Advertisement Advertisement
Carregant ...

Un curs escolar ple de dificultats i oportunitats

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El FET parla amb la direcció i les famílies de l’Escola El Miracle per analitzar la incidència de la pandèmia en l’inici del curs escolar 2020-21. Foto: Biel Roquet-Jalmar

En aquests temps incerts i difícils, hi ha un engranatge essencial de la societat que resisteix tot inspirant-se en René Goscinny i Albert Uderzo. Com si es tractés del decidit poblat gal que aguanta estoicament les escomeses romanes, la comunitat educativa supera les problemàtiques que els presenta la pandèmia. Durant la segona onada de coronavirus, han tancat els bars i els restaurants, el teletreball guanya força i, fins i tot, la cultura s’ha vist obligada a baixar a contracor dels escenaris. No és el cas, però, dels col·legis. Nenes, nens i mestres tarragonins van tornar a les aules a meitats de setembre amb la clara determinació d’estar-s’hi fins els volts de Sant Joan. De moment, van pel bon camí.

EL ‘FET’ VISITA L’ESCOLA EL MIRACLE PER CONÈIXER COM S’ORGANITZEN MESTRES I ALUMNES

Que l’escola és un entorn segur ho demostren dia a dia els centres de la ciutat, com El Miracle. Al col·legi veí de l’amfiteatre, només s’hi ha registrat un cas positiu des de l’inici de curs; la resta de la classe de P5 es va haver de confinar tres dies esperant els resultats de les proves, i el negatiu generalitzat els va donar llum verda per tornar a l’aula. Mentrestant, els alumnes van seguir amb la rutina gràcies al pla d’actuació del centre previst per aquests casos i, fins i tot, per un possible segon confinament. La direcció de l’escola va detectar els punts febles de la docència telemàtica de la primavera passada. Aleshores tot va ser “molt provisional, pensant-ho per 15 dies”, tal i com reconeix la cap d’estudis Rosa Vergara.

Ser proactiu i no reactiu és clau en temps de pandèmia. Dit i fet, El Miracle -amb 240 alumnes d’Infantil i Primària-  intenta reduir les diferències entre l’aula i el domicili al mínim. En cas d’haver de recórrer a les classes online, “els nens no marxaran a casa amb les mans buides, com l’altra vegada”, explica Vergara, que també és mestra de suport de Primària. L’objectiu ha estat “posar a punt els kits de confinament”, defensa la directora, Araceli Luque. El material anirà des dels clàssics colors fins peces manipulatives com el tangram. L’altre eix passa per més contacte -una videoconferència diària i no setmanal entre docent i alumnes- i més flexibilitat -si no es té accés a l’ordinador, la tutoria queda enregistrada- de cara a les propostes de treball.

EL CENTRE, AMB 240 ALUMNES, ELABORA UN PLA D’ACTUACIÓ EN CAS DE CONFINAMENT

Tot plegat, però, queda supeditat a la detecció d’un positiu o a un empitjorament generalitzat de la pandèmia. La Mar Pérez, mare de dos alumnes del col·legi, no vol sentir a parlar de la suspensió de classes: “Si és insegur tenir una quinzena de nens en una aula, és més perillós posar 30 persones dins un autobús. Si ens tanquen les escoles, ocuparem el transport públic”, avisa amb ironia. La raó principal per defensar l’obertura dels centres és que “no són un lloc de transmissió”, segons subratlla Luque. A més, els professors s’han sorprès del comportament dels petits, tal i com plasma Vergara, emocionada: “Ha estat fàcil seguir els protocols. Els nens s’han adaptat molt bé, van tot el dia amb la mascareta”. Aquest era un dels punts que més neguitejava els docents.

A diferència dels alumnes de Primària, els nens i nenes d’Educació Infantil no estan obligats a dur mascareta dins les aules. Foto: Biel Roquet-Jalmar.

“No m’ha arribat cap queixa. els grups bombolla donen molt joc”, assegura sobre el protocol la Meri Piqué, presidenta de l’Associació de Famílies dels Alumnes. La clau per entendre l’efectivitat de les mesures és, segons Vergara, que nens i nenes “ho han automatitzat tot”. Així, Luque detalla el procediment d’un dia d’escola: “Tot comença a casa”. La directora d’El Miracle revela que “les famílies van signar una declaració responsable, mitjançant la qual es comprometen a no portar el fill si té símptomes”. Ja a l’escola, el centre ha habilitat tres entrades diferents per evitar les aglomeracions. En cap moment del dia coincideixen estudiants de cicles diferents.

Abans d’accedir a les aules és obligatori prendre la temperatura a cada alumne i fer-los rentar les mans. De fet, la desinfecció es fa vinguin del carrer, del pati o dels lavabos -cada cicle en té un d’assignat-, a més de tenir les finestres sempre obertes per garantir la ventilació. Una vegada arriba el moment de tornar a casa, la sortida és de nou descentralitzada i esglaonada. Aquesta hora, però, és crítica. “Trobar-se a la sortida és una tendència natural, els nostres patis són espais molt socials”, tem Araceli Luque. En aquest sentit, Meri Piqué adverteix que “cal fer conscienciació”. No trencar els grups bombolla és vital per evitar qualsevol contagi.

LES ENTRADES I SORTIDES DESCENTRALITZADES SÓN ESSENCIALS PER EVITAR CONTAGIS

Amb tot, la tornada a les aules ha suposat un repte majúscul. A El Miracle ho saben de primera mà: “Ho hem hagut d’organitzar tot de cap i de nou”, reconeix Rosa Vergara. La cap d’estudis posa de relleu el “gran volum de feina de gestió” que s’està fent des de fa setmanes. Araceli Luque recalca el desafiament continu: “habilitar noves classes pintant-les i adequant mobles, formar els nous mestres segons la nostra metodologia o organitzar el nou agrupament d’alumnes”. Tot plegat, sempre mantenint les famílies al dia de tots els canvis.

L’Escola El Miracle, si més no, no és l’únic centre de la ciutat que ha hagut de sacsejar els cicles educatius. Les mesures recomanen que la ràtio no superi els 20 alumnes per aula sempre que sigui possible. Això ha fet que grups que portaven molts cursos junts ara s’hagin hagut de separar. “Troben a faltar la seva família de classe. És l’única queixa dels nens”, lamenta Mar Pérez. Fins l’any passat, el centre tenia sis classes de Primària -una per curs- de gairebé una trentena d’alumnes, amb un professor per línia. Gràcies a la dotació extra de tres mestres feta pel Departament d’Educació, s’han pogut crear tres grups més per adaptar-se a la ràtio. Això ha implicat, però, haver de separar classes i barrejar edats. “El repartiment de grups va ser una tasca molt difícil”, reconeix Vergara.

LA RÀTIO DE 20 ALUMNES PER AULA OBLIGA A BARREJAR INFANTS NASCUTS EN DOS ANYS DIFERENTS

Després de fer números, es va decidir agrupar cursos per cicles, amb alumnes nascuts en dos anys consecutius. Així doncs, la Primària d’El Miracle ha començat el curs amb nou classes. Dels antics grups de primer i segon, n’han sortit tres d’edats heterogènies. El mateix amb tercer i quart, i cinquè i sisè. El “benestar emocional dels nens” ha estat el factor determinant a l’hora de fer el difícil repartiment, segons Araceli Luque. Des del centre es va demanar als alumnes el nom de tres companys amb qui volien continuar junts: “Potser no hem pogut complir tots els casos, però ho hem intentat per atenuar el màxim possible el trasbals”, assegura la directora.

És cert que existeix inquietud envers els diversos ritmes d’aprenentatge, però Rosa Vergara detecta un avantatge: “Com que tenim l’oportunitat de treballar amb tants pocs nens, és molt més fàcil adaptar-se a la velocitat de cadascú”, assegurant així que ningú queda ni estancat, ni despenjat. En aquest sentit, Mar Pérez troba “molt enriquidora” la barreja de cursos, i més tenint en compte el cas del seu fill de nou anys, que té dislèxia i disgrafia, pel que “uns estiraran dels altres”.

La ventilació permanent o la desinfecció constant del material d’ús compartit garanteixen que les aules siguin un entorn segur per fer-hi classes. Foto: Biel Roquet-Jalmar.

En tot cas, però, els recursos proporcionats pel Departament d’Educació no han pogut satisfer totes les demandes. El Miracle és una de les moltes escoles que no han rebut tots els mestres necessaris i, per aquest motiu, les classes d’Infantil han quedat sense desdoblar. En aquests tres cursos se supera la ràtio recomanada. Tot i així, Luque reconeix “l’esforç del Departament per paliar les conseqüències de la pandèmia a l’escola” tant amb personal com amb material. “A vegades les respostes no poden ser immediates, però sempre han donat la cara”, defensa la directora.

LA PANDÈMIA ACCELERA UN PROJECTE QUE JA TENIEN EN MENT: FER CLASSES EN ESPAIS EXTERIORS

Si més no, no tots els àmbits d’El Miracle estan contents amb la resposta de les institucions. Meri Piqué reclama una actuació urgent: “Demanem que es tinguin en compte els monitors que han d’arribar d’ajuda pel menjador. A Barcelona ja ho estan gestionant, però aquí encara no”, lamenta la presidenta de l’AFA. L’entitat juga un paper clau en el funcionament de l’escola, ja que a més a més d’aquest servei, també s’ocupa de les activitats extraescolars. L’oferta enguany s’ha vist condicionada, ja que l’anglès ha de respectar els grups bombolla, i només el futbol, el bàsquet i el patinatge s’han salvat per fer-se en exteriors.

Precisament, els espais exteriors estan sent les grans novetats a l’escola en aquest inici de curs. El Miracle gaudeix d’un entorn immillorable i s’ha fet seu allò de que ‘una crisi és una oportunitat’. Enguany és habitual veure els alumnes del centre fer classes en aules tan particulars com la platja, el parc de l’amfiteatre o el que hi ha entre el Fortí de Sant Jordi i el de la Reina. “Per sort o per desgràcia, la Covid-19 ens ha donat l’avantatge d’engegar aquest projecte que feia temps que demanàvem”, celebra Mar Pérez. És evident, doncs, que ara pot ser un bon moment per repensar el model educatiu. Si més no, de temps sembla que no els en faltarà.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *