els recursos a l’abast i establir aliances de col·laboració entre diferents agents públics i privats.
“Hi ha fons europeus de finançament per donar suport a projectes d’hidrogen verd”
Malgrat tot, és urgent prendre moltes més mesures, com ara establir unes regles de joc equitatives per poder desenvolupar i accelerar arreu. És en aquest sentit que cal treballar des dels estats, estratègies pròpies amb un full de ruta particular. Alhora, coordinar els responsables de govern per interpel·lar la indústria per possibles inversions locals – important aquesta coordinació al Camp de Tarragona-.
És obvia, també, la necessitat de treballar per construir infraestructures o reutilitzar-ne d’altres com les canonades de gas natural. Treballar per incentivar amb beneficis fiscals i, per descomptat, regularització per obtenir seguretat jurídica de les inversions. Una de les qüestions que considero cabdal és la normalització o estandardització de la tecnologia de l’hidrogen. En definitiva no hi pot haver vehicles d’hidrogen que tinguin sistemes diferents i no es puguin carregar a la mateixa hidrogenera.
Què cal fer al Camp de Tarragona amb l’hidrogen?
El Camp de Tarragona i, més enllà, les Terres de l’Ebre són les demarcacions de la Catalunya sud generadores d’energia més importants en l’àmbit català. La tradició energètica la tenim assolida ja des de les obres hidràuliques a l’Ebre, les centrals nuclears, la refineria de petroli com a productora de combustibles i actualment per la implantació de parcs eòlics. Estem en el territori ideal per desenvolupar l’economia de l’hidrogen i, a dia d’avui, no n’hi ha cap dels projectes identificats com Important Projects of Common European Interest (IPCEI) a les nostres comarques dels gairebé 200 que hi ha a l’Estat espanyol. És urgent atraure i impulsar iniciatives per agafar el tren de la nova economia a Tarragona.
“El Camp de Tarragona és ideal per desenvolupar l’economia de l’hidrogen, però encara no té projectes rellevants”
Des de l’Ajuntament de Tarragona es vol impulsar projectes en aquest sentit. La transició cap una flota d’autobusos amb hidrogen i també els camions de recollida de residus sòlids urbans (RSU) i altres vehicles municipals, és una de les accions anotades a l’agenda per contribuir a la transició energètica i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU.
Produir hidrogen aprofitant l’energia elèctrica que generem a la planta de valorització energètica de residus urbans és un projecte que comença a caminar. Aprofitant la renovació que està en marxa de la planta gestionada per SIRUSA, es vol incloure la producció d’hidrogen, que ha de minimitzar la petjada de carboni en el transport dels mateixos residus.
L’Ajuntament de Tarragona vol impulsar una flota d’autobusos i de camions de recollida de Residus amb hidrogen
Però cal fer moltes més coses des del punt de vista territorial. Una d’elles és l’evolució del Port. Els ports comercials com el de Tarragona tindran un paper important, no tan sols en el canvi d’energia de l’operativa (grues, maquinaria….) sinó també pel que fa al subministrament a vaixells.
La ciutat de Pau, un exemple a seguir
El 17 de desembre de 2019, es va inaugurar a la ciutat de Pau (Pirineus Atlàntics) una línia d’autobusos d’hidrogen de 18 metres amb un recorregut de 6 km, pionera a nivell mundial. Aquest projecte anomenat Fébus es composa d’una part urbanística, creant un eix de centralitat a Pau. El projecte va comptar amb una inversió total de 74,5 milions d’euros del quals van rebre 17,7 milions de subvenció.
50 milions van estar destinats a obres urbanístiques, 10 milions a la compra de 8 autobusos i 4,5 milions per l’hidrogenera. Val a dir que aquest projecte ha suposat un punt d’orgull pel ciutadà de Pau. Un municipi que no arriba als 80 mil habitants, malgrat la Communauté d’agglomération de Pau Béarn Pyrénées arriba als 240 mil, sempre s’havia sentit una ciutat de segon ordre respecte a les properes Toulouse i Bordeaux. Pau ha esdevingut una ciutat capdavantera el segle XXI. Et parlen orgullosos de les visites que constantment reben d’arreu del món per observar el projecte.
Aquest projecte, l’inicia André Labarrère el 2001 quan dins del seu programa electoral proposa fer un tramvia amb pneumàtics. Va ser escollit alcalde de Pau. El mateix any es crea l’agglomération (àrea metropolitana) que més tard elabora el pla de mobilitat i el 2009 es decideix una línia que uneix l’hospital i l’estació ferroviària. Després de desenvolupar el projecte a principis de 2012, no serà fins 2014 quan François Bayrou, nou alcalde escollit, modifica el projecte i el 2017 es fa l’elecció de l’hidrogen. El contracte s’adjudica a Engie / GNVERT i Van Hool. El primer bus a hidrogen arriba a finals d’agost del 2019.
A la inauguració hi va ser el President de la República Francesa, Emmanuel Macron, com no podia ser d’altra manera davant d’un avenç en la mobilitat a nivell mundial. Un sistema que necessita 2.000 litres d’aigua al dia per funcionar, en retorna 1.000 i els 1000 restants es retornen com a vapor directament a la natura.
“Hem d’impulsar des de Tarragona projectes que facin imaginar un futur diferent”
Cal que, des de l’àmbit local, impulsem decididament i desacomplexada iniciatives d’aquest tipus. El que calen ara són projectes. Projectes que facin imaginar un futur diferent a allò que hem viscut fins ara.
Hem de treballar el present i no convertir el segle XXI en el cambalache que ha suposat el segle XX: un segle on amb coneixements científics suficients no es desenvolupaven les tecnologies adients per conservar el planeta. El futur no ens ha de preocupar si guanyem el present.
