Joaquín Ruiz de Arbulo (Tudela, 1955) és catedràtic d’Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigador a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
Ha investigat en profunditat les ciutats romanes d’Empúries i Tarragona i també ha treballat a Roma, Ostia Antica i Pompeia i sempre li ha entusiasmat la divulgació històrica.
Fa justament 20 anys va participar en la candidatura tècnica perquè la Tarragona romana fos nomenada Patrimoni Mundial i és col·laborador científic del Festival Internacional Tarraco Viva que aquest diumenge va clausurar la seva XXII edició.
Què va significar l’any 2000 el nomenament del conjunt romà de la ciutat com a Patrimoni Mundial?
En aquells moments, l’Ajuntament va crear un eslògan que era “Tarragona, patrimoni de tots”. Realment era un reconeixement que era molt difícil d’aconseguir, però que tenia valor per a tota la ciutadania. Ara bé, ser Patrimoni Mundial és un orgull, però també una responsabilitat molt gran perquè cal treballar constantment per la conservació dels monuments.
El que està clar és que va ser una crida al turisme cultural i que Tarragona es va convertir en un referent, una circumstància que esperem recuperar quan passi la pandèmia actual.
Està prou cuidat el conjunt patrimonial?
Està cuidat, però podria estar millor. El got no està mai ple del tot. Cal reconèixer la tasca que fan tots els tècnics sobre la protecció i la investigació del patrimoni, però cal dedicar-li uns grans esforços econòmics i això, a vegades, és un problema. Cal un esforç diari perquè si un dia hi ha una tempesta i la muralla pateix es pugui reaccionar ràpidament.
“Ens falta un organisme conjunt que es responsabilitzi de vetllar pels monuments”
Creu doncs que es podria fer més?
Caldria millorar la coordinació, que és quelcom que ens manca des de fa 20 anys. No hi ha cap organisme conjunt que es responsabilitzi de vetllar pels monuments. L’Ajuntament és responsables d’uns, la Generalitat d’uns altres… Caldria disposar d’una taula de coordinació formada pels investigadors que treballem a les universitat i als instituts de recerca, els conservadors dels museus i els tècnics de patrimoni per tal de compartir les decisions entre tots. El que no pot ser és que siguin els polítics que els qui prenguin decisions sense tenir informes tècnics elaborats per experts que ho avalin.
Realment Tàrraco va ser tan important per a l’Imperi Romà com sempre se’ns intenta fer creure?
I més. La Tarragona actual viu amb un complex de ciutat petita respecte a la resta de Catalunya. Sempre veiem que a Barcelona es prenen totes les decisions importants, però hem de pensar que Tàrraco va ser la capital de la província més extensa de l’Imperi Romà. Donava nom a una província sencera i això ja demostra que era una ciutat molt important.
“Són igual d’importants la investigació, la conservació i la difusió del patrimoni”
Encara queden coses per descobrir de Tàrraco?
En coneixem, únicament, una mínima part. Tot i això, hem de ser conscients que les societats humanes, al llarg de la història, van reaprofitant. La qual cosa significa que s’han conservat algunes peces del puzle, però n’hi ha d’altres que no les trobarem mai perquè han desaparegut.
D’altres les podem anar descobrint. Per això és important la tasca de seguiment arqueològic de tots els treballs que es fan a la ciutat perquè, precisament, no sabem on pot aparèixer una preciosa làpida romana que ha estat aprofitada en els ciments d’un edifici del segle XVIII, per exemple..
Si hagués de triar, amb que es quedaria, amb la divulgació o amb la investigació?
Les dues són tremendament importants. De fet, amb el director del Festival Tarraco Viva, en Magí Seritjol, insistim que per funcionar hi ha d’haver tres vèrtexs d’un triangle que vagin de la mà. La investigació, la conservació de tots els elements que es descobreixen i, finalment, la difusió. Els qui investiguem no ho fem només perquè som uns erudits sinó que el que volem és que la gent ho conegui. De fet, em sento molt realitzat quan la gent s’emociona davant del nostre patrimoni.
“Tarraco Viva és reconegut com un dels grans festivals d’Europa i n’hem d’estar orgullosos”
Quin paper desenvolupa un festival com Tarraco Viva en aquesta tasca de divulgació?
Fa un paper fonamental. Tarraco Viva es va iniciar fa 22 anys com una activitat per recolzar el la candidatura de patrimoni mundial, però es va consolidar com una iniciativa pionera similar a esdeveniments que es fan en altres països d’Europa. Actualment, Tarraco Viva ja està reconegut com un dels grans festivals europeus de patrimoni i això és un orgull per la gent que el vam veure néixer. Estem parlant d’un festival internacional i amb unes xifres d’assistència que eren equivalents a la població de la ciutat. Era un producte necessari i era és estimat.
Creu que la gent de la ciutat està prou vinculada a Tarraco Viva o és un festival més per gent de fora?
És veritat que la filosofia de Tarraco Viva és oferir múltiples activitats al mateix temps. Això d’alguna manera fa que sigui impossible seguir-les totes, però aquesta és la idea: programar actes molt diferents per a tots els gustos.
A més, any rere any s’han fet conferències als barris, en col·laboració amb les associacions de veïns, i sempre s’omplen les sales. La gent té molta predisposició a conèixer la nostra història.
Ara bé, hem de ser conscients que Tarraco Viva no és una festa, la seva filosofia sempre ha estat la de ser un producte cultural.
A algú de Tarragona, què li diria que és de visita imprescindible?
Els monuments encara que sembli que els coneixem de quan hi vam anar amb l’escola quan érem petits, estan en un canvi continu. Segur que tots som conscients que els museus canvien, s’hi fan exposicions temporals, per exemple. Doncs amb el patrimoni passa el mateix. És important prendre consciència que si, quan reobri portes, un torna a baixar a l’Amfiteatre hi veurà coses diferents. Els monuments estan contínuament oferint noves perspectives.
