Pocs festivals a Tarragona compten amb vint edicions de bagatges i ininterrompudes. El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, bufa enguany les espelmes. 20 anys mostrant llargmetratges de ficció i documentals, sobretot òperes primes. El REC és un festival que no ha perdut l’essència del primer dia, tant és així que no té ni catifa vermella i el contacte entre el públic, els directors i els diferents actors participants és molt proper. Ara falta poc més d’un mes per a l’edició d’enguany, un any marcat per la pandèmia i totalment incert. “Poder fer el REC aquest any ja serà tota una celebració”, confessa el director del festival, Xavier Garcia Puerto.
El Rec, que ha aconseguit fidelitzar un públic, prepara la nova edició marcada pel coronavirus
“Quan va acabar l’edició del 2019 ja vam començar a pensar en els 20 anys, però la situació actual ens ha fet canviar tots els plans”, assegura el màxim responsable. A l’inici de la conversa acordem no parlar de la COVID-19 fins al final, tot i que sembla inevitable: “Tal com està tot, no hem pogut fer balanç dels 20 anys encara i no ens hem assegut a mirar enrere”, explica Garcia Puerto. “El REC és un festival de Tarragona que ha gaudit de 20 edicions seguides, hi ha pocs exemples a la ciutat”, destaca. Ha estat fàcil arribar fins aquí? “No gaire. Hi ha hagut èpoques que sí i d’altres que han sigut dures”, respon. “Tarragona sempre ha tingut uns dèficits culturals molt grans i és difícil fer créixer i consolidar una activitat”, continua.
Xavier Garcia Puerto: “A Tarragona és difícil fer créixer i consolidar una activitat cultural”
En aquests 20 anys, pel REC hi han passat centenars de directors, de creadors audiovisuals o d’agents del sector. “És un festival molt ben posicionat en el món audiovisual català i en l’espanyol pel que fa als joves directors”. Pels tarragonins i les tarragonines, el REC és “la Santa Tecla del Cinema”, en paraules del director. El REC és un aparador i una oportunitat per la gent de casa també ja que, fora de concurs, es passen curtmetratges d’autors de la ciutat i voltants.
Des de fora també es reconeix l’impuls que ha donat el REC a moltes persones que s’estaven iniciant en el món del cinema. Un exemple recent, Estiu 1993 de Carla Simón va passar pel laboratori del REC el 2016 abans que s’acabés de rodar el llargmetratge. Gràcies als contactes que va fer al REC, la pel·lícula va fer una gira internacional, segons comenta el mateix Garcia Puerto.
El 2011, el festival va estar a punt de desaparèixer per falta de pressupost
Després de 20 edicions, alguns tenen la cita del REC marcada al calendari cada any. “Hem tingut un públic que li ha donat suport. El 2011, quan vam aconseguir el màxim d’espectadors que hem tingut fins ara, va perillar el festival i els seguidors del REC es van mobilitzar perquè no s’eliminés”, recorda el director. Aquella edició, el festival va estar a punt de suspendre’s a causa de la manca de pressupost, però gràcies a un projecte de micromecenatge es va poder celebrar al novembre, sense perdre l’any natural. “Hem fet edicions de crisi, edicions de manteniment o fins i tot de transició perquè el festival pogués continuar”, remarca.
Des de fa uns anys, el REC compta amb la complicitat de la URV o del Festival Minipop amb les seccions Mira’m o MiniREC, respectivament.“Hi ha generacions que han crescut amb el REC”, indica Xavi Garcia Puerto. El REC ha estat un espai de trobada de joves creadors de Tarragona, de la rodalia i del Principat. Gràcies al festival, han pogut renovar la seva mirada i ampliar-la i el que és segurament més important en aquest món: fer contactes. El festival ha aconseguit fidelitzar un públic que abans que s’hagi fet pública la programació, fins i tot ja ha comprat l’abonament, explica el director. “Els hi va el REC & Roll”, afegeix fent broma.
L’EDICIÓ DEL 2020 SERÀ PRESENCIAL I EN LÍNIA PER TAL D’ADAPTAR-SE A LA NOVA REALITAT
L’edició del REC d’enguany serà híbrida: presencial i virtual. A través de la plataforma Filmin, programaran diverses òperes primes que han passat pel festival al llarg d’aquests anys i també alguns títols que han tingut cabuda en el MiniREC. Sent previsors, també compten amb un pla B per si arriba la data –el pont de la Puríssima– i estem confinats o no es poden fer actes presencials: “potenciarem la part en línia”, confirma la coordinadora del festival, Iris Carrera. De manera paral·lela, les jornades professionals estan previstes en format presencial, però també tenen preparada una plataforma virtual en cas que fos necessari.
Pel que fa a l’apartat professional, Carrera alerta que enguany costa que alguns directors i agents del sector confirmin l’assistència. “Tothom està pendent de si tancaran ciutats i fronteres i ens costa concretar la programació i el calendari”, insisteix. “Ara gestionem la incertesa i busquem alternatives”, afegeix. Així mateix, avança que aquesta edició creixerà el nombre de convidats nacionals.
“En un any com aquest, el REC és molt necessari. No ens podem deixar engolir per la crisi, haurem d’enfrontar-nos a moltes qüestions i cal que l’art audiovisual també hi pugui donar resposta”, reivindica el director. “Hem pres moltes decisions consensuades, fins i tot hem parlat amb col·legues d’altres festivals”, comenta ell mateix. S’han fixat en esdeveniments semblants al REC i han mirat de reüll el Festival de Sitges, el de San Sebastián o el Festival Nits de cinema oriental de Vic per veure com s’ho feien.
Per raons sanitàries, el Teatre Tarragona és enguany la seu del festival
Per tal de mantenir la distància de seguretat entre els assistents i tenir un major aforament, la seu del REC 2020 serà al Teatre Tarragona, “tocant a la Rambla Nova, una de les artèries principals de la ciutat”, remarca el director, “i tornarem el cinema a un dels locals històrics de Tarragona”, afegeix. Així doncs, han de renunciar a la seu de l’Antiga Audiència. “La plaça del Pallol feia molt de caliu i per exemple era molt fàcil parlar amb el director que acabava de presentar-hi una pel·li”, comenta Garcia.
No solament això, sinó que també han hagut de deixar un major temps entre passi i passi perquè després de cada sessió s’haurà de desinfectar l’espai i ventilar-lo. Iris Carrera també destaca la compra en línia de les entrades: “Hem d’evitar les cues i les aglomeracions. Les taquilles estaran obertes, però aquest servei està pensat per aquelles persones que no tinguin accés a la xarxa”.
El Rec es prepara enmig de la incertesa i DE LA RESTRICCIÓ D’ACTIVITATS CULTURALS A TARRAGONA
“Les crisis acceleren processos que ja existien. En aquest sentit, ens hem posat les piles en la virtualització del festival. A partir de l’any vinent tenim el repte de mantenir aquest diàleg entre el REC en línia i el REC presencial”, subratlla el director. Val a dir que el REC, des del 2010, té un canal propi a Filmin.
L’Iris Carrera i el seu equip treballen a contrarellotge. Fa sis anys que ella forma part del REC i se n’encarrega de coordinar tota la producció del festival. “Totes les persones de l’equip estan fent un sobreesforç perquè el coronavirus es tradueix en més feina”, declara Carrera. Així mateix, han designat un “responsable de la COVID” i tota la gent de producció està elaborant un protocol intern i extern per posar-lo en pràctica els dies del festival.
“Ens hem hagut de llegir moltíssims documents i legislació”, ressalta la productora. Han comptat amb el suport de l’associació Catalunya Film Festivals i fins i tot han fet formacions amb un advocat per conèixer tot el reglament. “Estem al dia”, diu l’Iris, però a tot això cal sumar la normativa local “que a vegades és més restrictiva que la que s’imposa des de fora”, valora.
Precisament, la setmana passada l’Ajuntament de Tarragona va prohibir unilateralment els actes culturals massius a la ciutat, tancant els teatres, per exemple. Una restricció que xoca amb la defensa aferrissada feta durant l’estiu de la cultura com a espai segur del mateix consistori. “Aquesta decisió va en contra de la filosofia que defensa que la cultura és segura”, lamenta la productora.
“Poder fer el festival aquest any ja serà tota una celebració”
Tot i això, des del festival asseguren que les institucions s’han bolcat amb el REC, dotant-lo de més pressupost per pal·liar els dèficits que inevitablement causa la pandèmia. La coordinadora treu ferro a l’assumpte: “hem passat per tants dalts i baixos que no sé dir si l’edició d’enguany és la més difícil”. “La burocràcia és molt complicada i s’allunya moltíssim de la creació artística que és en allò que treballem nosaltres”, sentencia Carrera.
Ara només queda encreuar els dits perquè la situació de la pandèmia millori i el REC pugui celebrar el 20è aniversari del 2 al 8 de desembre. Què haguéssim fet durant el confinament sense les plataformes audiovisuals? Ara més que mai, cal donar suport a aquest sector estratègic perquè, com diu el director del festival, poder fer el REC aquest any ja serà tota una celebració.
