Final abrupte. Enmig de l’estupefacció i la incredulitat, Joan Negrié feia aquest dijous a la nit l’última representació d’Els Gossos a la Villarroel de Barcelona. L’actor tarragoní reconeix sentir-se “fotut” per la cancel·lació de l’activitat teatral a tot Catalunya per aturar la pandèmia. La producció de la Sala Trono i el Festival Grec estava funcionant molt bé i havia de venir a Tarragona el proper diumenge 8 de novembre.
La nit de dijous han fet l’última representació d”Els Gossos’, abans del tancament dels teatres
Un parell de dies abans del tancament cultural, el FET parla amb Negrié quan falta menys d’una hora perquè els quatre actors que protagonitzen l’obra (Mercè Aránega, Sandra Monclús i Albert Pérez a més del tarragoní) surtin a escena. És dimarts i ja és fosc. Ens asseiem amb el director de la Sala Trono en unes escales de la terrassa de la sala, un petit oasi en ple Eixample de la capital.
L’espectacle, amb 4 grans actors a l’escenari, qüestiona les rutines de la vida
Qui no ha tingut mai la temptació de deixar-ho tot, anar a l’aeroport i agafar el primer vol? Va, potser encara no us ha passat mai, però us asseguro que al sortir de La Villarroel després de veure Els Gossos qualsevol té ganes d’engegar-ho tot. A fer punyetes! I començar una vida nova. L’espectacle va d’això: de la identitat, de qüestionar-se la rutina i de les veritats i de les mentides. Està dirigit per l’argentí Nelson Valente, qui també n’és l’autor.
LA SALA TARRAGONINA COPRODUEIX l’obra AMB EL FESTIVAL GREC, UN SEGELL DE QUALITAT
Els Gossos és una catarsi quan la Laura (Sandra Monclús) explica el dia del seu 40è aniversari que aquell mateix matí, un home estrany al metro li ha dit a cau d’orella que la seva vida és una merda. A partir d’aquí, cadascú dels actors té el seu moment, amb uns monòlegs d’una interpretació excel·lent.
“Involuntàriament, amb la pandèmia, molta gent s’ha fet la reflexió que es fa la Laura”, apunta Joan Negrié en la conversa amb el FET. “Et planteges si fins ara ho hem fet bé”, afegeix. Tot i això, no patiu. En gairebé l’hora i mitja que dura l’obra, en cap moment l’espectador sentirà a parlar ni de la pandèmia, ni de virus, ni de confinament. La crítica ha alabat l’obra.
“Quan surts de la Villarroel, tens ganes d’engegar-ho tot i començar una nova vida”
Per trobar l’embrió d’aquesta peça de teatre, cal remuntar-se en el passat. El 2013, Nelson Valente va presentar El loco y la camisa al FITT. “Vam veure que enteníem el teatre i l’humor d’una manera molt semblant”, explica Negrié, “va néixer un vincle molt especial i vam decidir que algun dia faríem una cosa junts”. El Joan també ha participat de la creació de l’obra com a traductor, portant el text de l’argentí “a la quotidianitat catalana”, afegint algun barbarisme que vagi en sintonia al llenguatge de cadascú dels personatges o adaptant els gags.
A Els Gossos, els de la Trono han trobat la complicitat del Grec, tot un segell de qualitat. Enguany justament la temàtica del festival és la dramatúrgia llatinoamericana i l’obra de Valente encaixava a la perfecció. “Sempre hem treballat amb aliances; coproduir amb un festival com el Grec és un salt molt important”, valora el responsable de la Trono.
L’OBRA ESTAVA PROGRAMADA PEL 8 DE NOVEMBRE AL TEATRE TARRAGONA
“L’objectiu de la Trono és que les seves produccions de teatre contemporani es vegin a Tarragona i a tot arreu”, comenta Negrié. De moment, però, hauran d’esperar. La suspensió de l’activitat cultural a tot el país obliga a cancel·lar la representació prevista per diumenge 8 al Teatre Tarragona.
Quan li pregunto pel futur, el Joan automàticament creua els dits. El context de la pandèmia no és fàcil per a ningú, tampoc per al sector cultural que des d’avui pateix un nou confinament. “Vivim el dia a dia”, afirma l’actor.
“Si el Govern ha decretat la cultura com a bé essencial i en aquest toc de queda ha donat marge als ciutadans per tornar del teatre fins les onze de la nit, és que alguna cosa estàvem fent bé”, argumentava dimarts passat el director de la Trono i el FITT. “Cultura segura és més que un hashtag”, sentenciava.
Però el panorama ha canviat de manera abrupta. El país es queda sense arts escèniques durant uns dies. Quan puguem tornar al teatre, aneu-hi perquè, probablement, la vostra vida també és una merda i amb Els Gossos, com a mínim, riureu una estona.
